L’escriptor japonès publica una nova novel·la ‘La mort del comanador’ (Empúries – Tusquets) protagonitzada per un pintor en plena crisi personal i creativa es refugia en una casa en plena muntanya on descobreix un quadre inquietant.
Amb ‘La mort del comanador’, la seva nova novel·la, Murakami ofereix una història entorn de la solitud, l’amor, l’art i el mal. En català ens arribà de la mà de l’editorial Empúries i amb traducció d’Albert Nolla.
La mort del comanador va ser publicada al Japó el 2017, aconseguint en tan sols un mes la xifra rècord d’1.000.000 d’exemplars venuts.
L’obra ha suscitat també la polèmica a la Xina quan el Tribunal d’Articles Obscens de Hong Kong, després de qualificar la novel·la d’«indecent» per alguna escena sexual explícita, prohibint la seva venda a menors de 18 anys i obligar a afegir una advertència en la coberta de tots els exemplars.
Concebuda en dues parts, La mort del comanador, situa la música i la pintura al centre de la novel·la i aborda temes com la paternitat, que fins ara no havia explorat Murakami.
‘La mort del comanador” està dividida en dues parts com ja va fer amb ‘1Q84′. Sobre l’extensió variable de les seves novel·les, Murakami ho té clar “Tenir la capacitat d’escriure novel·les de diferent extensió i forma m’alegra en el més profund. És més, considero que és un dels meus punts forts com a escriptor.”
L’autor de ‘Tokio Blues’ assenyala que ‘Acostumo a alternar l’escriptura de novel·les llargues amb altres d’extensió mitjana i amb relats. A cadascun d’aquests receptacles, per així anomenar-los, li correspon una matèria, una temàtica determinades. Quan començo a escriure, encara ignoro l’extensió que tindrà l’obra. Aquesta decisió es produeix de manera natural en funció dels materials amb els quals explico en aquest moment. I llavors descobreixo com serà el receptacle que albergarà la meva idea.” Ho compara amb la música i destacats compositors “En l’àmbit musical, per exemple, ha de recordar-se que Wagner mai va escriure sonates per a piano i que Debussy no va compondre mai simfonies, i tot i això, no els resta cap valor com a compositors. L’important és la qualitat de cadascuna de les peces.” L’escriptor japonès a petició de diversos editors europeus ha respost a preguntes sobre la seva obra.
‘La mort del comanador’ narra la història d’un pintor en ple naufragi sentimental i necessitat d’una aturada professional. El seu trasllat a una casa solitària en plena muntanya reactivarà la seva sufocada vena creativa però també desencadenarà tot un seguit d’esdeveniments estranys. El protagonista viu turmentat també per la mort de la seva germana en plena adolescència a causa d’una malaltia cardíaca.
Murakami a ‘La mort del comanador’ vol retre també un homenatge a la novel·la de Scott Fitzgerald ‘El gran Gatsby‘ a través del personatge de Menshiki , Veí del protagonista, un home distingit i d’intencions poc clares amb qui establirà un vincle de confiança. “M’han influït, ensenyat i animat molts escriptors extraordinaris. Escriure una novel·la és un treball íntim i, al mateix temps, un acte que manlleva elements del passat, els desenvolupa i els projecta cap al futur. ‘El gran Gatsby‘ és la meva novel·la favorita i una part de La mort del comanador és un homenatge a ella, i també una espècie de jo” assegura ‘escriptor japonès.
Després d’unes primeres setmanes de desconcert viatjant sense rumb pel Japó, s’instal·la en una casa a la muntanya que li cedeix un bon amic. Al cap de poc d’arribar-hi comença a sentir uns sorolls estranys que el porten fins a unes golfes amagades, i allà troba, ben embolicat, el que sembla un quadre inèdit del gran pintor Amada, pare de l’amic i propietari de la casa, un home ja senil que viu en una residència. Quan el destapa, descobreix que es tracta de l’obra La mort del comanador, en què es representa una escena d’una violència estremidora.
El famós pintor anys enrere, a la mort de la seva dona, es va instal·lar a la casa a les muntanyes, on l’artista va portar una vida monacal fins que una demència senil va forçar el seu ingrés en una residència. El protagonista de la novel·la és precisament l’amic del fill d’aquest famós pintor. El descobriment del qual en les golfes li canviarà la seva vida.
La novel·la també reflexiona sobre la creativitat i com funciona el seu procés. “El més important en l’ofici d’escriptor, o en el de qualsevol altre art, és com accedir al que està ocult en l’inconscient, com aproximar-se a això, i en profunditat. No es tracta solament d’aconseguir aquest accés, per descomptat, sinó de portar-ho després a la superfície, de donar-li una forma vàlida.
“En les trames de moltes de les meves novel·les crec que apareix sovint el motiu de l’accés a l’inconscient, però no sempre ho faig d’una manera intencional. Succeeix espontàniament mentre escric.”
Sobre la línia que separa la realitat amb la fantasia, habitual en la seva obra, afirma “En general no escric novel·les estrictament realistes, però per llegir prefereixo obres o escriptors d’aquest estil; em diverteix bussejar en els detalls de les frases d’aquests autors. No obstant això, a l’hora de narrar gairebé mai recorro a un estil realista; el que escric en les meves frases no reflecteix, la majoria de les vegades, un gènere realista. Per exemple, si prenem La mort del comanador, s’assembla a què succeeix quan el pintor protagonista persegueix l’abstracció en la seva pintura i, no obstant això, no deixa de practicar amb esbossos figuratius.”.
Al gener de 2019 es publicarà la segona part de la novel·la.
