Analitzem la nova novel·la de l’autora de la novel·la “El mercader” publicada a l’editorial Navona.

“Nosaltres també ens hem de refer. Ho hem de fer plegades. No us parlo de nosaltres dues, parlo d’un petit exèrcit sense armes, silent però efectiu. Hi ha més vídues que vidus, aquesta és la realitat. Però ells ho tenen molt fàcil: unes segones núpcies, la minyona o l’esclava. Som tan fàcilment substituïbles! Però i nosaltres? Ni tan sols podem tirar endavant, de manera legal, un negoci que hem portat a les espatlles tota la vida!” Diu la Llorença, la vídua del vidrier. És una de les dones que miren resorgir a El llegat de les cendres de Coia Valls (Navona,2023).

Resorgir de les cendres després que la Pesta i les lleis dels homes les han relegades a no tenir futur. Per recollir els trossos i aixecar un cosa nova. De l’arbre caigut fer foc nou i a partir de les cendres, abonar un terreny que les permeti renèixer amb més força i empenta. Però la dona al voltant de la qual uniran forces una esclava, una monja de Sant Pere de Puel·les, una aprenent de pintora, la filla d’un teixidor i una capellera, és l’Alèxia Miravall, la filla d’un mercader del qual la Coia Valls ja ens va explicar la seva història. Ara, però és moment de fixar-nos en aquestes dones que tenen fusta d’heroines. Valls ens diu: “Quan sembla que ho tens tot perdut, l’únic que pots fer és seguir endavant.” I amb aquesta voluntat s’anirà teixint una xarxa de complicitats entre dones per mirar de retrobar el seu amor propi, de tenir confiança en elles mateixes i en les seves possibilitats.

Possibilitats diverses, tan a l’hora d’enfrontar qualsevol repte laboral com personal. I això també inclou noves formes d’estimar. Seguirem el neguit i el desfici de l’Alèxia per la Ròmia. Però també la veurem lluitar per tirar endavant el projecte de La Casa dels Obradors o reflotar les vinyes de Sitges. Lluitar per valorar allò que hi ha en cadascuna de les persones. I creure fermament i decidida que hi ha una altra manera d’estar en el món i que és possible i que treballant plegades es pot fer realitat. La filla del mercader s’encarrega de fer-nos-ho veure. Som al segle XIV però les veus d’aquestes dones ressonen ben actuals. Dones emprenedores que hi deixen la pell.

La seva sang és la sava que alimenta les arrels d’una gran empresa conjunta que treballa per fer foc nou que altres maldaran per apagar.No en va la imatge del Gran Arbre, fruit d’una llegenda que arrela en una tradició ancestral, també hi tindrà un protagonisme per entendre el cicle de la vida en el qual les dones hi tenen un paper  providencial.Elles hi són sempre i en tots els moments.

Llegim:”I les dones?
– Què voleu dir?
– No podrien ajudar, aprendre…
– Heu escoltat el què us he dit, Senyora?
– Sí, i tant! Justament per això us ho proposo. Qui millor que elles saben quin mal tenen les criatures abans que aprenguin a parlar? Qui coneix millor les herbes, les seves propietats? Qui sinó elles van de la mà amb les fases de la lluna cada mes de la seva vida, per concebre, per parir?”

La Coia Valls ha tornat a fer una història inspiradora feta a base de sensibilitat, traça i constància. La història d’unes dones que ens ensenyaran que l’essencial és indestructible.


Martí Gironell és periodista i escriptor.

Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’ ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’, “El fabricant de records” (Premi Prundenci Bertrana) i els àlbums il·lustrats “Un talp al meu jardí”, “Un talp a l’Antic Egipte” i “Un talp a l’Antiga Roma”.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here