L’any 2017 Edicions del Periscopi  celebra el cinquè aniversari amb optimisme després dels reconeixements rebuts com el Premi Llibreter i recentment el Memorial Fernando Lara.

aniol-rafel-periscopi-2

Entrevista: JORDI MILIAN Barcelona

L’any 2012, Aniol Rafel iniciava una etapa literària al capdavant d’Edicions del Periscopi. Gairebé cinc anys després ha consolidat un catàleg amb excel·lents propostes que han situat l’editorial catalana com un referent de qualitat.
Edicions del Periscopi ha aconseguint editar a autors de renom internacional com David Foster Wallace, Gonçalo Tavares,  Wajdi Mouawad i David Vann, però també ha donat veu a nous autors catalans com Mar Bosch, Marta Orriols o Joan Benesiu.

Aniol Rafel ha estat guardonat amb el  Memorial Fernando Lara, un premi que anualment destaca la tasca d’un jove emprenedor en el món editorial.

L’Illa dels Llibres entrevista a Aniol Rafel per aconseguir esbrinar els secrets d’aquest èxit.
periscopi-granCom va valora els primers anys de l’editorial?
Molt positivament. Estem aconseguint que els lectors ens identifiquin, ens reconeguin i que cada cop estiguin més fidelitzats. Hi ha llibreters que en expliquen que tenen clients que esperen ‘el nou de Periscopi’, i que això passi vol dir que alguna cosa estem fent bé.
En tots aquests anys hi ha hagut encerts, errades i sorpreses, però en global estem millor del que pensàvem que estaríem passats aquests anys.

Ha complert el seu somni o encara queda espai per poder somiar?
Encara queda molt. Segurament, en el món editorial no s’acaba mai d’acomplir el somni, entre altres perquè no podem aturar-nos mai. Sempre estem mirant enrere (allò que ja hem publicat), mirant el present (el que tenim a les taules de novetats) i cap al futur proper (el que estem treballant per a poder tenir a punt els propers mesos) i fins i tot al futur una mica llunyà (els títols que incorporarem de cara als propers anys. I això es fa amb il·lusió, amb ganes de treballar bé i emocionant-nos amb cada proposta que fem arribar als lectors.

Un dels somnis era publicar a David Foster Wallace, Gonçalo Tavares i Wajdi Mouawad i ho ha aconseguit.
Sí, i n’estem contentíssims. Abans de començar hi havia qui ens deia que no tenia sentit publicar aquesta mena de llibres per al mercat en català, que no tindrien prou lectors i que no funcionarien. Malgrat això, hi vam creure i els vam publicar i han funcionat. De Foster Wallace, per exemple, ja n’hem fet tres títols, tots ells reeditats. La nostra premissa, doncs, que deia que el lector en català havia de poder accedir a aquests grans noms de la literatura universal en la seva pròpia llengua, ha resultat encertada.

Creu que han consolidat el projecte?
De fet, una mica tots els títols que hem anat publicant l’han anat consolidant, ja que més enllà de títols puntuals, que són importants, la constància i el fet d’oferir continguts que no defrauden una vegada i una altra és el que finalment ens acaba situant en l’imaginari del lector com una editorial en la qual es pot confiar. És evident que hi ha autors que tenen una major capacitat de sobrepassar una dels primers obstacles que es troba una editorial com la nostra, que és la invisibilitat, però que hàgim estat capaços de posar a primera línia de l’escena literària autors que no eren coneguts ens fa pensar que sí, que anem pel bon camí.

Abans de ser editor va treballar de llibreter, lector per a editorials i traductor.
Sí, i haver fet molts dels papers de l’auca del sector editorial m’ha permès entendre la importància de totes les persones que intervenen en el procés de creació d’un llibre, que són moltes, i que cal que totes funcionin. Per això les reivindiquem a la pàgina de crèdits i els agraïm la feina feta al colofó.
Són feines que no es veuen però que són imprescindibles. Quan algú encara surt amb la cançó que diu que els llibres són cars el convidaria a fer-hi una ullada i que vegin quantes persones fent feines diverses hi han participat, i aleshores parlem de si els llibres són o no són cars.

periscopi-internacional
Per ser editor cal ser un bon lector?
És obligatori, sí. Sense un bagatge considerable de lectures no es pot pretendre crear un catàleg coherent. Cal haver llegit molt per veure si un text pot encaixar amb allò que els lectors esperen dels nostres llibres, per treballar un manuscrit, per poder-ne copsar les bondats i els defectes. De fet, cal haver llegit molt però a més haver-ho fet d’una forma crítica i conscient.

Com definiria la seva feina com a editor?
Moltes vegades em veig com un director d’orquestra, en la que compto amb el talent dels altres i miro de coordinar-lo per tal de treure el millor de cadascú i harmonitzar el resultat final en forma de llibre. De fet, si alguna cosa he fet bé ha estat envoltar-me de col·laboradors extraordinaris.
Anant una mica més al gra, però, sí que és veritat que toca fer de tot, és a dir, llegir i valorar originals, contractar-los, editar-los, coordinar correccions, redacció, maquetació, disseny, impremta, promoció, i un munt d’altres feines que d’entrada un no s’imagina que les pugui fer un editor.
Fa no massa vaig llegir que la Valeria Bergalli, de Minúscula, definia un editor independent com aquell que sap quines són les tarifes de correus millor que el propi funcionari de l’oficina. Ho vaig trobar molt gràfic i molt encertat.

Un editor com vostè en una editorial com Periscopi ha de saber fer de tot?
Sí, en la mesura del possible. Tant si la tasca concreta l’assumim internament com si s’encarrega a un professional extern, hem de precisar molt què demanem i a qui, i per poder valorar-ho cal tenir un coneixement del que s’està fent.

Quin és el criteri que segueix per publicar els llibres que formaran part del catàleg?
Volem publicar bona literatura en català. A més, volem que els llibres que publiquem siguin garantia de satisfacció lectora i ens aportin una visió del món atrevida. Volem llibres inoblidables, que ens emocionen, que ens commouen, que ens sacsegen. Publiquem pocs títols l’any, per tant hem de tenir molt clar que cadascun dels títols que traiem hem de poder explicar perquè mereixen un espai a les taules de les llibreries, i més en un sector on es sobreprodueix molt més del que el mercat pot digerir.

Vivim la revolució de les editorials petites i independents?
En part sí, i és lògic que sigui així. Ja fa anys que hi ha una gran concentració del mercat editorial, on hi ha grups cada vegada més grans que copen bona part del mercat. Quan un editor d’un gran grup fa números té unes despeses d’estructura que l’obliguen a deixar de banda títols que a priori no tenen assegurades unes mínimes possibilitats comercials, mentre que per les petites aquesta consideració és molt menor, i per tant tenim la capacitat d’apostar per títols que no tinguin una quantitat elevada de vendes assegurada d’entrada. Això no vol dir que no vulguem vendre, però sí que no és un factor limitant. O no tant. I això ens permet cobrir espais que, d’altra manera, quedarien orfes.

Com aconsegueixen sobreviure en el gran oceà literari?
A partir de la complicitat. La complicitat dels llibreters, dels lectors, de totes aquelles persones que s’han acostat a Periscopi i han vist que poden sintonitzar amb allò que oferim. I que, per sort, són moltes més de les que podrien semblar d’entrada.

El sector editorial en català s’està consolidant o encara queda molta feina a fer? Queda molta feina per fer, però en alguns àmbit està una mica millor que fa uns anys. La situació segueix sent anòmala, i tot i que les xifres apunten a una lleugeríssima millora, cal treballar molt per situar-nos en una posició que s’apropi a la normalitat.

Quins són els reptes de futur de Periscopi?
Per una banda, assegurar-nos de respondre adequadament a l’entusiasme i fidelitat dels lectors que ja ens segueixen, i per altra, trobar-ne de nous que encara no ens han descobert, i fer-ho mentre seguim oferint títols que ens remouen, que enalteixen la lectura i la literatura.

Periscopi va néixer amb la voluntat de ser diferent amb un disseny de les cobertes.
Sí, volíem transmetre el missatge que els continguts eren cuidats, elegants, atrevits, diferents, i per tant l’embolcall havia d’anar en aquesta mateixa línia, i que per tant pogués destacar en la immensitat de les taules de novetats.

Van ser una de les primeres editorials a donar més presència als traductors.
Són bàsics, per a nosaltres, els traductors, i per tant, reconèixer la seva bona tasca és de justícia. No només posant el nom a la coberta i als agraïments del colofó, sinó que vam sumar-nos entusiasmats a la proposta de l’associació Llegir en Català d’afegir una biografia del traductor a l’interior del llibre.
Tant de bo cada vegada prenguin més pes, i no sigui descabellat que arribi un dia en el qual un lector decideixi llegir un llibre en funció de qui en sigui el traductor.

periscopi-catalaComença a ser habitual a Periscopi la descoberta de noves veus narratives i donar l’oportunitat a joves autors catalans com Marta Orriols, Mar Bosch, Joan Benesiu i Maiol de Gràcia. Costa trobar aquestes noves veus?
Trobar noves veus és difícil, però és una de les tasques que ens apassionen. Ens arriben moltes propostes i és complicat trobar el temps per valorar bé els centenars de manuscrits que tenim, i més quan publiquem tan pocs títols l’any, però quan passa, quan trobem aquell text que ens fa dir ‘aquest sí’, aleshores sabem que tots els esforços han valgut la pena. I a més ens trobem que, cada vegada més, aquestes descobertes estan tenint molt bona recepció.

Les seves novel·les han estat guardonades amb el Premi Llibreter i ara vostè rep el Premi Fernando Lara. Què suposa aquests reconeixements?
Suposa una alegria molt gran, en primer lloc perquè són premis atorgats per gent del sector, i per tant, que la gent amb qui comparteixes ecosistema consideri que ho estàs fent bé, o que els llibres publicats destaquen prou com per ser considerats els mereixedors del guardons, ens anima molt i ens ajuda a seguir endavant.

S’acosta el cinquè aniversari, celebracions a la vista?
Sí, el 2017 farem cinc anys, i com que tant Males Herbes com Raig Verd també compleixen cinc anys el 2017 estem preparant una celebració conjunta. Encara no en podem avançar gaires detalls, però serà sonada.