Univers i Catedral publiquen la novel·la el thriller de Peter May on imaginava els efectes d’una pandèmia global provocada per la grip aviària.
Quan Peter May va començar a escriure la novel·la ‘Enemic invisible’ l’any 2005, poc es devia imaginar que trigaria anys a poder publicar-la. May va imaginar llavors un món que pateix una pandèmia global provocada per la grip aviària o H5N1.
Peter May va escriure una novel·la negra on l’acció se situava a la ciutat de Londres i descrivia moltes de les situacions que actualment hem viscut amb la pandèmia de la COVID-19. Un Londres confinat per la pandèmia, els serveis sanitaris estan desbordats i s’han de construir nous centres sanitaris per descongestionar el sistema són algunes de les situacions que l’escriptor escocès va imaginar.
Els editors van rebutjar la publicació quinze anys enrere, per considerar la novel·la ‘extremadament exagerada’. May recorda aquell moment quan ”Als editors britànics els va semblar que el retrat que feia de Londres assetjada per l’enemic invisible de l’H5N1 era poc realista i que una situació com aquesta no podia arribar a produir-se mai, malgrat que la meva recerca indicava més aviat el contrari.”
Peter May va escriure ”Enemic invisible” durant sis setmanes de treball intens. Però aquella història no es va arribar a publicar mai.
Amb l’inici de la pandèmia de la COVID-19 algun d’aquells editors devien recordar aquell argument que May els hi va lliurar quinze anys enrere. Finalment l’any 2020 i en plena pandèmia global i real de la COVid-19, la novel·la s’ha publicat i els segells Univers i Catedral la publiquen en les edicions catalana i castellana.
Peter May recorda en una nota com va sorgir la novel·la ”vaig començar a fer recerca per a una novel·la negra amb el rerefons d’una pandèmia de grip aviària. En aquell moment la comunitat científica havia predit que la grip aviària, o H5N1, esdevindria probablement una pandèmia mundial” assenyala l’autor
Segons la comunitat científica, ”L’any 1928 la grip espanyola havia provocat entre vint i cinquanta milions de morts arreu del món i hom preveia que la grip aviària —amb una mortalitat del seixanta per cent o més—, excediria de llarg aquests percentatges”, assegura May.
En el procés de documentació, l’autor’ afirma que ‘no m’havia preparat pel que vaig anar esbrinant durant la recerca sobre l’H5N1 i els horrors que una pandèmia de grip aviària podia arribar a desplegar arreu del món”. A partir d’aquell moment va començar a imaginar que passaria i ”la manera com la societat tal com la coneixem avui s’aniria desintegrant ràpidament”, reconeix l’autor.
El thriller es desenvolupa a Londres en el marc d’una pandèmia global i una ciutat confinada ”. En aquest context i mentre els obrers treballen nit i dia per construir un hospital d’emergència, apareixen els ossos d’una criatura assassinada. El meu inspector, en Jack MacNeil, rep l’ordre d’investigar-ho tot i que la seva família és víctima també dels efectes del virus” comentat l’escriptor escocès.
Sobre les diferències o similituds del virus actual i el que narra l’autor a la novel·la assegura que ”Malgrat que l’índex de mortalitat és insignificant en comparació amb la grip aviària, la classe política ha de fer mans i mànigues per controlar el caos i el pànic que el virus provoca arreu del món. Les similituds amb ”Enemic invisible” són aterridores.”
Amb l’inici de la pandèmia real provocada per la COVID-19, Peter May va creure que ”era el moment d’obrir aquella carpeta del Dropbox que s’estava omplint de pols per desenterrar-ne el meu vell manuscrit i compartir-lo amb els lectors, encara que només sigui per fer-nos una idea de fins a quin punt podria arribar a empitjorar la situació”.
‘Enemic invisible’ demostra que la realitat pot superar la ficció en algunes ocasions.
Fragments de la novel·la
«No cal ser gaire llest per imaginar-se que un individu afectat de Vietnam, Tailàndia o Cambodja pugui volar a Londres, Nova York o París i sembrar la llavor. Vivim en l’època dels vols internacionals, una autèntica vila global. I hem creat les incubadores perfectes per alimentar i transmetre una infecció, als autobusos i avions i als vagons de metro on viatgem. Som un desastre humà a punt d’esclatar.”
”Hi havia literalment milers de cadàvers cada dia i ja no hi havia lloc on posar-los. Consideraven un risc per a la salut conservar els cadàvers més de vint-i-quatre hores sense cremar-los. Era impossible organitzar cerimònies fúnebres amb els familiars. Fins i tot havien prohibit les cerimònies religioses pel risc de contagi que hi havia en qualsevol reunió pública. De manera que la gent no podia fer el dol com cal i el sofriment dels familiars era gairebé insuportable.”
”La malaltia havia reduït el personal disponible en gairebé un trenta per cent. Els treballadors de l’àmbit sanitari eren els que corrien un risc més elevat i patien les baixes més importants. Ningú no anava a treballar. Només quedaven un grapat de botigues que obrien unes hores al dia. No hi havia transport públic. Els aeroports havien tancat de manera indefinida. L’economia de la capital estava en caiguda lliure i la resta del món estava disposat a fer el que calgués per ajudar la ciutat a contenir l’epidèmia.”
