Presenta a L’illa dels Llibres ‘Exploradors al poema’ on proposa als futurs poetes, 18 jocs per potenciar la creativitat poètica
Adreçat principalment a joves a partir dels 12 anys, el llibre és també un taller i un aliat perfecte per potenciar la creativitat i la passió per la poesia. Cal fer-ho sense por i ser atrevits, i així serem capaços de buscar la inspiració necessària per crear i recitar les nostres creacions poètiques.
Amb Josep Pedrals hem parlat de poesía!!
El títol, “Exploradors al poema”, ja és tota una declaració de principis convidant a viure una aventura. Què necessitem per fer aquest viatge?
El lexicògraf llatí Sext Pompeu Fest explica que la diferència entre l’espia i l’explorador rau en la manera com es dedica cadascun a fer el reconeixement d’un terreny: l’espia (speculator) penetra en silenci el camp hostil mentre que l’explorador (exploratore) coneix les coses quan el soroll calla.
La intenció és, doncs, deixar enrere les lamentacions (ser ex-ploradors) i tirar pel dret cap a la cosa poètica, sense por, per poder-la examinar minuciosament.
Un dels objectius del llibre és despertar la creativitat poètica. Com podem estimular els joves?
Potser una manera d’estimular és treure-li gravetat al procés creatiu i esmorteir l’aura de certesa immediata -d’il·luminació romàntica- que associem a la inspiració.
Les bondats del vers infús romandran en el text passi el que passi, per tant, treballar-lo sense manies no li pot fer cap mal.
I, quin paper juguen les muses?
Les fonts d’inspiració són arreu! La poeticitat de les persones, les coses i els fets depèn de la percepció artística de qui hi troba un al·licient que el fibla i sap encarrilar aquella consciència del que ha copsat.
Per què és difícil fer arribar la poesia al gran públic?
La poesia ja hi arriba, al gran públic!. El que passa és que no es pot despatxar a l’engròs ni com a objecte de consum massiu.
Qui ho fa complicat, el poeta o el lector?
La complicació va lligada, molt sovint, a la falta de familiaritat amb un codi i un sistema determinats. Si hom practica el càlcul mental assíduament, trobarà divertidíssim i estimulant resoldre certes operacions complexes i, en canvi, algú que utilitza sempre la calculadora, voldrà trobar-se els còmputs solucionats i clarament descompostos.
Quin paper han de jugar les escoles en el procés d’acostar la poesia als joves?
A l’escola, s’hi barreja el pes de ser un espai on s’hi va per obligació i alhora on es desenvolupa la tafaneria, les inquietuds i la sensibilitat, per tant, cal procurar combinar amb gràcia els deures i els anhels. És el paper més exigible a l’escola.
I, a casa, quin paper han de jugar els pares?
Els pares poden aprofitar el camí que emprenen els fills per reprendre la curiositat perduda.
Qui o què et va despertar el teu interès per la poesia?
En el meu cas, fou una combinació entre casa i l’escola. Jo vaig ser educat per un pare que era gran lector de poesia i en una escola on se sabia fer agafar el gust del llegir i l’escriure.
Resumir un conte fins a quedar-nos amb l’essència, descriure un fet quotidià com rentar-se les dents. són alguns dels jocs que proposes als futurs poetes.
He intentat desmuntar els valors que condensa la poesia, de manera que es puguin anar treballant per separat. Així es pot assolir una amplitud de capacitats per discernir, en la lectura, l’obra ben feta o per disposar, en la creació, d’un gran ventall d’habilitats expressives i persuasives.
La teva poesia és original i atrevida. Com definiries la teva obra?
Jo funciono des de diversos fronts poètics que s’enriqueixen els uns als altres, però acostuma a haver-hi un component comú d’enginy a la manera barroca i d’estètica decadentista pop.
Per què vas decidir dedicar-te a la poesia?
Més que una decisió, van ser un cúmul de casualitats i una obligació moral.
Un dels teus objectius ha estat portar la poesia a l’escenari i jugar amb la sonoritat de les paraules.
L’escenari és alhora un mitjà i una finalitat: és una manera d’arribar a un públic ampli i popular i, al mateix temps, és una forma d’expressió artística que cal treballar d’una manera molt específica.
Quins han estat els teus referents?
Jo m’impregno de tota mena de referències! Puc utilitzar, per exemple, el vocabulari dels nanos que juguen a la plaça de sota de casa i ficar-lo dins d’una estructura sintàctica d’un clàssic francès del XVIII.
Completa la frase. La poesia és…..
…i serà!
Fotografies de l’autor (página web http://joseppedrals.wordpress.com
