L'illa dels llibres

Roser Oter ”L’obra ‘L’ànima lectora’ representa aquella imatge bucòlica del lector que llegeix en paper”

La ceramista i escultora Roser Oter és la creadora de l’obra ‘L’ànima lectora’ que cada any lliura L’Illa dels Llibres als guanyadors del PREMI L’ILLA DELS LLIBRES.

Fa uns 25 anys que Roser Oter es dedica professionalment al món de la ceràmica i l’escultura. Abans s’havia dedicat a la gimnàstica de competició que de ben segut li va donar les eines necessàries per començar una nova etapa professional amb el que llavors era el seu hobby.  El seu taller de Santa Oliva al Penedès, envoltada de vinyes, Roser Oter crea la seves obres on destaca la figura de ‘L’ànima lectora’, una peça fràgil i senzilla però molt inspiradora.
Des de fa uns anys aquesta és la peça que reben els autors i autores guardonats amb el PREMI L’ILLA DELS LLIBRES fusionant així la literatura i l’art.

D’on sorgeix la peça ‘L’ànima lectora’?
Devia ser l’any 2000, arran d’una exposició titulada ‘Emocions, pòsit de vivències’.
En aquella exposició hi havia uns personatges que eren uns pensadors, altres que miraven a l’horitzó i finalment uns que llegien. Curiosament, la sala d’aquella exposició era compartida amb la Biblioteca Municipal del Vendrell i la seva directora em va comentar que havia observat que les peces que més es venien tenien un personatge llegint.
No me n’havia adonat d’aquest fet i fent un repàs per les peces més venudes tenien alguna relació amb el personatge del lector i em va fer pensar que la gent si sentia molt identificada. A partir d’aquell moment, començo la sèrie de ‘l’ànima lectora’ com jo l’anomeno. Una peça sense sexe perquè la lectura i les emocions no en tenen de sexe.

Un bon motiu perquè cada persona se’l pugui fer seu?
L’obra representa a una persona en un moment relaxat, llegint i no importa el sexe o la raça. És una peça atemporal.

‘L’ànima lectora’ destaca per ser una peça fràgil, senzilla i amb sentiment
És també molt esquemàtica. Penso que quan un observador veu una obra, contra menys informació tingui de l’obra més l’ajuda a mirar més enllà i poder obrir la seva imaginació.
Per aquest motiu, ‘L’ànima lectora’, té uns trets molt esquemàtics que ens permeten identificar que és una persona que està en una posició agradable i que està badant en la seva lectura.


Ceramista i escultora autodidacta.

Sí, em defineixo així perquè vaig començar com un hobby
Jo venia del món de l’esport i les circumstàncies em van portar a una cosa que se’m donava bé quan era petita, com fer plastilina i més tard a fer fang. A mesura que em vaig fer gran vaig combinar la meva feina amb el meu hobby i del hobby es va convertir en un ofici i de l’ofici en la meva vida.

Abans de ser escultora va fer gimnàstica de competició. La gimnàstica li va donar  la disciplina necessària?
Puc dir que soc disciplinada de mena, però la gimnàstica em va ajudar a ser-ho més.
Aquesta és una feina que has de ser molt disciplinada, encara que hagi gent que pensi que tu crees quan et bé la inspiració, però la inspiració surt quan estàs treballant. Aixecar-te molt aviat, fer moltes peces…. La gimnàstica m’ha aportat que en l’àmbit físic, disciplinari i de pautes em marquen aquest horari per continuar treballant i seguir creant.

En què s’inspira per crear la seva obra?

M’inspira copsar un moment molt especial de l’ésser humà i de la persona, i potser copsar aquell moment que avui en dia amb les presses, és molt difícil per exemple a què t’aturis a contemplar com cau una fulla d’un arbre o una situació poètica.
Intento plasmar amb la meva obra allò que jo potser no faig o que els humans no fem.

Viure envoltada de vinyes també l’inspiren?
És el meu entorn vivint al Penedès. Jo surto cada matí amb el gos i començo el dia i l’acabo entre vinyes.
Sortir de casa i no tocar asfalt per mi ja és molt inspirador.

Aprofita aquest entorn per utilitzar elements per la seva obra.
Des de 2006 m’agrada molt treballar amb els cèrcols de les bótes o les caixes de vi. Són elements que he anat trobant a la masia i sempre m’han donat una base on començar una història.

Quin és el teu contacte amb la literatura
És com aficionada. Agafo llibres i m’agrada, tot i que no llegeixo tot el que voldria pel ritme d’avui en dia o per la feina, però el món de la literatura m’apassiona com a espectadora.

Algunes de les seves peces s’han inspirat en la literatura i en la poesia per exemple de Miquel Martí i Pol.
És un dels poetes que precisament per la seva senzillesa m’identifica molt amb el personatge. En algunes ocasions una paraula o un fragment d’un poema seu em pot crear una explosió d’emocions i aquestes emocions em porten a la creativitat.

Què suposa el fet que el premi L’illa dels llibres utilitzi un dels teus lectors i que autors com Care Santos, Rafel Nadal, Alejandor Palomas, Maria Carme Roca o Eva Baltasar hagin rebut aquesta obra?
Un honor, perquè l’ànima lectora se li pugui donar a algú que el públic ha valorat la seva feina i la seva obra em sembla fantàstic. Quan se’m va proposar la idea em vaig posar molt contenta d’aquesta fusió entre literatura i art.

Parlant de fusió, un escriptor escriu en solitari i un cop finalitza l’obra passa en mans del lector. En el seu cas succeïx un fet similar. Què creu que té en comú amb els autors/es?
Tot procés creatiu és similar i la paraula clau és la feina solitària.
Quan estàs sol i en silenci, és quan t’escoltes més a tu mateix i de les teves emocions brollen coses que quan estàs en un ritme més frenètic evidentment no surten.
Llavors, crees aquella criatura, aquella peça que pot ser un llibre o una escultura i en el moment que passa en mans de qui ha adquirit l’obra agafa una altra vida.

‘L’ànima lectora’ ha d’estar acompanyada de llibres?
Si està envoltada de llibres, millor. Cadascú li dona el seu toc a la seva llar o al seu espai i aquesta és la gràcia d’aquesta peça.

Una obra que ja és internacional.
Les peces van tenint vida pròpia i avui en dia les xarxes socials també fan molt per guanyar visibilitat. Si participes en fires també ajuda a fer que la teva obra sigui coneguda i les fronteres no existeixen.

Llavors cal continuar escampant la febre lectora.
Exactament. És com una imatge que va porque es perdi en un món amb tantes tecnologies. Aquella imatge bucòlica del lector que llegeix en paper.

Exit mobile version