Jenn Díaz s’inspira en Rodoreda per escriure ‘Mare i filla’

L’escriptora catalana publica la cinquena novel·la, la primera en català

mare-i-fillaIngmar Bergman assegurava que ‘’Una mare i una filla. Quina combinació absurda de sentiments, confusió i destrucció. No ho entendré mai’’.

La frase apareix a l’inici de ‘Mare i filla’ i s’ajusta a la perfecció al que Jenn Díaz ha volgut transmetre en la nova novel·la on explora un cop més en els sentiments i les emocions de les protagonistes, en la difícil relació entre mares i filles.

Jenn Díaz debutava com a escriptora l’any 2011 amb Belfondo (Principal de los Libros) i des de llavors la seva carrera literària que s’ha anat consolidant i fins i tot oferint un univers narratiu propi que també ens oferiria a les novel·les El duelo y la fiesta, Mujer sin hijo i Es un decir (Lumen).

Ara s’atreveix a publicar la primera novel·la en català ‘Mare i filla’ (Amsterdam), després d’un temps escrivint un conte setmanal a la revista digital ‘Catorze.cat’, fet que li ha servit d’exercici per escriure habitualment en català i assumir més tard el repte de publicar la primera novel·la en aquesta llengua.

Mare i filla (Amsterdam) s’inspira en l’univers i l’obra de Mercè Rodoreda i la lectura de la novel·la transmet la literatura de l’escriptora catalana un cop passat pel filtre de Jenn Díaz.

Cal destacar que abans d’escriure la novel·la, Díaz havia rellegit l’obra de l’autora de ‘La plaça del Diamant’ i Mirall trencat’, un fet, que sense cap mena de dubte es percep ‘Mare i filla’.

La nova novel·la de Jenn Díaz ens descriu el dia a dia d’unes dones, mares i filles, que després de la mort del pare i la pèrdua del referent masculí de la casa, han de sobreviure davant d’una nova situació i cadascuna d’elles haurà d’assumir el seu rol en el cercle familiar.

‘’A casa eren quatre dones i el pare. I no cal dir, que no n’hi havia mai d’harmonia, perquè les dones són com són i no s’hi pot fer res. És clar que no era una casa amb consens, una casa amb dones és sempre una casa massa petita, no hi ha espai per a totes. El pare, pobre feia una mica de balança i totes buscaven la seva aprovació, el seu vistiplau, tampoc és que hi hagués home per a totes: un home és només un home’’

La Glòria, la matriarca de la família, ha perdut al seu marit, l’Àngel amb qui ha tingut dues nenes; la Natàlia i l’Àngela.
El nucli familiar també compta amb la Dolors, germana de l’Àngel que ha conviscut gairebé sempre en el mateix sostre. Ella era la tieta que mai s’ha casat i que tracta a les seves nebodes com si fossin filles seves, fet que a vegades arriba a rivalitzar amb la Glòria.

‘’Sempre ha estat plena de contradiccions i ha pres les decisions sense valorar-ne les conseqüències, i quan les ha vistes i patides, ha volgut recular: per això la Natàlia sempre s’ha estimat tant la seva tia Dolors, per la brutalitat de la seva senzillesa, que trobava tant a faltar’’

Una frase que es va repetint a la novel·la assegura que una casa amb dues dones sempre serà petita i precisament són les dues dones, la Glòria i la Dolors, les que conviuen en la casa amb jardí amb una buguenvíl·lia que s’enfila per les parets com a la imatge de la coberta de la novel·la.
La convivència no és fàcil i menys quan els caràcters i pensaments són molt diferents. Les quatre dones protagonistes de la novel·la adopten rols diferents

La Glòria ha perdut al seu marit i la Dolors s’enamora de l’Enric, un home molt més jove a qui la seva dona va morir en el part de la seva única filla. L’instint maternal i com cada dona afronta la maternitat és present a la novel·la. La Dolors té aquest instint i fins i tot arriba a patir un embaràs psicològic i pel que fa a la filla de l’Enric es debat entre si ha de fer-li de mare o no.

Per la seva banda l’Àngela s’ha separat diverses vegades i no vol assemblar-se a la seva mare i en canvi la Natàlia manté una relació amb en Mateu un home casat a qui només veu cada divendres a l’hora de dinar. Es tracta d’una relació que la seva mare no aprova.

‘’Sí era un home casat i per això no es casaven ells, ni tenien fills, ni vivien junts, i al moment la Natàlia va penedir-se de les seves paraules: si no havien tingut fills ni havien estat un matrimoni, era perquè no havien volgut, havien acceptat les circumstàncies com eren i res més, la vida tal com bé’’

El matrimoni i també la maternitat són temes molt presents a la novel·la i veurem com les protagonistes adopten diferents opcions al respecte, o fugen o s’aferren i s’adapten a la situació que els ha tocat viure.

‘’Els havia costat molt esforç protegir-se del convencionalisme i les enraonies, però després de vint anys estaven conformes. Havien après a estimar així i la complicitat ho era tot, l’amor i la companyia que es feien’’

Jenn Diaz ha publicat la primera novel·la en català i no serà fins gener quan Destino publicarà en castellà ‘’Mare i filla’, la cinquena novel·la de Jenn Diaz, la més rodorediana de totes.