La novel·la de l’escriptor islandès no deixarà a ningú indiferent i podria convertir-se en una de les revelacions de la temporada.
“Visc sola en un garatge i només tinc a mà l’ordinador portàtil i una granada de la Segona Guerra Mundial’
Així comença la novel·la ‘La dona a 1000º’ (Edicions 62/Lumen) de l’escriptor islandés Hallgrímur Hellganson. L’autor de 101 Reykjavik Es tracta d’una novel·la que no ens deixarà indiferents i que apunta a convertir-se en una de les sorpreses de la temporada.
Herra té vuitanta anys i tot i que està malalta, viu sola en un garatge de Reykjavík i es connecta amb el món sencer via internet (amb de set- cents amics a facebook).
Fumadora empedreïda i néta del primer president d’Islàndia, Herra s’ha distanciat de la família. Atès que ja ha viscut molt i que no vol passar un altre Nadal sola, ha decidit planificar la seva mort. Ha dubtat força, però finalment s’ha decantat per la cremació. Ja ho té tot a punt, i mentre espera que el forn s’escalfi a 1000°, ens explica la seva vida al llarg del segle xx i organitza les seves darreres revenges…
L’illa dels llibres ha entrevistat a Hallgrímur Hellgason.
Malgrat semblar una història molt imaginativa, la novel·la parteix d’un episodi real.
Fa uns anys treballava amb la meva exdona que es dedica a la política i em van demanar treballar per la campanya electoral. Em van passar un llistat de telèfons i a la tercera trucada em vaig trobar amb una dona gran que de seguida em va dir que no pensava votar per uns cabrons de comunistes.
A mi em semblar una dona interessant i xerrant xerrant em vaig oblidar de la campanya electoral i vam parlar durant dues hores aproximadament.
De seguida em vaig adonar que podria ser una gran protagonista per a una novel·la. Vaig pensar a visitar-la, però quan em vaig decidir ella ja havia mort.
Investigant sobre aquella dona vaig descobrir que la seva vida va ser molt original i que en realitat era la neta del primer president d’Islàndia i per acabar-ho d’arrodonir el seu pare havia col·laborat amb els nazis durant la II Guerra Mundial
Una mica per atzar em vaig trobar amb tot aquest material que en certa manera m’ha servit per escriure La dona a 1000º
La protagonista de la seva novel·la, Herra, és una dona de 80 anys que decideix tancar-se en un garatge amb un ordinador i una granada de mà, tot esperant el dia de la seva mort. Ha construït un inici prou inquietant…..
Una de les intencions de la novel·la era enganxar al lector des del primer moment. L’aparició de la granada crea un suspens des de l’inici, perquè no té l’anella i per tant pot esclatar en qualsevol moment.
Aquesta idea està basada en una història real. El pare d’aquella dona del telèfon li va donar una granada durant la II Guerra Mundial per si algun dia arribaven els anglesos li serviria l per protegir-se.
Després de la guerra la granada va desaparèixer, però al llibre la granada l’acompanya fins al final de la seva vida.
No cal dir que té un element simbòlic i per aquest motiu Herra l’anomena ‘el cor del pare‘, perquè te la mateixa mida i pes d’un cor.
Per conèixer l’agitada i intensa a vida de la protagonista de la novel·la ha construït una mena de trencaclosques fent salts el temps endavant i endarrere
Des d’un inici volia fer aquests salts en el temps perquè la primera idea era fer una mena de monòleg.
Si et fixes, quan parles amb gent gran, sempre tenen els records diluits i que salten d’un tema a un altre sense una lògica molt concreta.
Vaig pensar que seria complicat per seguir de cara al lector i finalment vaig decidir dividir la història en capítols i incloure l’any dels fets, perquè fos molt més fàcil
Quina va ser la part més complicada?
La part més complicada va ser la part dedicada a la Segona Guerra Mundial, primer perquè jo no hi vaig ser i segon perquè s’ha escrit tant que volia oferir una nova visió.
Com definiría la novel·la?
Aquesta és una pregunta molt difícil perquè vaig trigar tres anys en escriure ‘La dona a 1.000º.
És un llibre sobre la historia del segle XX vist des de la perspectiva d’una dona. El que volia era presentar la II Guerra Mundial i tot el període posterior inclouen-t’hi la història d’Islàndia a través de la mirada d’una dona gran i des de una òptica feminista.
Una visió que no s’havia fet abans.
També volia fer veure que la vida és increíble, fins i tot ho és si estas al llit i no ets pots moure, si encara tens en el teu cap els records.
Tot i que de records n’hi ha de dolents a banda dels bons, la vida en si mateixa és increïble fins al final fins que arribes al crematori. [pullquote]la vida en si mateixa és increïble fins al final fins que arribes al crematori.[/pullquote]
Les noves generacions sempre estem pensant que estem descobrint la sopa d’all i pensem que ningú abans ha tingut sexe com nosaltres i quan escoltes la veu d’una dona de 80 anys que ha viscut tot això que nosaltres sempre hem pensat que pot semblar impossible, dons resulta fantàstic.
La novel·la va obrir certes ferides al seu país.
Hi va haver una certa polèmica al saber-se que el fill del primer president islandès havia lluitat amb els nazis. Durant molt de temps havia estat un secret d’estat, tot i que va sortir a la llum l’any 1988.
On si que va venir una polèmica afegida va ser pel que fet que jo agafes la vida d’una dona més o menys coneguda i la ficcionés.
Hi va haver un professor universitari molt feminista que em va dir que jo com a home i autor no tenia el dret de robar la vida i la història d’aquesta senyora per convertir-la en una novel·la.
Però, vostè li ha volgut retre un homenatge
Per mi en canvi és un clar homenatge a aquesta senyora que respecto profundament i que em va semblar un personatge intel·ligent.
Considero que el meu llibre és molt feminista i vaig quedar força decebut amb aquesta crítica.
En alguna ocasió ha comentat que la feina d’un novel·lista és canviar realitat per ficció i ficció per realitat. Què hi ha de realitat i ficció a la novel·la?
Jo diria que un cinquanta per cent realitat i un cinquanta per cent ficció. Els fets reals s’ha de convertir en ficció i la ficció s’ha de transformar en realitat.
Els fets, quan els transformes en ficció els has de millorar i convertir en una cosa que no sigui avorrida. D’altre banda la ficció l’has de convertir en alguna cosa que sigui creïble i crear un univers en què el lector hi pugui creure.
Vostè ha declarat que li agrada la literatura perquè potser cruel i graciosa.
A mi m’agraden les dues coses. La vida és aixi i sempre tenim les dues cares de la moneda. Sóc seguidor de Shakespeare i he llgit totes les seves obres I sempre hi podem trobar moments tràgics on s’ha matat a un personatge i després s’en fa broma o burla….
La seva novel·la està plena de critiques socials. Es considera una persona crítica?
En realitat sóc un crític social i crec també en la funció de l’escriptor com a crític social perquè part de la nostre funció és millorar la societat.
He escrit articles i estic acostumant a fer crítica social. En el llibre la Herra també es força crítica i compartim algunes opinions tot i que ella és més de dretes que jo.
101 Reykjavik una d eles seves novel·les de més èxit va ser portada al cinema. Amb la dona a 1.000º també tindrem adaptació cinematogràfica?
Tant de bo es pogués fer una adaptació però hauria de ser una gran producció i per tant farien falta molts diners
Per tant llanço la pregunta: Qui té aquests diners?.
Dibuixant de còmics, assagista, pintor, escriptor, traductor… d’on treu el temps per dedicar-se a tot?
Molt bona pregunta. Jo també em pregunto d’on trec el temps. Ara mateix estic preparant una exposició i tinc una novel·la en procès….
És complicat i sempre dic que la sensació és com si tinguessis dues dones. Si estas amb una, sempre tens la sensació d’estar traïnt a l’altre i mai acabes de sentir-te bé perquè la estàs liant.
