L'illa dels llibres

Jordi Cussà i la transformació de l’ésser humà a través del poder

Analitzem “El primer emperador i la reina Lluna” (Comanegra), l’obra guanyadora de l’11è PREMI L’ILLA DELS LLIBRES.

La novel·la “El primer emperador i la reina Lluna” podríem definir-la com una gran novel·la històrica i d’aventures amb aires clàssics.
Aquests ingredients els barreja amb talent per acostar-nos a una mena de jocs de trons ambientada fa més de 2.200 anys en plena dinastia de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (259-210ac).

Personatges definits i molt sòlids amb uns diàlegs amb molta força i que compten amb reflexions potents, formen part de la novel·la de Jordi Cussà.

La novel·la està dividida en tres llibres i un epíleg on cada capítol s’inicia amb una frase que el lector es trobarà més endavant en el text, on l’autor mostra missatges contundents que ens permeten reflexionar sobre l’essència de la novel·la.

QIN SHI HUANGDI, EL PRIMER EMPERADOR XINÈS

Del primer emperador xinès, Qin Shi Huangdi sobta la seva gran passió per la immortalitat i ha estat un personatge que sempre ha estat embolcallat en la llegenda. La figura de Qin Shi Huangdi es barreja entre la divinitat i la monstruositat.

Del seu llegat ens queda l’alfabet, la gran Muralla que va manar construir per defensar-se dels mongols i també els coneguts guerrers de Xi’an que s’encarregaven de custodiar la seva tomba. Un dels aspectes més destacats de Qin Shi Huangdi va ser la capacitat d’unir en un sol regne els set reialmes de la Xina i acabant la guerra entre ells. Però també va ser un personatge amb molts punts foscos i capaç de cometre infinitat d’atrocitats.

Jordi Cussà es va interessar pel personatge històric gràcies a la visualització d’un documental sobre el primer emperador de la Xina i el mausoleu dels guerrers de Xian on es va fer envoltar per un grandiós exèrcit de guerrers de terracota.
L’autor, en el moment de veure el documental estava ingressat al Clínic i va creure que podia escriure una bona novel·la. Va començar el procés de documentació i el que més li va interessar és l’evolució del personatge i que precisament el lector fos conscient d’aquesta evolució.

OBSSESSIÓ PER LA IMMORTALITAT

Un dels aspectes que més va sobtar a Cussà va ser la seva obsessió per la immortalitat.

“Busca la immortalitat, fill meu” Abans de morir el seu pare, el rei Zhuangxiang, li encarrega al jove de tretze anys Qin Shi Huangdi que conquereixi els set regnes i construeixi un gran imperi, però també que busqui la fórmula de la immortalitat. Aquest fet es convertirà en la gran obsessió per part de l’emperador”
“Això que veus, Zhengú, és la cara de la mort, la qual a partir d’avui ha de ser el teu enemic principal”  Pare i fill estaven convençuts que la immortalitat es podia aconseguir i que la seva fórmula la podrien cercar en alguna planta o beguda.
L’emperador va remoure cel i terra per descobrir el secret de la immortalitat i com va errar en la seva recerca, va manar matar a més de quatre-cents savis xinesos que havien rebut l’encàrrec.
El mercuri era un dels ingredients i l’excés d’ingesta d’aquest, és possible que va causar la mort de l’emperador.

 

EL PODER TRANSFORMA A L’ÈSSER HUMÀ

La novel·la de Cussà ens ofereix també la possibilitat d’observar com el poder pot arribar a transformar als éssers humans fins a límits insospitats. “El tron no li permetia veure persones: només formigues, paparres i papallones”, recorda un dels personatges de la novel·la.
A “El primer emperador i la reina Lluna” assistim a la destrucció del personatge i a la seva decadència. Del jove Qin Shi Huangdi amb ganes i esperances passem al rei Qiin Shi per acabar amb el Qin Shi emperador totalitari. El lector segueix l’evolució de com el jove Qin Shi arriba amb el pas del temps a divinitzar-se i fins i tot a embogir.
Encertada la frase que apareix a la novel·la “em consta que l’exercici del poder perverteix l’essència de les persones. Les inclina a l’autoritarisme, la megalomania, i en última instància la divinització”.

UNA BIOGRAFIA FETA A MIDA

Interessant són els passatges dedicats a la manipulació i en el fet d’escriure una biografia interessada en benefici propi. Era una de les obsessions de l’emperador, controlar tot el que s’escrivia sobre ell.
Feia cremar i desaparèixer dels textos, qualsevol mínima crítica a la seva personalitat i al seu govern “Ken Miura, com tants altres cronistes reials abans i després d’ell, havia après ràpidament a cenyir els relats a les expectatives del sobirà, buidant, farcint o arrebossant els fets pelats quan era precís”.

LA REINA LLUNA, EL SENY DAVANT LA RAUXA
La imatge i la visió de l’emperador compta amb l’altra cara que ens ofereix la reina Lluna que actua com a contrapunt. Com gairebé tots els personatges femenins de la novel·la, formen part de l’imaginari de Cussà, malgrat que podien haver existit per la seva versemblança.

La reina Lluna és una dona llesta i que intentarà rebaixar el to dèspota de l’emperador , convertint-se en coprotagonista de la novel·la deixant cada vegada més visible les diferències i la transformació de l’emperador.
“Com ell mateix ha dit cent vegades, no em vol de consellera perquè tinc opinions pròpies, i no em vol de partera perquè té por que els fills li surtin rebels”, assegura la reina Lluna.

Altres personatges fonamentals a la novel·la és Li Si, que va ser el seu primer ministre. Un personatge històric real que va tenir un pes important en temes relacionats amb l’obra pública i les comunicacions. Li Si intenta convèncer a l’emperador que per conquerir un territori el més important no és conquerir-lo amb les armes i cal sobretot transformar-lo per mitjà de coses que els uneixi com l’idioma o la moneda a més de dotar-los d’infraestructures eficients.

“Als xinesos ens costa fer carreteres per facilitar els comerços i el veïnatge, i ens costa bastir ponts, no ja sobre els rius, sinó entre les gents que habitem els diferents territoris. Ara bé, quan es tracta de muralles per tancar-nos ben tancades a casa i que no ens emprenyi ningú… som uns mestres. Hi esmercem recursos que ens valdria més…”

“L’ART DE NO FER LA GUERRA SUPERA QUALSEVOL ESTRATÈGIA MILITAR”

El radi d’acció no només se centra a la Xina, perquè Cussà també passeja els seus personatges per l’Índia per conèixer al rei Ashoka, un monarca que segons diuen, mai va fer cap guerra. “L’art de no fer la guerra supera qualsevol estratègia militar” seria el resum de la seva manera de governar totalment diferent de la del primer emperador xinès que ens mostra dues maneres de governar i d’assumir el poder.
A El primer emperador i la Reina Lluna l’autor ens descriu una època que ens situa a la Xina de fa 2.200 anys, però també ens ofereix referències a la cultura grega, que segons havia confessat en més d’una conversa, era la CIVILITZACIÓ en majúscules.

“La literatura és aquest branquilló i la immortalitat una d’aquestes guspires, príncep. Res desapareix enlloc, però res perdura tampoc.” La novel·la de Cussà com va afirmar la periodista Anna Guitart “D’aquí a vint anys encara parlarem d’aquesta novel·la”.

Exit mobile version