ENTREVISTA Donna Leon ‘no vull viure amb la por de dir un dia que sóc una estrella’

Donna leon ha publicat una nova novel·la del personatge de Guido Bruneti amb qui ja ha compartit 25 llibres. Donna Leon copy Jordi Milian 660px
L’escriptora també reflexiona sobre la fama i el seu desig de no ser famosa malgrat l’èxit de les seves novel·les.
Donna Leon no pensa jubilar al seu comissari Guido Brunetti, qui va envellint lentament i qui sap sí fent honor al títol de la darrera novel·la, té la fórmula de l’eterna joventut, tot i que l’autora reconeix que el seu personatge ‘és com aquells insectes atrapats a l’ambre’.
Amb ”Les aigües de l’eterna joventut’ arriba a la xifra de 25 novel·les protagonitzades pel venecià Brunetti a més de ser guardonada amb el premi Pepe Carvalho en la darrera edició del la BCNegra.

Text i fotos Jordi Milian 

'Les aigües de l'eterna joventutAmb la ‘Les aigües de l’eterna joventut’ arriba a la xifra de 25 novel·les  protagonitzades per Guido Brunetti. S’imaginava arribar a aquesta xifra?
Mai. Sempre penso exclusivament en el llibre que estic escrivint i vaig pas a pas i no miro més enllà.

Amb Brunetti va ser un amor a primera vista?
Em va agradar a primera vista perquè tenia les qualitats que a mi m’agradaven; era afable, simpàtic i després sí que va ser un amor a segona o tercera vista.

Com definiria a Guido Brunneti?
Brunetti no és un venecià estàndard: llegeix, no està enganxat al telèfon, està casat, té dos fills.  Qualsevol home venecià tindria un amant, no llegiria, miraria la televisió, etc. Ell és un intel·lectual dels d’abans.

Que comparteix amb Guido Brunetti?
Llegim els mateixos llibres, gaudim de la bona companyia i de la gastronomia. I ens agrada la conversa i escoltar els altres. També comparteixo el pessimisme respecte al món que ens envolta malgrat ser persones felices en el terreny personal.

De moment no pensa ni s’ha plantejat la possibilitat en jubilar a Guido Brunetti.
Continuaran les històries però segur que no seran vint-i-cinc novel·les més perquè ara ja tinc 73 anys. Si és divertit, ho seguiré fent i de moment les històries de Brunneti ho són de divertides.
Ara ja tinc el número vint-i-sis a punt d’acabar, amb el vint-i-set el tinc al meu cap.

Que representa per vostè rebre el premi Pepe Carvalho?
És un gran honor per qualsevol escriptor de novel·la negra i posar-me en aquest gran panteó de bons escriptors. La veritat és que em fa molt feliç.

Coneixia el personatge de Carvalho i l’obra de Montalbán?
Sí, vaig llegir els seus primers llibres i podia palpar el seu sentit de l’humor i el gust pel bon menjar. Em va agradar també perquè tenia molta consciència social.

donna leon illa dels llibresLa novel·la nòrdica ha liderat durant anys anys el gènere però darrerament es parla de la novel·la negra mediterrània.
Clar que hem considero part de la novel·la negra mediterrània, sobretot, perquè m’agrada parlar de la vida.
A les novel·les nòrdiques els personatges només estan interessats en el sexe, la beguda i gastar diners, però en canvi no parlen de la diversió o dels plaers de la vida.
Això em posa força nerviosa perquè semblen que els personatges no estiguin vius. En Brunetti li agrada menjar i estar en companyia d’altres persones i escoltar i si ho comparem amb les novel·les nòrdiques costa d’entendre determinades relacions i els personatges semblen robots.

donna leon 2 copy jordi milianEs declara obertament ecologista i inclús es mostra molt reivindicativa. La novel·la negra hauria d’abordar molt més aquests temes mediambientals?
No sé què escriuré en els propers llibres però si que puc avançar que en el proper tractaré els problemes mediambientals d’Itàlia.
El que he après durant la recerca d’aquesta novel·la que sortirà l’any vinent és molt dolent i fins i tot pervers. El que m’importa a mi són les raons que porten a cometre el crim.

La literatura pot ajudar als lectors a conscienciar-se sobre aquests temes
A mi el que m’agrada es que el lector sàpiga el que està passant però que després actuï o tingui consciència sobre determinades qüestions ja és un altre tema

En la darrera novel·la intenta trencar el mite de l’eterna joventut.
Els joves no pensen en aquestes coses perquè creuen que són molt joves. Aquesta és la novel·la més terrible que he escrit perquè en els altres llibre he matat a la gent molt aviat.
Ella no pateix, però sí que ho fan les persones que té al seu voltant. A més, l’he fet guapa i simpàtica i crec que no hi ha res que pugui ser pitjor.

En una primera versió de la novel·la sí que va decidir matar-la aviat.
En certa manera és molt pitjor convertir-se en algú de set anys per sempre, que no pas morir. No l’han matat, però li han llevat la seva vida.

Venècia continua sent la ciutat romántica per excel·lència?
A la nit entre les nou a les dotze sí que podem veure la ciutat romàntica com era fa quaranta anys, però durant el dia és impossible. Poques vegades podem veure aquesta imatge de ciutat romàntica.
A Venècia cada vegada hi viuen menys venecians perquè els preus són molt elevats. En una ciutat d’uns 58.000 habitants no pot rebre els 30 milions de turistes que rep cada any.

Vostè és una amant de l’òpera. Que tenen en comú l’opera i la literatura?
Passió, passió i passió. L’òpera tracta amb casos extrems com la mort, l’amor o la gelosia. L’òpera ha de comptar amb moments àlgids i d’altres més planera i el mateix passa amb la novel·la negra.

A Itàlia encara no s’han traduït les novel·les de Guido Brunetti. Per què?
Et diré la veritat: no estic gens interessada a ser famosa. On visc la gent vull que em coneguin com l’americana de cabell blanc que parla italià i és educada, No vull ser una persona famosa i no vull viure amb això.

Però el seu personatge i les seves novel·les són un èxit a tot el món?
He estat en el negoci de la música i he viatjat pel món durant molts anys. He conegut a gent que sabia que eren famosos i m’havien arribat a dir: saps que sóc famós estimada?.
Deixa’m explicar-te una cosa que em va comentar fa poc i que cal evitar sempre.  Me la va explicar un director d’òpera que en un assaig a Nova York li va comentar a una soprano russa que havia d’expressar millor diversos sentiments com l’amor, la por, la misèria, o la felicitat. Ella enfadada pel suggeriment va baixar de l’escenari i li va respondre cridant; sóc una estrella, sóc una estrella i tu no ho ets!!.
Jo no vull viure la meva vida amb la por de dir un dia que sóc una estrella com va fer la soprano. No vull viure així

Donna Leon 2016 Copy Jordi Milian