Site icon L'illa dels llibres

“Foc d’ocell”, de Blai Bonet: el poema que encén el Dia Mundial de la Poesia 2026

El Dia Mundial de la Poesia (DMP) celebra la seva 19a edició amb una transformació profunda: es converteix en un festival descentralitzat que fins el 25 de març, porta la poesia a nou localitats catalanes. 

Impulsat a Catalunya des del 2008 per la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO —després de la proclamació de la UNESCO l’any 1999—, el DMP consolida així un model que aposta per la proximitat, la participació i la diversitat artística.

Un festival arrelat al territori

El nou format deixa enrere l’acte central únic i desplega una programació amb activitats a Tremp, Lleida, Santa Margarida de Montbui, el Pont de Suert, Tarragona, Tortosa, Solsona, Barcelona i Girona. Cada proposta s’ha concebut en diàleg amb el teixit cultural local, reforçant el vincle entre poesia i comunitat.

Aquest plantejament converteix el DMP en una celebració expandida que travessa el territori i que combina poesia amb música, dansa, arts visuals i arts escèniques, amb la participació tant de creadors professionals com d’entitats i col·lectius locals.

Al centre d’aquesta edició hi ha el poema “Foc d’ocell” de Blai Bonet, escollit com a peça emblemàtica del 2026 coincidint amb el centenari del naixement del poeta. El text esdevé el fil conductor de tot el festival, present en lectures, espectacles i propostes educatives.

“Foc d’ocell” concentra alguns dels grans temes de l’obra de Bonet —la intensitat vital, la fragilitat humana i la recerca espiritual— i connecta amb els tres eixos que defineixen aquesta edició, compartits també amb les figures homenatjades de Clementina Arderiu i Joan Alcover: l’amor, la mort i l’espiritualitat.

Com és tradició, el poema es difon en un fullet traduït a vint llengües, fet que reforça la dimensió universal de la celebració i converteix la peça en un pont entre cultures.

Nou activitats, nou mirades

El programa inclou nou propostes destacades arreu del país, com l’espectacle La balada de l’hivern a Tremp, la creació musical El verd també era a Lleida, o experiències immersives com Poesia d’alçada dins d’un iglú efímer a Santa Margarida de Montbui.

També sobresurten iniciatives com la ruta poètica de Solsona, l’acte interdisciplinari al CCCB de Barcelona o l’itinerari urbà i concert electrònic de Girona, que exemplifiquen la voluntat d’explorar nous formats i espais per a la poesia.

Una experiència poètica viva i compartida

Més enllà de la seva lectura, “Foc d’ocell” es transforma en música, cos i imatge, demostrant la capacitat de la poesia per expandir-se més enllà del paper. Aquesta dimensió es veu reforçada per la imatge de l’edició, creada per l’artista Shada Safadi, que evoca una flama vibrant com a símbol de llibertat i fragilitat.

Blai Bonet i Rigo (Santanyí, 1926 – Cala Figuera, 1997) va ser un dels escriptors més intensos i singulars de la literatura catalana del segle XX. Poeta, narrador i assagista, la seva obra destaca per un estil potent, visionari i profundament personal.

Procedent d’una família humil, va ingressar al Seminari de Palma, però una tuberculosi va marcar la seva vida i trajectòria, obligant-lo a abandonar els estudis. Aquesta experiència influiria decisivament en la seva obra, sovint centrada en qüestions existencials, espirituals i humanes. Es va donar a conèixer com a poeta amb obres com Cant espiritual i va consolidar el seu prestigi amb llibres com Comèdia o L’Evangeli segons un de tants. També va destacar com a narrador amb novel·les com El mar —una obra polèmica i clau de la narrativa catalana contemporània— i altres títols com Haceldama o Míster Evasió.

Al llarg de la seva carrera, va desenvolupar una escriptura cada cop més lliure, experimental i allunyada dels models convencionals. La seva poesia combina misticisme, sensualitat i una gran força expressiva, amb referències a l’art, la política i la condició humana. Tot i una salut fràgil, va continuar escrivint fins als últims anys i es va convertir en un autor de culte. Va morir el 1997, i la seva obra —publicada també pòstumament— l’ha consolidat com una figura essencial i inclassificable de la literatura catalana.

Exit mobile version