L'illa dels llibres

“Història d’un ascensor” per Núria Pradas

L’escriptora recomana a L’Illa dels Llibres la lectura de “De portes endins” de Jordi Cantavella.

Aquest podria ser un títol alternatiu per a la darrera novel·la d’en Jordi Cantavella, que en realitat es titula “De portes endins” i que acaba de veure la llum publicada per Rosa dels Vents.
I és que en efecte, aquesta és una història protagonitzada per un ascensor. O potser hauríem de dir per l’ascensor, donat que es tracta d’una màquina única i irrepetible.

El punt de vista d’aquest protagonista singular és, sense cap mena de dubte, el gran encert d’aquesta novel·la que ens narra la història d’aquest país nostre (les petites històries i la història gran) des de l’any 1918, any que l’ascensor és instal·lat en una finca noble de Barcelona, fins a l’arribada dels 2000.

Davant dels ulls del mirall de l’elegant cabina del protagonista, convertit en una mena de memòria històrica col·lectiva, van passant les vides de tres generacions de veïns que el temps, el destí i, sovint, les casualitats uneixen i separen en una dansa contínua, alegre algunes vegades; tràgica d’altres.
És així com coneixem personatges que al llarg de les pàgines de De portes endins es convertiran en companys entranyables per al lector o, a vegades, despertaran el seu rebuig més profund. La Sabina, L’Eulàlia, la Montserrat, els Mercader, els Camprubí, la Cinta… tots plegats, en les seves pujades i baixades, en les esperes al replà, revelen les seves vivències, els seus instints, els secrets més amagats a aquell ascensor que, a vegades, defuig la seva condició inanimada per convertir-se en company, amic o enemic.

Aquesta és una novel·la que té la pretensió de fer passar una bona estona; que es llegeix d’una tirada i que deixa un bon regust al paladar. Una novel·la que, gairebé segur, conduirà molts lectors a altres èpoques; possiblement a la infantesa, quan entre bonsdies i bonesnits esperaven l’ascensor agafats de la mà dels pares o dels avis.
Estimats lectors, de debò que mai vàreu sospitar que l’ascensor us escoltava?

Núria Pradas,
Desembre 2021

Exit mobile version