El Museu Etnològic i de les Cultures del Món acull converses al voltant d’obres de Xavier Moret, Josep M de Sagarra, Gabi Martínez, Sara Lark i Aurora Bertrana moderades pel periodista i escriptor Martí Gironell.
La 7a edició, del Trencadís literari que organitza el Museu Etnològic i de les cultures del món en la seva seu Montcada aplega converses al voltant de temàtiques relacionades amb l’antropologia.
Enguany serà protagonista l’art aborigen i ho farà gràcies a diverses lectures que permetran viatjar cap als mars del Sud. Cap a Austràlia, Nova Zelanda, la Polinèsia, Tahiti, Bora Bora…
Martí Gironell serà el conductor de les converses que podran ser seguides en directe i en streaming a través de Facebook Live del Museu.
La Ruta Blava, Viatges als mars del Sud de Josep Ma de Sagarra; Paradisos Oceànics d’Aurora Bertrana, En la Barrera de Gabi Martínez, la trilogia Al país del núvol blanc de Sarah Lark ambientada a Nova Zelanda o Boomerang, Viatge al cor d’Austràlia de Xavier Moret són le sobres que protagonitzaran aquest cicle. Que organitza el Museu Etnològic i de Cultures del Món
PROGRAMACIÓ
Dimecres, 2 de març (presencial i en streaming a través de Facebook Live del Museu) 18:30 h
Conversa amb la comissària de l’exposició Estela O’Campo i l’escriptor Xavier Moret. Modera Martí Gironell
Boomerang, viatge al cor d’Austràlia, Xavier Moret
Benvinguts a Austràlia, una illa-continent enorme, més gran que Europa i habitada només per 19 milions de persones, on les carreteres tenen rectes de més de quatre-cents quilòmetres i el tren triga més de tres dies a recórrer de punta a punta la distància que separa Perth i Sídney. On conviuen els contrastos més radicals que es puguin arribar a imaginar.
Dimecres, 9 de març (en streaming)
Conversa amb Marta Vallverdú Borràs
Ruta blava. Viatge a la Polinèsia, Josep M de Sagarra
Josep Maria de Sagarra, exiliat a París durant la Guerra Civil, va viatjar a Tahití en companyia de Mercè Devesa, amb qui s’acabava de casar. Aquest viatge havia estat un regal de bodes de Francesc Cambó. A la Polinèsia, Sagarra tenia la intenció de fugir de l’ambient opressiu de l’exili. El 28 de desembre de 1936, ell i la seva esposa es van embarcar a Marsella en el Commisaire Rammel; van arribar a Tahití al febrer de 1937 i van tornar de nou a Marsella, en el Ville de Strasbourg, el 20 de juliol de 1937. Del quadern de bord que anava escrivint Josep Maria de Sagarra al llarg d’aquests mesos, va sorgir La ruta blava, un llibre excepcional, d’una prosa lluminosa i d’un estil narratiu impecable.
Dimecres, 16 de març (en streaming)
Conversa amb Gabi Martínez
En la Barrera, Gabi Martínez
A Austràlia l’impacte humà també ha tingut conseqüències aclaparadores: aquí estan les plagues de conills, de cavalls, camells o gripaus, o la ja perceptible mort blanca que s’apodera dels corals a causa de l’augment de la temperatura de l’oceà. Gabi Martínez recorre la costa de Queensland, que a vegades sembla inventada, i la converteix en una cançó a la qual s’incorporen desenes de veus: naturalistes, submarinistes, aborígens, grangers, empresàries, teòlegs, jugadors de pòquer…
Dimecres, 23 de març (en streaming)
Conversa amb Susana Andrés (traductora de l’obra de Sarah Lark)
Al país del núvol blanc. Els secrets dels maoris i La crida del kiwi, Sarah Lark
Londres, 1852: dues noies emprenen la travessia en vaixell cap a Nova Zelanda. Significa el principi d’una nova vida com a futures dones d’uns homes a qui no coneixen. Però trobaran l’amor i la felicitat a l’altra punta del món? Al país del núvol blanc, el debut amb mes exit dels últims anys a Alemanya, es una novel·la inoblidable sobre l’amor i l’odi, la confiança i l’enemistat, i sobre dues families unides per sempre.
Dimecres, 6 d’abril (presencial i en streaming a través de Facebook Live del Museu)
Conversa amb Adrià Pujol
Paradisos Oceànics, Aurora Bertrana
Aurora Bertrana, amb les seves paraules, va fer el món més petit. La Polinèsia era un indret remot, perdut, inimaginable, fins que ella hi va estar. Fins que aquesta periodista va salpar a Papeete i va començar a enviar les seves cròniques d’Oceania cap a Espanya. Va ser a finals de la dècada de 1920. Bertrana, de trenta-quatre anys, va arribar a aquell indret exòtic, absolutament desconegut i, durant tres anys, es va dedicar a descriure la seva naturalesa i a escriure sobre la seva gent. Parlava sobretot de les dones, dels matrimonis forçosos, de la maternitat sense contractes, de la sexualitat alliberada. Viatjava perquè buscava i perquè fugia alhora.
