Amb Primer amor d’Ivan Turguénev, la col·lecció Els Petits Plaers de Viena arriba al seu 50è títol i consolida el que ja és, de facto, una petita biblioteca de clàssics imprescindibles en miniatura.
Novel·les breus, però de fons llarg: pensades per a lectors amb poc temps, per sortir d’un bloqueig lector o per recordar què vol dir quedar atrapat per una història en una sola tarda.
Un catàleg que és gairebé un cànon
En cinquanta volums, la col·lecció ha anat traçant un mapa literari que travessa segles i continents. Hi conviuen:
-
Fundadors de gènere, com El vampir de Polidori, pedra angular del mite vampíric modern.
-
Grans noms de la narrativa europea, com Stefan Zweig (Viatge al passat, Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona, Novel·la d’escacs, L’amor de l’Erika Ewald), Edith Wharton (El dia de Cap d’Any, Una dona soltera, Madame de Treymes), Henry James (Història d’una obra mestra, Pandora), Somerset Maugham (Pluja, La carta, Una vil·la a Florència).
-
Voces recuperades o inèdites en català, com Nina Berbérova (La canya rebel), Junichirô Tanizaki (Retrat de Shunkin), Ôgai Mori (La ballarina), Aleksandr Kuprín (El braçalet de granats), Anton Txèkhov (Relat d’un desconegut, El regne de les dones), Isak Dinesen (Ehrengard, El festí de Babette).
La geografia és igualment ambiciosa: Rússia i l’exili a Neu de tardor o Infeliç; la Mitteleuropa crepuscular de Keyserling (Harmonia, Aquell estiu sufocant); el París de Sagan (Bon dia, tristesa, Un cert somriure, T’agrada Brahms?); la Borgonya de secrets d’Sang calenta; les illes, ports i colònies llunyanes de Pluja, La carta o El festí de Babette.
Les dones que sostenen la col·lecció
Una de les grans virtuts dels Petits Plaers és la presència central d’autores. No són una anècdota, sinó l’eix de la col·lecció.
Irène Némirovsky hi aporta tres peces magistrals —Neu de tardor, Sang calenta i El ball— sobre l’exili, la família i la cruel geometria de les classes socials. Françoise Sagan dibuixa, amb frase seca i precisa, la cartografia de l’amor i l’avorriment modern a Bon dia, tristesa, Un cert somriure i T’agrada Brahms?.
Colette juga amb l’amor adult a Duo i amb l’adolescent a El blat tendre. Edith Wharton dissecciona amb bisturí l’alta societat novaiorquesa, de El dia de Cap d’Any a Una dona soltera. I, en clau més propera, Aurora Bertrana firma amb Fracàs un triangle amorós a la Barcelona burgesa dels seixanta que ressona sorprenentment amb debats actuals sobre gènere i desig.
Al seu voltant, altres autors —Tanizaki, Txèkhov, Keyserling, Maugham, Pirandello, Vanderbeke— aporten parelles en crisi, famílies en combustió lenta, amistats que es trenquen i silencis que acaben explotant.
Temes que tornen una i altra vegada
Malgrat la diversitat de veus, hi ha alguns fils que es repeteixen i que expliquen l’addicció que crea la sèrie:
-
La primera passió: de l’estiu iniciàtic d’El blat tendre al desig que irromp a La ballarina o Bon dia, tristesa.
-
La guerra i les seves ombres: Un mes al camp i El retorn del soldat parlen del trauma del retorn; El silenci del mar i La canya rebel exploren la resistència i la separació forçada.
-
La família com a camp de batalla: els sopars que ho canvien tot a Musclos per sopar, les venjances silencioses d’El ball, els matrimonis trontollant de Els núvols meravellosos o Fracàs.
-
El desig de fugir: el primer viatge d’El viatge de Pirandello, la nostàlgia de Neu de tardor, la temptació d’una nova vida a Una vil·la a Florència.
Cada volum captura un moment de cruïlla vital, un instant en què una decisió —presa o ajornada— altera per sempre el destí del personatge.
Turguénev, un número 50 carregat de sentit
Que el 50è títol sigui Primer amor d’Ivan Turguénev no és un caprici. Turguénev (Oriol, 1818 – Bougival, 1883), considerat “el més europeu” dels escriptors russos, va ser admirat per Flaubert i Henry James, però menystingut per Dostoievski i Tolstoi, amb qui va arribar a flirtejar amb el duel. És un autor de frontera: entre Rússia i Europa, entre la novel·la psicològica i el fresc social.
La col·lecció ja li havia reservat dos volums —Dos amics i Infeliç—, i ara hi afegeix Primer amor (1860), un dels seus relats més celebrats: la memòria d’un adolescent marcat per una passió devastadora. Amb aquest títol, Viena completa un tríptic Turguénev que condensa un dels grans motors de tots els Petits Plaers: l’amor com a descobriment i com a ferida.