Les vendes han crescut un 12% respecte de l’any passat en una edició que ha reunit 332 expositors, 282 segells editorials i més de 350 activitats.
Colm Tóibín, Adania Shibli, Care Santos, Albert Om, Ester Invernon i Míriam Cano han estat alguns dels noms destacats d’una cita que també ha reconegut les trajectòries de Ramon Solsona i Màrius Serra i ha acollit el lliurament del 16è Premi L’Illa dels Llibres a Laura Autonell.
La Setmana del Llibre en Català ha tancat aquest diumenge 27 de setembre la seva 44a edició amb unes xifres rècord d’assistència i vendes que la situen com la millor de la seva història. Durant els deu dies de celebració, al voltant de 130.000 persones han passat pel Passeig Lluís Companys de Barcelona per descobrir les novetats editorials, participar en les activitats literàries i compartir experiències amb autors, editors i llibreters.
L’increment de públic també s’ha traslladat a les vendes. Segons les primeres estimacions dels expositors, la facturació ha crescut aproximadament un 12% respecte de l’edició anterior i s’ha situat a prop del milió d’euros. A l’espera de disposar de les dades definitives, aquestes xifres confirmen el creixement sostingut d’una cita que s’ha convertit en un dels principals aparadors de la literatura en català.
El president d’Editors.cat, Oriol Magrinyà, ha celebrat els resultats i ha destacat que «hem viscut la millor edició de La Setmana en tota la seva història, un fet que demostra la bona feina feta els anys anteriors i referma la vitalitat del llibre en català». Magrinyà també ha avançat que l’organització ja treballa en la pròxima edició amb l’objectiu que «torni a ser una gran festa del llibre i la cultura».
Més de 350 activitats i 282 segells editorials representats
Sota el lema «Molt per veure, molt per llegir», La Setmana ha ocupat uns 9.000 metres quadrats entre l’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella, amb 98 casetes i 11 espais d’activitat. En total, hi han participat 332 expositors i 282 segells editorials procedents de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya Nord i Andorra.
La programació ha ofert més de 350 activitats, entre presentacions de novetats, converses literàries, recitals, signatures, tallers, espectacles, pòdcasts en directe i itineraris literaris. Més de 200 autors i autores han passat per les diferents casetes per trobar-se amb els lectors i signar els seus llibres.
La diversitat de propostes ha permès acostar el llibre en català a públics de diferents edats i interessos, amb una oferta que ha abraçat des de la narrativa, la poesia i l’assaig fins al còmic, la novel·la negra, la ciència-ficció, el teatre o la literatura infantil i juvenil.
Colm Tóibín, Adania Shibli i les grans veus de la literatura contemporània
La presència d’autors internacionals ha estat un dels atractius de la 44a edició. Entre els noms destacats hi ha hagut l’escriptor irlandès Colm Tóibín, que ha visitat La Setmana per parlar de The Master, la novel·la centrada en la figura de Henry James, i l’escriptora palestina Adania Shibli, convidada en un acte organitzat pel CCCB.
La representació internacional també ha comptat amb l’italià Leonardo San Pietro, autor de Festa amb casuari, i la poeta britànica Clare Pollard, autora de Fades modernes.
Pel que fa als autors catalans, La Setmana ha tornat a convertir-se en un dels principals aparadors de les novetats editorials de la tardor. Albert Om hi ha presentat Què dirà la gent; Ester Invernon, Després de tu; Laura Gost, El preu de néixer; Míriam Cano, el poemari Eleusis, i Ada Castells, L’antropòloga, entre altres novetats.
Les converses literàries també han abordat qüestions vinculades a la societat contemporània. Llucia Ramis i Stefanie Kremser han parlat d’habitatge; Oriol Mitjà i Francesc Torralba, de l’esperança; Lucia Pietrelli i Ramon Mas, del dol i les absències, mentre que Empar Moliner i Care Santos han reflexionat sobre la casa entesa com a llar.
La programació també ha reivindicat els clàssics, amb una atenció especial a Jacint Verdaguer i a la nova traducció de L’Odissea d’Homer a càrrec de Pau Sabaté.
Ramon Solsona i Màrius Serra, reconeguts per les seves trajectòries literàries i de divulgació
La 44a edició també ha estat marcada pel reconeixement a dues figures de la cultura catalana contemporània. L’escriptor Ramon Solsona ha rebut el Premi Trajectòria, mentre que Màrius Serra ha estat distingit amb el Premi Difusió, dos guardons que reconeixen, respectivament, la contribució a la creació literària i la tasca de promoció de la literatura i la llengua catalanes.
El Premi Trajectòria, que s’atorga des del 1997, ha reconegut Ramon Solsona per una carrera literària marcada per la versatilitat, la riquesa lingüística i la capacitat de reinventar-se en cada obra. Llicenciat en Filologia Romànica Hispànica per la Universitat de Barcelona, Solsona va exercir durant dues dècades com a professor abans de dedicar-se plenament a la literatura i al periodisme.
Autor de novel·les com Les hores detingudes, L’home de la maleta, Línia blava, Disset pianos, Temps enrere i Allò que va passar a Cardós, també ha conreat el conte, la poesia satírica i l’articulisme, a més de participar com a guionista en sèries de TV3 com Agència de viatges i Estació d’enllaç.
El jurat ha destacat especialment que Solsona «ha aconseguit no repetir-se mai llibre rere llibre» i n’ha elogiat la construcció dels personatges, l’humor verbal i la precisió dels diàlegs, fins a definir-lo com un «narrador fabulós i mestre de la llengua». El guardó, obra de l’artista Antoni Llena, s’ha lliurat el 23 de setembre.
Per la seva banda, Màrius Serra ha rebut el Premi Difusió, concedit per la junta d’Editors.cat, en reconeixement a la seva contribució a la promoció de la literatura i la llengua catalanes.
Escriptor, traductor, periodista i enigmista, Serra ha desenvolupat una trajectòria que combina la creació literària amb la divulgació lingüística i el joc verbal. Entre les seves obres destaquen Mon oncle, Verbàlia, Quiet, Farsa, Plans de futur i La vida normal.
El jurat ha subratllat que Serra «ha contribuït de manera decisiva a acostar la literatura i la llengua catalanes a públics amplis i diversos», gràcies a una intensa presència als mitjans de comunicació i a una trajectòria que ha convertit l’enginy i la creativitat lingüística en eines de divulgació cultural.
Laura Autonell rep el 16è Premi L’Illa dels Llibres
Un dels actes destacats del tram final de La Setmana ha estat el lliurament del 16è Premi L’Illa dels Llibres, que enguany ha reconegut l’escriptora Laura Autonell per la novel·la La llibreria de les hores mortes, publicada per Columna.
L’acte s’ha celebrat el dissabte 26 de setembre a l’Escenari 3 del Passeig Lluís Companys. El guardó, que ha arribat a la setzena edició, reconeix una obra publicada en català i escollida pels lectors a través d’una votació popular. Enguany, el premi ha superat els 5.000 vots, una participació que posa de manifest la implicació dels lectors en aquesta iniciativa literària.
Amb aquest reconeixement, La llibreria de les hores mortes ha sumat una nova fita a la seva trajectòria editorial, en un acte que ha reivindicat el paper dels lectors i la importància de fomentar la lectura en català.
Els joves i les famílies guanyen protagonisme
Una de les novetats d’aquesta edició ha estat la incorporació de La Casa de Creació Digital en Català, un espai dedicat als nous prescriptors literaris sorgits de les xarxes socials i els pòdcasts. Les converses i els programes en directe han permès acostar La Setmana a noves generacions de lectors, amb propostes com el Club Tàndem de Marina Porras i Juliana Canet.
La programació infantil i familiar també ha tingut un pes destacat, amb la participació de 41 editorials i entitats i més de 80 activitats. Míriam Tirado, Jaume Copons, Liliana Fortuny, Care Santos, Meritxell Martí i Rocío Bonilla han estat alguns dels noms vinculats a aquesta oferta, que s’ha completat amb espectacles musicals i teatrals.
Les 24 rutes literàries programades han permès, a més, descobrir diferents espais de Barcelona a través dels llibres i els seus autors, amb una proposta que ha arribat fins a les excavacions del Collet, a Calonge.
El Passeig Lluís Companys es consolida com la casa de La Setmana
Per tercer any consecutiu, el Passeig Lluís Companys ha acollit La Setmana, coincidint amb les festes de la Mercè. La continuïtat d’aquest emplaçament ha permès consolidar un model que combina l’activitat comercial amb una programació cultural oberta a la ciutadania.
La ubicació, al centre de Barcelona, ha afavorit la presència de visitants i ha convertit l’espai en un punt de trobada entre lectors habituals, famílies, professionals del llibre i persones que s’han acostat a la literatura catalana a través de les diferents propostes de la programació.
Els resultats d’aquesta 44a edició reforcen, a més, el paper de La Setmana com a tret de sortida de la temporada literària després de l’estiu, un moment especialment important per a les editorials i les llibreries davant l’arribada de les novetats de tardor.
Amb una assistència que ha rondat les 130.000 persones i una facturació que s’acosta al milió d’euros, La Setmana acomiada l’edició del 2026 amb els millors registres de la seva trajectòria i amb la mirada posada en la 45a edició, que tornarà a reunir el sector editorial i els lectors al voltant del llibre en català.
