Martí Gironell reflexiona sobre El somni de Gaudí (Rosa dels vents / Ediciones B) de Coia Valls, una novel·la que dona veu a cinc generacions unides al somni de Gaudí i al llegat humà del temple.
Ara que el papa Lleó XIV ja ha beneït la Torre de Jesús de la Sagrada Família, els volia parlar d’una altra família. De la Sagrada Família de la Coia Valls, la que travessa, transcendeix i fa realitat el somni de Gaudí, fet novel·la i publicat a Peguin Random House.
Un somni que era aixecar un temple que, com el mateix Gaudí deia: “No és només la meva obra sinó que és obra d’un temps i d’un esperit col·lectiu. Un col·lectiu fet a base de totes aquelles persones que hi ha treballat, algunes fins a deixar-s’hi la vida, en un projecte que se’l senten seu, que se’l fan seu.
Com els passa als membres de les cinc generacions d’una mateixa nissaga familiar, arrelada al temple, que protagonitzen la novel·la. Persones amb unes vides potser imperfectes, potser inacabades potser incompreses, però compromeses amb un objectiu que malgrat les guerres, les epidèmies, les misèries, les injustícies, els silencis, que malgrat la vida que veiem passar, tenen el ferm objectiu de ser-hi, de continuar, de resistir per fer memòria.
I en aquest retaule, la veu de l’Anna Maria, no en va és una guia de la basílica de la Sagrada Família, membre de la quarta generació, és la veu que fa de transmissora de tot aquest llegat que atresora el temple i ens porta des de l’inici amb l’encàrrec el 1883 fins al dia d’avui, el 2026. És ella que ens diu que la Sagrada Família no és només una obra per contemplar sinó que és un dipòsit viu de memòria. La pedra parla, els detalls retenen les veus. Que les esquerdes no amaguen res, només recorden que hem viscut. Com les cicatrius. És un arxiu encastat a la pedra. L’Anna Maria rescata memòries, posa paraules on hi havia silencis, fa néixer històries on hi havia ombra, que aprèn a donar vida amb les paraules, amb l’escriptura, amb l’amor, amb la memòria. Finestregem en aquesta mena de diari personal mentre té cura del seu pare en Ramon que està perdent la memòria.
En Ramon, fill de mare soltera, la Maria, de resultes dels estralls de la Guerra Civil, que es converteix en fotògraf amb aquesta voluntat de fabricar records. Perquè com li va dir l’àvia Mercè quan li va regalar la màquina de retratar “amb aquesta Leica podràs guardar el que val la pena de mirar”. I perquè en Ramon fa fotos per entendre la llum, perquè quan la llum toca una cosa, diu una veritat que jo sol no trobo. Gaudí deia que “la llum és el llenguatge dels pobres i dels savis.” Potser és això, la transmissió que persegueix la Coia en veu de l’Anna Maria: un llenguatge antic entre dits que es toquen perquè el gest més simple és el que millor explica una història. Una història familiar, una història del país, una història per entendre la Sagrada Famñilia que és una bella metàfora de la vida: una construcció lenta, amb una ànima, amb una veu, amb un propòsit, amb unes imperfeccions i amb unes incerteses que la fan immortal perquè els llocs sagrats estan carregats de memòria i la memòria s’ha d’honorar, respectar i preservar.
I la Coia ho ha aconseguit en aquesta novel·la que ha escrit des de dins el cor amb la tendresa i l’amor d’una mare cap a la seva criatura, amb la traça de l’orfebre, amb la sensibilitat del vitraller, amb la mirada de la puntaire i la força del picapedrer.
Gràcies per aquest viatge en el temps, Coia!
Martí Gironell i Gamero
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’, “El fabricant de records” (Premi Prundenci Bertrana), “La muntanya del tresor”.
