Amb més de 2,5 milions de còpies venudes a tot el món, Amsterdam Llibres publica la traducció catalana de la mà d’Alexandre Gombau Arnau.
La novel·la redefineix les relacions d’amistat i reflecteix la fragilitat que tants cops es vol amagar.
Des de la seva publicació el 2015, Tan poca vida, de l’escriptora nord-americana Hanya Yanagihara, s’ha convertit en una de les novel·les més impactants i controvertides del panorama literari contemporani. Amb més de 700 pàgines i finalista del Premi Booker i aclamat per la crítica, el llibre també ha obtingut crítiques per la representació explícita del trauma i el patiment humà. La novel·la aborda qüestions complexes com l’autolesió, l’abús infantil, la culpabilitat i la incapacitat d’algunes persones per superar el seu passat. Aquesta cruesa ha estat un dels seus elements més destacats, però també un dels més polèmics.
Protagonitzada per quatre graduats d’una universitat de Massachusetts que es traslladen a Nova York per construir el seu futur, amb pocs diners i molts dubtes, però sostinguts per la seva amistat i les seves ambicions. Willem, un aspirant a actor amable i atractiu; en JB, un pintor nascut a Brooklyn, ràpid de paraula i a vegades cruel; en Malcolm, un arquitecte frustrat que comença a treballar en una empresa prominent; i en Jude, un advocat introvertit, brillant i enigmàtic, què és el centre de gravetat del grup.
El que comença com una història sobre l’amistat es transforma ràpidament en un relat centrat en Jude St. Francis, un home profundament marcat per un passat ple d’abusos i violència. Yanagihara utilitza aquest personatge per explorar temes com el trauma, la fragilitat emocional i la lluita constant per trobar sentit a la vida.
Hanya Yanagihara recorre diverses dècades d’amistat en la vida d’aquests quatre homes, que comparteixen una idea molt peculiar de la intimitat, una manera d’estar junts feta de poques paraules i molts gestos. Amb els anys, les seves relacions es tornen més profundes i fosques, tintades per l’addicció, l’èxit i l’orgull. Finalment s’adonaran que el seu major repte és en Jude, un home terriblement talentós, però cada cop més trencat, amb la ment i el cos marcats per una infància indescriptible, i perseguit per un trauma que definirà la seva vida per sempre.
Per crear les atmosferes pertorbadores de Tan poca vida, Hanya Yanagihara es va basar en una col·lecció de quadres i fotografies acumulada durant catorze anys abans d’escriure la novel·la. Aquesta selecció inclou obres d’artistes com Diane Arbus, Ryan McGinley, Geoffrey Chadsey i Todd Hido, que comparteixen, segons l’autora, un enfocament que “no només explica una història, sinó que emprèn un saqueig psicològic”. Una vintena d’aquestes imatges van ser clau per establir el to i donar forma a la narrativa del llibre.
Hanya Yanagihara va descriure Tan poca vida com una “paràbola sobre l’edat adulta”, on la solitud final és inevitable. L’autora explica que la relació del personatge de Jude amb els seus amics, que van entrant i sortint de la seva vida sense aconseguir salvar-lo, reflecteix una part de la seva pròpia experiència adulta, una realitat que, segons ella, també podria ressonar en moltes altres persones. “Aquesta part de la novel·la és un reflex verídic de la meva vida adulta”, va afirmar Yanagihara, “i no em cap dubte que també de la de molts altres”. A més, va afegir que Tan poca vida vol ser un homenatge a una forma d’experimentar la vida adulta que la ficció, sovint, ignora. En aquest sentit, va destacar la importància de la amistat en la vida dels personatges, un element que, segons ella, té un paper fonamental en la narrativa.
La novel·la, amb les seves 375.000 paraules, va ser escrita en només divuit mesos, en un procés que Yanagihara descriu com un “estat febril”. L’autora treballava gairebé sempre de nit, després de les seves jornades laborals.
En un passatge especialment intens, en què un dels personatges viu una profunda sensació d’abandonament durant la seva adolescència, Yanagihara va recuperar els records de la seva pròpia infantesa. L’escriptora rememora l’angoixa que sentia als motels on pernoctava mentre esperava que la seva mare tornés de fer la compra.
L’editor nord-americà de la novel·la va proposar suavitzar les penalitats que pateix Jude, un dels protagonistes. No obstant això, Yanagihara es va mantenir ferma: no estava disposada a oferir cap respir emocional al lector.
Hanya Yanagihara, nascuda a Los Angeles és una reconeguda escriptora i editora nord-americana. Criada entre Hawaii i altres indrets dels Estats Units, va estudiar a l’Smith College abans d’iniciar una carrera en el món editorial. La seva segona novel·la, Tan poca vida (2015), , l’ha consolidada com una de les autores més destacades de la literatura contemporània, gràcies a la seva profunditat emocional i capacitat per explorar els traumes i la intimitat. Actualment és editora de The New York Times Style Magazine.
L’editorial Lumen havia publicat la versió en castellà de la novel·la l’any 2016.