La novel·la, “Vincles, afectes i grillons” (Columna) ha estat guardonada amb el Premi L’Illa dels Llibres, gràcies a les votacions dels lectors. L’autora agraeix en una carta el suport rebut amb la seva primera novel·la.
Els lectors de L’Illa dels Llibres han decidit amb el seu vots, en aquesta edició s’han rebut més de 5.000 vots, la novel·la guanyadora. L’Illa dels Llibres ha seleccionat 15 títols publicats entre el mes d’agost de 2024 i juliol de 2025 i que han estat escrites o traduïdes al català.
“Vincles, afectes i grillons” ha estat la novel·la més votada d’aquesta edició, , seguida de l’obra “Mammalia” (Males herbes) d’Elisenda Solsona, “La intrusa” (L’Altra editorial) d’Irene Pujadas. “Peripècies” (Columna) de Maria Barbal i “El jardiner i la mort” (Edicions del Periscopì) de de Gueorgui Gospodínov.
L’escriptora i periodista mostra el seu agraïment a través d’una carta dirigida als lectors.
Fa dos anys en què tot el que em passa sembla sobrevingut. Quan vaig començar a escriure aquest llibre ni tan sols sospitava que acabaria sent un llibre. De fet, el talent -que creia inabastable per mi- que més m’impressionava dels escriptors que feien ficció era la capacitat per ordir trames que omplissin desenes, centenars, de vegades milers, de pàgines. Més que un talent, és un valor i gairebé un factor de personalitat: La perseverança silenciosa i la tenacitat que calen per connectar personatges, cadascun amb la seva circumstància, amb d’altres personatges i les seves circumstàncies, i provocar una seqüència tan inherent a la condició humana com el conflicte i les seves derivacions.
“Imaginar que et llegirà algú, quan mai ningú no ho ha fet abans, fa por..”
Ara em sembla obvi, però fins fa relativament poc desconeixia que era tan senzill com posar les pàgines a disposició de la vida, que no vol dir necessàriament fer autoficció. La vida, com a punt de partida per trencar el bloqueig. Després, és clar, hi ha la fabulació i la fantasia, que tantes vegades m’han aixoplugat. Jo també podia escriure desenes, centenars de pàgines, tot i que no ho sabia. Però una paella individual mai servida, una piulada absurda, temps de sobres, un relat, l’atreviment d’enviar-lo a una editora i, finalment, un contracte van completar l’experiència d’iniciació. I d’escriure poques pàgines introspectivament, per a consum propi, com si fos una droga tova, vaig passar a escriure per publicar: Droga dura. Imaginar que et llegirà algú, quan mai ningú no ho ha fet abans, fa por, una por segurament nascuda d’una indigna essència narcisista, com bona part de les pors socials que tenim. Obrir finestres a mons que ni tu sabies que duies a dins i compartir-los és sortir al carrer despullada coneixedora que els altres van vestits. És sabut que escriure no és servir respostes al lector, sinó fer-se preguntes des d’un lloc honest, fins i tot fràgil. Escriure per publicar és també resistir-se a ser oblidat i confiar que algú, algun dia, llegirà aquelles paraules i se les farà seves. No és fàcil: Cal molt d’ego!!!
No vull sonar finalista, però de la mateixa manera que penso que hi ha desgràcies que semblen fetes per unir les persones que les pateixen, hi ha casualitats menors i fortuïtes que desencadenen conjuntures que acaben invocant i convocant els vincles. A mi, ni tan sols la clarividència del títol que jo mateixa havia escollit, ‘Vincles, afectes i grillons’, em va donar pistes sobre el que acabaria passant amb aquest llibre. I és que, al final, escriure és també crear lligams. Encadenar paraules que esdevenen ponts, històries que ens recorden que, encara que la vida sovint ens trenqui, també ens torna a cosir amb els fils invisibles de l’amor, de l’amistat, de la tendresa i de la memòria compartida.
Els vincles no prescriuen
Gràcies a la novel·la, m’he retrobat amb els meus, amb els de tota la vida, els que hi són sempre, però també aquelles persones a qui feia molt de temps que no veia, però que no havien marxat: Els vincles no prescriuen, de vegades els condemnem a la letargia, però si el lligam ha estat fort en el passat, n’hi ha prou amb un retrobament per deixondir-lo. Cadascuna de les presentacions d’aquest llibre ha servit per saldar l’abraçada pendent, per fer-nos-en una de nova o per prometre’ns que no passarà tant de temps fins que ens tornem a veure. M’ha agradat no només retrobar gent a qui estimo, sinó veure com gent a qui estimo i que s’estima entre si també es retrobava. De fet, potser hauríem d’escriure i presentar encara més llibres, per no relegar aquest tipus de reagrupament als tanatoris!
Gràcies i més gràcies
Gràcies a totes aquelles persones que no em coneixien de res i que, guiades potser per la coberta meravellosa del llibre que va fer la Mari Fouz, pel títol, per la recomanació d’algú altre o amb curiositat cega, s’han endinsat en les meves pàgines. Gràcies per donar-los una oportunitat. Gràcies a la meva família, la de sang i la d’ànima. A tots els qui m’han ensenyat que estimar no sempre és fàcil, que les relacions gairebé mai no són justes ni equitatives, però que, de vegades, la recerca permanent de l’equilibri val la pena. I quan no val la pena, també compensa perquè esdevé material literari. Gràcies als meus professors, que em van ensenyar a llegir críticament, a les professores que van convertir les aules de secundària en clubs de lectura amb diversos autors, als 90, quan encara no s’havien inventat els clubs de lectura. Eren docents que llegien moltíssim per triar, per nosaltres, les millors lectures, sense infantilitzar-nos ni subestimar-nos. I són les mateixes que van voler celebrar amb mi la publicació d’aquest llibre més de 25 anys després de veure’m per últim cop. Vau fer bé, perquè també en sou responsables.
Gràcies als companys de feina, els d’abans i els d’ara, que han estat sempre una font d’escalf important, i als amics, a qui de vegades no he cuidat prou: fa uns mesos que intento fer-ho més bé, no sé si ho heu notat. A la família, que m’ha acompanyat també en les presentacions d’aquest llibre i que l’ha celebrat amb l’ostentació de la folklòrica que contempla la seva descendència debutant als escenaris. Sou molts i, a més, sou els millors. I sobretot als meus pares, per ser sempre la presència còmplice que em sosté, arreu i en qualsevol circumstància. I a l’Arnau, pel seu acompanyament i mestratge en la muntanya russa que és la creació i per confiar en mi més que jo mateixa. I, en definitiva, gràcies a totes aquelles persones que han passat per la meva vida: sou vosaltres qui, sense saber-ho, m’heu donat els personatges.
I segurament també sou vosaltres, lectors, companys de feina, mestres, amics, família, els qui heu contribuït que avui rebi aquest premi. Moltes gràcies a tots els que heu votat el meu llibre d’una llista de novel·les i autors excel·lents, com les admirades Maria Barbal, Elisenda Solsona, Antònia Vicenç, Sílvia Soler o Irene Pujades. Totes elles són referents.
“Si hagués sabut que aquests Vincles em retornarien tant d’afecte els hauria escrit molt abans”
Gràcies també a l’escultora Roser Oter, i al portal L’illa dels Llibres per lliurar, per tercer any consecutiu, el premi a una autora debutant i per haver donat cobertura a aquesta novel·la, que treia el cap tímidament el 5 de març, a les portes d’un Sant Jordi esclatant de grans noms de la literatura. Si hagués sabut que aquests Vincles em retornarien tant d’afecte els hauria escrit molt abans.
20 de setembre, lliurament del 15è Premi L’Illa dels Llibres a la Setmana del Llibre en Català
L’acte de lliurament del Premi L’Illa dels Llibres es realitzarà el dissabte 20 de setembre a les 13.30 h a l’escenari 2 del Passeig del Parlament coincidint amb la Setmana del Llibre en Català.
El lliurament del 15è PREMI L’ILLA DELS LLIBRES, serà presentat pel director de L’Illa dels Llibres, Jordi Milian i comptarà amb la presència de l’escriptora Jèssica del Moral a més de personalitats procedents del sector editorial i lectors de la web.
L’escriptora rebrà l’escultura “Ànima lectora” de l’artista Roser Oter.
Eduard Màrquez, Coia Valls, Albert Sánchez Piñol, Care Santos, Alejandro Palomas, Maria Carme Roca, Rafel Nadal, Eva Baltasar, Marta Orriols, Mar Bosch, Jordi Cussà, Sebastià Alzamora, Regina Rodríguez Sirvent i Sònia Lleonart Dormuà han estat els guardonats en les anteriors edicions.