Ezequiel Szafir i el París distòpic de 2041

L’escriptor argentí ofereix a ‘París 2041’ una novel·la on reviu en un futur no gaire llunyà el feixisme nazi.

paris-2041Amb certes reminiscències a un passat històric on es van imposar els totalitarismes després de la primera guerra mundial i que van desencadenar anys després, en un dels més grans horrors viscuts per la humanitat, Ezequiel Szafier ens vol demostrar a ‘París 2041’ (Ediciones B) que no aprenem i que la historia es pot tornar a repetir.

A la novel·la ens mostra una Europa dividida i una França on han triomfat les idees de la ultradreta liderades pel partit Francia Libre, anomenat també El Partido, que aconsegueix el poder després d’uns anys de depressió econòmica i radicalisme islàmic.

El Partido domina l’escenari polític i social per mitjà de lleis militars i aconsegueix redreçar el futur dels ciutadans francesos en una anomenada Sisena República Francesa.

‘’Aquel París había desaparecido hacía mucho tiempo, para ser reemplazado por uno con el mismo nombre y la misma fachada, pero con el alma marchita. En ese París, miles de policías vigilaban cada esquina y cada puente, estáticos como los árboles, vestidos con uniformes militares de color negro y armados hasta los dientes, recordándoles a los recientemente liberados ciudadanos franceses, que la nueva libertad que habíen conseguido terminaba justo ahí, donde su poder y su deseo absoluto comenzaban’’.

El fantasma de l’holocaust plana a les pàgines de la novel·la, gairebé un segle després, torna a repetir-se la nit dels vidres trencants però amb diferents protagonistes, perquè ara seran els musulmans els perseguits en comptes dels jueus.

El poder de la ultradreta reclou als musulmans en un gueto que anomenen Zona Lliure i que està sota control de milers de drons que sobrevolen l’espai i que per entrar i sortir d’aquesta zona cal comptar amb un permís específic.

‘’Antoine siguió las indicaciones y leyó con atención las reglas para los visitantes de la Zona Libre. No se le permitía hablar con sus habitantes; no podía mantener reuniones de más de dos personas; no podía traer consigo más de doscientos nuevos francos, además de otra sarta de tonterías que no puedo encontrar energía para leer.’’’

París 2041 és també una novel·la amb ingredients d’aventura i els personatges principals d’Antoine i Nicholas intentaran ajudar al Front de Resistència Musulmà redreçar la situació i aconseguir que França torni a ser un país lliure i democràtic.

Malgrat la situació distòpia, Ezequiel Szafir vol obrir els ulls al lector i recordar que està a les seves mans que la historia no es repeteixi.