L’escriptor noruec ambienta “Minnesota” per primer cop un thriller als Estats Units, concretament a Minneapolis el 2016, per retratar la cultura de les armes, el malestar social i la polarització política del país.
El reconegut escriptor noruec Jo Nesbø (Oslo, 1960) publica Minnesota (Proa/Reservoir Books), una novel·la que situa l’acció en un entorn poc habitual dins la seva obra: la ciutat nord-americana de Minneapolis, en un moment d’alta tensió social i política. L’autor, referent internacional del gènere negre gràcies al personatge Harry Hole, descriu la seva nova obra com “un thriller policial que no deixa de ser un retrat social”.
Jo Nesbø investiga la fractura nord-americana amb Minnesota
Ambientada l’any 2016, la novel·la presenta una societat marcada pel debat sobre el dret a portar armes, la fractura racial i el desgast institucional que va precedir el triomf electoral de Donald Trump. “Va ser un punt d’inflexió”, afirma Nesbø, per explicar per què va triar aquest context com a escenari narratiu. Un any on, segons ell, els Estats Units van començar a qüestionar-se el seu propi relat democràtic.
Un policia fora de servei com a protagonista
El protagonista és Bob Oz, agent de policia suspès temporalment, amb problemes d’alcohol i una vida privada desestructurada. Conegut pels companys com One Night Bob per les seves relacions breus i desordenades, representa una figura propera a l’antiheroi. “Potser odiareu el personatge i també el llibre a les primeres pàgines”, va dir Nesbø en la presentació virtual de l’obra. “Però el seu humor i la manera com s’autodeprecia fan que el lector hi connecti.”
La trama comença amb el assassinat d’un traficant d’armes, un cas que Oz decideix investigar pel seu compte malgrat estar apartat del servei. La investigació el porta a topar amb un franctirador actiu i amb un cas antic que va impactar directament en la seva vida personal. Aquesta intersecció entre passat i present serveix per explorar les seqüeles psicològiques del protagonista i la fragilitat del sistema policial nord-americà.
Segons l’autor, Oz és menys expert i astut que Harry Hole, però té altres funcions narratives: “És més còmic i menys devastat emocionalment, almenys al principi. No és un geni ocult, és algú que intenta no enfonsar-se”.
Minneapolis: del somni americà al conflicte
La ciutat de Minneapolis exerceix un paper central en el relat. És capital econòmica i cultural de Minnesota, amb un nivell de vida alt, però també un focus de desigualtats racials i urbanes. L’autor va viatjar personalment a la zona durant el procés de documentació, i assegura que va trobar una ciutat tensionada.
“Minneapolis estava potes enlaire”, recorda, en referència a la situació viscuda arran del cas George Floyd el 2020. Tot i que la trama és anterior, Nesbø va poder percebre “un malestar latent” que la novel·la recull.
El llibre reflecteix també la presència històrica d’immigració noruega a l’estat. Minnesota és un dels territoris amb més descendents d’escandinaus del país, un element que va influir en la tria de l’escenari: “Era com tornar a la Noruega de fa 40 anys”, explica. Una cultura d’origen preservada amb força —més que al seu país natal, segons ell— i que afegeix interès identitari al relat.
La cultura de les armes com a eix temàtic
Una de les temàtiques principals del llibre és la normalització de la violència. Nesbø ho descriu amb claredat “Als Estats Units, la violència es veu com la solució als problemes.”
L’autor contraposa aquest enfocament amb la realitat europea, on la policia i la ciutadania solen prioritzar altres vies de resolució. El llibre incorpora escenes que transcorren en una convenció de l’Associació Nacional del Rifle (NRA), amb personatges que defensen que portar una arma és garantia de seguretat personal.
Tot i que no oculta la seva opinió personal, Nesbø insisteix que no busca fer un discurs ideològic explícit “Intento ser descriptiu, no normatiu. Les meves novel·les no volen convèncer ningú políticament.” El control d’armes, però, no és només debat polític. En molts personatges apareix vinculat a por, precarietat i trauma familiar.
Violència estructural i desigualtats
Durant el procés de documentació, Nesbø va detectar una percepció de la delinqüència diferent de la que s’associa habitualment als Estats Units. “Hi havia més preocupació per la criminalitat a les altes esferes que pels delictes del carrer”, assenyala. Aquesta observació es reflecteix en Minnesota a través d’escenaris i personatges que mostren com la desigualtat, la desconfiança institucional i la polarització política condicionen la vida quotidiana a Minneapolis.
Segons el novel·lista, la violència forma part de la configuració històrica del país: “No és un accident del sistema, forma part de la seva estructura”. L’obra retrata una classe mitjana que se sent abandonada per les institucions i que percep que els mecanismes de protecció social ja no funcionen com abans.
Aquesta mirada col·lectiva s’articula també mitjançant una sèrie de personatges secundaris que interactuen amb Bob Oz i complementen el retrat social del llibre. És el cas de Kay Myers, policia afroamericana que ha de fer front a actituds discriminatòries dins del mateix cos; Liza Hummels, cambrera que arrossega precarietat laboral i seqüeles físiques i emocionals; o Mike Lunde, taxidermista que treballa cada dia amb la mort com si fos part natural i rutinària del seu entorn. A partir d’aquest personatge, Nesbø introdueix un element simbòlic que vincula directament amb el seu treball de camp: “Entrar en un taller de taxidèrmia és com entrar en una església: s’hi conserva allò que ha mort”.
L’autor converteix la taxidèrmia en metàfora del manteniment forçat d’identitats i valors que ja no tenen funció en la realitat actual nord-americana. Un intent de preservar mites nacionals i culturals que sovint entren en conflicte amb els canvis socials.
Pel que fa a la construcció narrativa, Nesbø incorpora un escriptor noruec dins la trama, que investiga els mateixos fets que Bob Oz. Aquesta elecció respon a la necessitat de representar una mirada externa i conscient del seu punt de partida: “No sóc americà i necessitava una perspectiva que no fingís entendre-ho tot des de dins”. Aquest recurs permet combinar la immediatesa de l’acció policial amb una observació analítica del context.
Tot i el pes que hi té l’entorn social, Nesbø defensa la naturalesa del thriller com a literatura d’entreteniment: “El crim és una eina per parlar del caràcter humà”. Minnesota manté una estructura clàssica del gènere, amb una investigació que avança mitjançant girs successius i un increment sostingut de la tensió narrativa fins al desenllaç. El llibre, però, evita un final totalment resolutiu: en lloc de respostes taxatives, deixa interrogants sobre l’estat actual de la societat nord-americana i la direcció cap a la qual avança.
En relació amb el futur del protagonista, l’autor no descarta que Bob Oz torni en una nova història: “No tenia prevista cap seqüela, però el personatge m’ha acabat agradant. Ja veurem”. Paral·lelament, confirma que ja ha completat el primer esborrany d’una nova entrega de Harry Hole, actualment en procés de revisió. En l’àmbit audiovisual, Nesbø participa com a guionista i responsable creatiu en la sèrie sobre Harry Hole que prepara Netflix, i continua col·laborant en adaptacions cinematogràfiques de la seva obra: La casa de la noche i Sang a la neu. Manté l’autocrítica: “Si no funcionen, la responsabilitat és tota meva”.
Amb aquesta novel·la, Nesbø consolida el seu perfil com a autor europeu amb mirada internacional. Minnesota conserva els elements essencials del noir —intriga criminal, tensió i un protagonista complex—, però els situa dins un marc que analitza qüestions vigents als Estats Units: l’accés a les armes, la polarització política, la crisi d’identitat i el desemparament econòmic.
El llibre no pretén formular diagnòstics definitius, però planteja un punt de partida necessari per entendre un fenomen global: el crim com a conseqüència i no com a causa del que passa a la societat. Tal com resumeix l’escriptor:
“La ficció no serveix per donar respostes, sinó per formular preguntes importants.”