L'illa dels llibres

La fórmula de l’èxit de Ken Follett

Aprofitant la presentació de ‘Les tenebres i l’alba’, l’escriptor Ken Follet ha revelat alguns dels mètodes que utilitza per escriure les seves novel·les.


L’escriptor gal·lès s’ha mostrat convençut ‘que si escrius bé, la gent apaga la televisió’ i també afirma que ‘si en vint pàgines no passa res són molt avorrides’ i dificulta que el lector passi de pàgina.

Ken Follett confessa que ‘les meves històries solen estar protagonitzades per personatges que busquen llibertat’ i per atrapar al lector cal ‘mantenir sempre l’interès’ i aconseguir que el lector es vagi fent preguntes.

UN PROCÉS D’ESCRIPTURA DE TRES ANYS PER NOVEL·LA

El procés d’escriptura de novel·les com ‘Les tenebres i l’alba’ (Rosa dels vents /Plaza Janes) es situa al voltant de tres anys. El primer any està dedicat exclusivament a la documentació i durant el segon any’ començo el primer esborrany de la novel·la i després mostro el que he escrit als meus editors, amics i fins i tot a experts com historiadors o científics per detectar possibles errors’ assenyala un Ken Follett que dedica un tercer any en reescriure tot el que ha escrit anteriorment. Reescriure li permet trobar noves maneres de dir i explicar la història i sobretot’ millorar la qualitat literària’.

A cada novel·la comença escrivint tres paràgrafs i després es fa preguntes sobre el que ha escrit com que va passar abans i després o qui són els personatges i d’on precedeixen.
Al final del segon dia ja compta amb una pàgina escrita que cal continuar escrivint. Per Ken Follett es tracta ‘d’una forma d’escriure orgànica’ i que constantment es va formulant preguntes.

CAL COMPTAR AMB 150 ESCENES DRAMÀTIQUES POTENTS

Per escriure una bona novel·la necessita al voltant de 150 escenes dramàtiques per oferir una obra interessant al lector. Bona part de l’èxit de les seves obres segons afirma l’autor es basa en ‘la potencia dramàtica de les escenes’.
Les seves novel·les no baixen de les 1000 pàgines i el fet que les seves obres siguin llargues no ha d’espantar al lector ‘si un llibre és bo, vols seguir llegint i et fa llàstima acabar-ho’. Assegura que un autor que ‘escriu alguna cosa que aconsegueix atrapar al lector, com més llarg sigui millor’.

CAL DOCUMENTAR-SE I SI NO TROBEM LA INFORMACIÓ NECESSÀRIA DONAR PAS A LA IMAGINACIÓ

La part de la documentació és molt important sobretot si es tracta de novel·les històriques.
Per escriure ‘Les tenebres i l’alba’ Ken Follett ha visitat museus com el Museu del Vaixells Vikings d’Oslo, ha visitat el poble anglosaxó de Stow o ha estudiat el tapís de Bayeux. En aquesta ocasió ha trobat poca documentació ‘els anglosaxons no escrivien gaire i pràcticament no ens han arribat pintures i les seves construccions eren de fusta i van desaparèixer fa molt de temps’

Bona part de la documentació per la nova novel·la es basa en el tapís brodat i que narra la història d’Anglaterra i Normandia i de com van arribar els normands’
A vegades, és difícil trobar algunes referències necessàries per escriure les novel·les i cal tirar de la imaginació. ‘Tenia un gran interès a saber com era la roba interior de l’època” confessa l’autor, però com no va trobar informació, Follet afirma que llavors ‘utilitzo la imaginació i m’ho invento que també pot resultar és divertit.

ESCRIURE NOVEL·LES AMB L’OBJECTIU DE PERDURAR EN LA MEMÒRIA DELS LECTORS

Durant un temps Ken Follett publicava entre tres i quatre llibres l’any, era quan utilitzava pseudònims fins que l’any 1978 va escriure ‘L’ull de l’huracà’ i convençut que era el millor que havia escrit fins aquell moment va decidir posar el seu nom autèntic.
Les primeres novel·les de Ken Follett eren thrillers, gènere que va deixar, per endinsar-se en el terreny de la novel·la històrica. Con

 

fessa que ho va fer perquè ‘les meves novel·les perduressin en la memòria dels lectors’.  Per Follett, ”un thriller i una novel·la històrica no son gèneres tan diferents. És cert que el meu enfocament és molt similar en els dos casos i sempre haN d’incloure algun fet que permeti al lector continuar la lectura’. Assegura que en les seves novel·les ”Parlo de gent en perill, gent enamorada i això succeeix en tots dos gèneres” i té molt clar que ‘No es tracta només de consumir literatura i oblidar el que llegim’.

Ara, publica la preqüela d’Els pilars de la terra una novel·la que només a Espanya ha venut més de sis milions d’exemplars i 27 milions a tot el món. Dels 32 llibres que ha escrit, s’han venut més de 170 milions d’exemplars en 80 països i 33 idiomes.

Exit mobile version