Site icon L'illa dels llibres

“La calavera de l’apòstol”, el nou thriller de Jaume Clotet amplia la saga de la Germandat

Jaume Clotet publica La calavera de l’apòstol, segona entrega de l’univers iniciat amb La Germandat de l’Àngel Caigut (Premi Josep Pla 2024), una novel·la que combina investigació policial, història religiosa i escenaris catalans i internacionals.

La novel·la es desplega a partir de dues trames que avancen en paral·lel —la policial i la religiosa-sobrenatural— i que acaben entrellaçant-se.

Jaume Clotet atribueix la continuïtat de la sèrie a la resposta dels lectors del primer volum: “Quan vaig escriure La Germandat de l’Àngel Caigut i em vaig presentar al Premi Josep Pla la rebuda que tindria m’ha deixat profundament impressionat. He fet més de cinquanta presentacions i només puc estar agraït dels comentaris, incloses les crítiques constructives.”

Sobre el nou llibre, l’autor sintetitza: “La calavera de l’apòstol retroba el monjo de Montserrat i la mossa d’esquadra immersos en una doble aventura: continuar la vigilància de Satanàs i afrontar una conspiració que pretén capgirar l’Església i subvertir els dogmes de la fe. El llibre combina misteri, història, acció i espiritualitat en paisatges catalans i internacionals.”

Tot arrenca amb un pròleg històric al Palau de Versalles, l’any 1730. El duc de Noailles hi presenta al rei Lluís XV una bíblia il·lustrada procedent de Sant Pere de Rodes, una de les tres que l’abat Oliba va encarregar al segle XI. El volum inclou un passatge escrit amb una “tinta miraculosa”, segons la llegenda barrejada amb la sang de Jesucrist. Aquell objecte esdevindrà peça clau tres segles més tard.

En el present, un robatori al monestir de Sant Pere de Rodes destapa la desaparició d’unes restes arqueològiques. La investigació recau en la sotsinspectora Berta Bosch, que aviat topa amb un detingut sorprenent: parla arameu antic i afirma pertànyer a l’orde de Sant Llàtzer, dissolta pel papa el 1572. El sospitós anuncia, a més, l’arribada d’un “nou redemptor”.

Quasi alhora, a París, la Biblioteca Nacional de França denuncia el furt d’un dels dos únics exemplars conservats de la Bíblia de Sant Pere de Rodes. La coincidència d’ambdós casos apunta a una mateixa conspiració, capaç de sacsejar els fonaments de l’Església.

Mentrestant, a Montserrat, el monjo Bernat Balaguer, membre de la Germandat de l’Àngel Caigut, manté la vigilància de la caixa que empresona Satanàs. Balaguer resa pel cardenal Hwang, cap de la Germandat, reclòs a l’infern. La mort de Belzebú obre una guerra interna entre els dimonis per succeir Satanàs i aquests arriben fins i tot a negociar amb el monjo català.

Personatges i continuïtat

Els protagonistes principals són Bernat Balaguer (monjo i professor; custodi de Satanàs), Berta Bosch (mossa d’esquadra especialitzada en casos estranys) i el cardenal Hwang (comandant de la Germandat). Entre els secundaris figuren el pare abat de Montserrat, el papa Pau VII i el capità Kerouac, responsable de la investigació del robatori a París. L’orde de Sant Llàtzer apareix com a vector de la trama

El tercer lliurament abans de Sant Jordi

La calavera de l’apòstol amplia l’univers iniciat amb La Germandat de l’Àngel Caigut, que l’autor i l’editorial presenten com el thriller històric més venut en català. La saga continuarà amb L’espasa del rei, prevista per Sant Jordi de 2026.

Escenaris i cronologia

L’acció transcorre a CatalunyaMontserrat, Sant Pere de Rodes, Ripoll, Barcelona, santuari del Miracle— i s’estén a París, Jerusalem i Roma. La narració combina salts històrics entre els segles VII–XI, el XVIII i el XXI.

La calavera de l’apòstol juga amb una geografia àmplia que combina indrets emblemàtics de Catalunya amb els grans centres de la cristiandat. El relat avança a través de salts temporals que abracen més d’un mil·lenni d’història.

A Catalunya, els punts principals són Montserrat, centre espiritual i escenari de la Germandat de l’Àngel Caigut; Sant Pere de Rodes, origen de la Bíblia desapareguda i epicentre d’un robatori arqueològic; Ripoll, bressol de l’abat Oliba i dels grans scriptoria medievals; i Barcelona, on es desplega part de la investigació. També hi apareix el santuari del Miracle, un espai de devoció que connecta amb la dimensió més mística de la trama.

A escala internacional, el lector viatja a París, on la Biblioteca Nacional pateix l’espoli d’un manuscrit únic; a Jerusalem, punt de connexió entre les religions i les llegendes que envolten la història; i a Roma, on l’Església observa amb preocupació com els esdeveniments posen en qüestió els seus fonaments.

Pel que fa a la cronologia, l’obra s’endinsa en els segles VII i XI, per explicar l’origen de la tradició monàstica catalana; passa pel segle XVIII, amb l’episodi de Versalles; i arriba al present, on conflueixen la investigació policial i la batalla espiritual. Aquesta estructura permet a Clotet establir un fil narratiu que uneix passat i present, i que fa del patrimoni històric un element actiu de la ficció.

Dades de l’autor

Jaume Clotet i Planas és llicenciat en Periodisme (UAB) i Història (UB). Ha estat corresponsal al País Basc, cap de política del diari Avui, sotsdirector de l’ACN i directiu de comunicació a la Generalitat i a la UPF. Entre altres títols, és coautor de Lliures o morts (més de 20.000 exemplars venuts) i guanyador del Premi Nèstor Luján 2016 (El càtar proscrit) i del Premi Josep Pla 2024 (La Germandat de l’Àngel Caigut).

Exit mobile version