Entre tonos de gris de Ruta Sepetys.

Ruta Sepetys debuta amb Entre tonos de gris, una novel•la que narra el patiment i l’horror que van viure milers de deportats als gulags soviètics i als camps de treball de Sibèria 

”En Sibéria solo había dos escenarios posibles: el éxito significaba sobrevivir: el fracaso significaba morir. Yo queria la vida. Quería sobrevivir.”

Ruta Sepetys debuta amb Entre tonos de gris (Maeva), una novel•la que narra el patiment i l’horror que van viure milers de deportats als gulags soviètics i als camps de treball de Sibèria per part del règim d’Stalin.
Els estats Bàltics de Lituània, Letònia i Estònia van perdre un terç de la seva població durant l’extermini soviètic i es calcula que Stalin va és el responsable de la mort de 20 milions de persones.

’Para los soviéticos ya no existe Lituania, ni Letonia ni Estonia. Stalin debe librarse por completo de toda esa basura que representamos para cumplir su plan.’’

Malgrat ser una història narrada per Lina, una adolescent de 14 anys, l’autora ens ofereix un relat molt dur en moltes ocasions i per tant una visió totalment diferent a d’altres novel•les “Crossover” com ‘El noi del pijama a ratlles’.
Ruta Sepetys per aconseguir un major realisme i rigor històric va entrevistar-se amb molts supervivents dels gulags estalinistes per poder copsar l’opinió i el testimoni dels supervivents. Aquest fet, dota de més realisme a la novel•la, tot i que no existeixen pràcticament diferències amb tota la literatura i assajos que s’han fet sobre els camps de concentració i el nazisme.

La història un cop més es repeteix, tot i què el ressò del patiment que van viure milers i milers de deportats als camps de concentració estalinistes no ha estat el mateix. Molts dels supervivents un cop alliberats, després de 25 anys de treballs forçats, van poder comprovar com les seves cases havien estat ocupades pels soviètics.
L’any 1991 Lituània va recuperar la independència del país i va ser llavors quan molts dels testimonis es van atrevir a explicar les experiències viscudes. Ruta Sepetys vol retre un homenatge al seu pare i a milers de víctimes que van partir l’horror dels gulags.

Me sacaron de casa en camisón. Si echo la vista atrás,me doy cuenta de que todas las señales de lo que iba a ocurrir estaban ahí:las fotos de familia ardiendo en la chimenea,mi madre cosiendo por las noches la plata y sus mejores joyas en el forro de su abrigo,y papá que no volvió del trabajo.Mi hermano pequeño, Jonas,hacía preguntas.Yo también, pero quizá no quise atar cabos sobre lo que significaban todas esas señales.Solo más tarde comprendí que mi madre y mi padre querían que escapáramos.Pero no lo hicimos. Vinieron por nosotros y nos sacaron de casa.  14 de junio de 1941.

Entre tonos de gris arrenca el mes de juny de 1941 quan agents de la NKVD la policia secreta soviètica entren a casa de la família Vilkas per emportar-se els seus membres. La primera part de la novel•la narra el viatge de Kaunas a Sibèria al costat d’altres refugiats. Un viatge dur i llarg ,de mes d’un any, en condicions infrahumanes.

”Casi había llegado septiembre. Nos congelamos de frío. En el colegio habíamos estudiado aquello de la noche polar. En la región polar, el sol se esconde detrás del horizonte durante 180 días. Durante medio año la oscuridad es total.”La història d’Entre tonos de gris, la coneixem gràcies a Lina, una adolescent de 14 anys considerada pels soviètics una criminal com la resta de la seva família, pel simple fet d’haver nascut a Lituània. La família Vilkas es separada i el pare és enviat a un camp de concentració. Lina serà testimoni directe del patiment i sobreviurà gràcies a la força de la seva mare i també pels seus dibuixos.

 

 ”Cenizas. Se me ocurrió una idea. Cogí un palo que había junto a la estufa, le quité la corteza y dejé al descubierto la pulpa. Separé las fibras, formando cerdas. Cogí un puñado de nieve de la puerta de la yurta y la mezclé cuidadosamente con ceniza de la estufa. El color no era homogéneo, però conseguí una bonita acuarela gris.”

A través dels dibuixos, Lina hi aboca els seus sentiments amb l’esperança de poder retrobar-se de nou amb el seu pare que és enviat a un camp de concentració i separat de la família.

Entre tonos de gris  podria convertir-se en un bon guió cinematogràfic gràcies a la força dels personatges, des de la pròpia Lina, fins a la seva mare passant per Nikolai Kretzskyn el responsable de la granja de treball on es troben presoners. De moment existeix una banda sonora pròpia de la novel•la composada pel músic Gavin Mikhail