‘L’art és una carrera de fons on sempre has de treballar per no convertir-te en flor d’un dia”
L’illa dels llibres entrevista a Javier Ruescas, autor de Play.
Javier Ruescas és un dels referents de la novel·la juvenil gràcies a la seva tasca com a caçador de tendències. Amb només 25 anys ha publicat cinc novel·les, La trilogía de Los cuentos de Bereth, Tempus fugit i Play (Bromera/Montena)
Llicenciat en periodisme, dirigeix diverses pàgines web i és fundador de la revista digital www.eltemplodelasmilpuertas.com.
Text:Jordi Milian
-Amb 25 anys ja ha publicat cinc novel·les. No hi ha dubte que té vocació d’escriptor.
Podem dir que si. Vaig començar a escriure als onze anys i em vaig adonar que no calia ser gran per publicar llibres. Als catorze ja vaig començar a enviar les novel·les a les editorials i des de llavors no he deixat d’escriure.
–A Play destaca el poder d’internet. La xarxa és capaç de crear fenòmens,però al mateix temps els destrueix…
Internet s’ha convertit en eina fonamental pels artistes per què ja no necessites una galeria d’art per exposar els teus dibuixos o una una discogràfica per mostrar el teu art. Però tot això a la xarxa es torna molt més ràpid i efímer.
L’art és una carrera de fons on sempre has de treballar per no convertir-te en flor d’un dia.
La fama i l’intent de buscar l’èxit immediat són els atres temes de Play.
Aquest és un dels temes que tracto a la novel·la. A Play els protagonistes són dos germans: Aaron un noi amb molt de talent i que composa música però només per ell i Leo, un noi sense cap talent, però vol ser famós i vol la popularitat.
Avui en dia hi ha molta gent que gràcies als reallity shows, poden aconseguir aquells cinc minuts de gloria que deia Warhol.
El problema és intentar que aquesta fama basada en res duri per sempre.
-La novel·la compta amb molts elements musicals
La música està molt present i cada capítol escrit en primera persona comencen en cites i fragments de cançons i que s’han convertit en el diari musical del procès d’escriptura i edició d’aquest llibre.
Per una altra banda vaig comptar amb gent que va fer possible la creació d’un disc amb tretze cançons dedicades a la novel·la i que es pot escoltar a itunes i spotify
Gràcies a Sofia Rey que va composar les cançons es pot veure una altra dimensió dels personatges. Les cançons estan molt lligades la novel·la i el lector hi pot reconèixer capítols, situacions quan les escolti.
–Escolta música quan escriu?
Depèn de l’escena, algunes són molt complicades i necessito un silenci absolut i en d’altres com succeeix en el cinema la música m’ajuda a escriure.
-L’amor també apareix a PLAY. Fama i amor són incompatibles?
Crec que no, però són dos elements que s’han de valorar molt seriosament i amb el cap ben fred.
-Tindrà continuïtat Play?
Si, finalment serà una trilogia i la segona part es titularà Show i apareixerà el mes de maig de 2013.
-Com continuarà?
Poca cosa puc dir. Show està narrada des del punt de vista de Leo i Aaron i hi ha un reallity show fonamental en la història i haurà molt més amor…
-Com especialista en literatura juvenil, Quina és la tendència actual?
Ara mateix les novel·les giren més entorn al realisme, malgrat que el fantasy encara segueix funcionant molt bé. El món real és massa fascinant com per obviar-lo.
-Alguna recomanació especial?
Si haig de recomanar un títol d’un autor estranger ‘Bajo la misma estrella’ de John Green i si parlem d’un autor de casa ‘Oblivion’ de Francesc Miralles.
–D’on treu el temps per poder compaginar la feina d’escriptor, i director del portal El templo de las mil puertas?
Li trec hores al son. Dormo poc i a més tinc la sort o la desgràcia de viatjar amb transport públic, així que aprofito qualsevol moment per treballar.
Poadcast amb l’audio de l’entrevista amb cançons de la novel·la.
Fotografies de Violant Muñoz
