L'illa dels llibres

Els nous monstres d’Albert Sánchez Piñol o quan el poder fa fora la cultura i viola la bellesa

L’autor de “Victus” i “La pell freda” publica “El monstre de Santa Helena (La Campana / Alfaguara) on els lectors trobaran alguns dels elements més habituals de la literatura piñolesca.


Albert Sánchez Piñol assegura que “una bona novel·la ha de divertir i emocionar”, i sí et pot fer pensar, doncs millor”. La novel·la “El monstre de Sant Helena”, ens farà reflexionar sobre el poder, la cultura i les relacions, i com un enemic comú ens pot arribar a canviar les nostres conviccions.
L’autor de “La pell freda” assegura que bona part de la novel·la es resumiria amb la pregunta “Què s’esdevindria si reuníssim en una mateixa habitació l’Amor, la Cultura i el Poder?“. I davant d’un perill, li lliuraries el poder a un geni del mal? Es tracta de dues qüestions que ens permetran reflexionar quan llegim “El monstre de Sant Helena” (La Campana /Alfaguara).

QUAN EL PODER FA FORA LA CULTURA I VIOLA LA BELLESA

Albert Sánchez Piñol s’endinsa al segle XIX, quan Delphine Sabran, marquesa de Custine viatja amb el seu amant, l’escriptor François-René de Chateaubriand a l’illa de Sant Helena on es troba empresonat Napoleó.
La marquesa de Custine vol posar a prova el seu amor superant dos grans obstacles: una gran distància i un gran adversari, com pot ser Napoleó.

L’escriptor assegura que els personatges no li han interessat per la vessant més històrica i han estat seleccionats per l’arquetip que representen; Delphine representa l’amor, Chateaubriand la cultura i Napoleó el poder. La novel·la ofereix un duel entre la sensibilitat, la cultura i el poder, i què succeïx quan reuneixes la bellesa, el poder i la cultura en una mateixa habitació?. Sánchez Piñol té clara la resposta “el poder fa fora a la cultura i viola a la bellesa”.
Els personatges de la novel·la hauran de reflexionar sobre si “Entre la tirania i la vida, cal sacrificar la llibertat per la seguretat”.

NAPOLEÓ, EL MONSTRE I LA MALDAT

La presència de Napoleó presenta un gran repte narratiu per a Sánchez Piñol i la forma en com ens mostra el general francès.

Sánchez Piñol assegura li ha interessat mostrar l’arquetip que representa Napoleó a qui defineix com “un personatge detestable i alhora fascinant”. L’autor va més enllà quan assegura que “totes les victòries que va aconseguir Napoleó, mai van ser definitives i es tracta, per tant, d’un geni inútil que va arrasar Europa en nom de carregar-se tots els ideals de la Revolució Francesa”. Li sobta com la humanitat decideix desterrar-lo a una illa en comptes de matar-lo, per això considera que “Napoleó, és el mal i la humanitat en comptes de matar-lo, el tanca en una illa. Hi ha arquetips que no moren mai, és el poder en la seva eclosió màxima com una força que l’hem d’encadenar perquè sinó farà mal.”

La marquesa Custine es pregunta en un moment de la novel·la “què és exactament, Napoleó Bonaparte’ El Geni?, El Poder?, La Maldat?, La Glòria?, l’Espasa del Destí o el Destí de l’espasa? Sigui el que sigui qui pot tancar i retenir un arquetip?”. Considera que “Napoleó és un personatge tan polièdric que no ens l’acabarem mai”.

UNA NOVEL·LA AMB AIRES VICTORIANS

Però “El monstre de Santa Helena” no és en cap cas, una nova novel·la històrica sobre el general francès. Ell, és un personatge més al servei del relat i calia “Ajustar-se a la realitat històrica, però sense ser una novel·la històrica”.
L’illa de Santa Helena està infectada de rates i l’Armada Britànica té empresonat a Napoleó a la mansió de Longwood “una mansió amb aires victorians infectada de rates o els seus habitants semblaven morts en vida tancats en una cort en miniatura, com si fossin fantasmes al costat del gran Satanàs”.
La primera part de la novel·la, assegura Sánchez Piñol “és una obra victoriana de misteri i de terror amb una atmosfera que supera la novel·la històrica”.
Publicar-se la novel·la, afirma que ha estat “un regal de la providència, perquè no estava en el meu catàleg de llibres que anava a escriure”. El que havia de ser un relat breu va acabar sent una novel·la “em vaig adonar que la trama, els personatges i del que parlava en aquesta història em donava per a molt més que deu pàgines”.
S’ha divertit escrivint la novel·la “m’ho vaig passar teta escrivint aquesta novel·la i sobretot com es relacionaven els personatges i les converses que mantenien”, afirma l’autor.

EL BIGCRIPI, EL NOU MONSTRE DE SÁNCHEZ PIÑOL

El gran culpable del relat que es va convertir en novel·la, és un dels elements habituals de les seves novel·les: el monstre.
El relat curt va anar creixent en dimensió com el Bigcripi, el monstre que apareix a la novel·la.
Dels granotots de “La pell freda” als monstres que apareixen de la terra passant pels bolets gegantins capitanejats pel Ric-Ric de “Fungus! Han format part de l’univers literari piñolesc.
L’element fantàstic de la novel·la arrenca amb l’aparició del Bigcripi, el monstre que aconsegueix elevar el relat a un nou nivell narratiu.

El monstre que apareix a la nova novel·la, té un caire diferent i a diferència de les anteriors novel·les no l’humanitza. És possiblement el monstre més terrible dels que ha creat fins ara i aquesta característica fa que amb la seva aparició i presència canviï i alteri el rumb de la història i dels personatges.
Un peix enorme “més temible que Moby Dick o el tauró creat per Spielberg” assegura l’escriptor. Un monstre al servei del relat “el que importa d’aquest monstre no és el que fa amb els nostres cossos, sinó amb la nostra societat i com altera les relacions existents en aquella illa”.

RENUNCIAR A LA LLIBRETAT EN BENEIFICI DE LA SEGURETAT

Amb l’aparició del Bigcripi a l’illa de Santa Helena, els seus habitants se sotmeten a un gran dilema sobre si volen lliurar el poder i control absolut a Napoleó per derrotar al monstre que posa en perill la vida dels habitants de Santa Helena. Sánchez Piñol es pregunta “quantes vegades hem vist que un fet disruptiu serveix de combustible perquè les forces més reactives de la societat preguin el poder o comencin a maniobrar situant-se al capdavant?”. La novel·la tracta de “la contrarevolució i com en la nostra societat apareixen bigcripis periòdicament” recorda l’escriptor.

“A la nostra societat apareixen constantment bibcripis, com la guerra a Ucraïna, que alteren les relacions i els governs aprofiten per fer coses que, sense aquests elements no s’atrevirien a fer, com ha succeït també amb la pandèmia”.
Si relacionem el relat amb l’actualitat i fent referència al conflicte de Rússia amb Ucraïna afirma que “Putin ha aconseguit el que no va aconseguir Napoleó, conquerir Rússia”. Assegura que “la guerra que iniciat Putin és un Bigcripi” que ho canvia tot i fins i tot canvia les nostres maneres d’actuar i pensar. Referent al president d’Ucraïna Zelenski, recorda que amb l’excusa de la guerra, ha fet una cosa que no hagués fet mai abans “prohibir onze partits polítics” i, per tant, “mai hauria fet això, sí no hagués aparegut el bigcripi de la guerra”. Sense el Bigcripi no hi hauria canvis en els personatges i és gràcies a la seva aparició és quan els podem veure com realment són.

La novel·la es presenta al lector en format dietari narrat per part de la marquesa Delphine Sabran “havia de ser ella, perquè si no fos per ella no haguessin anat a l’illa” assenyala Sánchez Piñol, malgrat que ser “principalment partidari d’escriure en format de dietari, perquè et genera problemes narratius, però en aquest cas era necessari fer-ho”. Afirma que “Custine va ser una gran descoberta, era una gran mecenes, una intel·lectual i una gran amant”. Qui havia d’explicar el que va succeir a l’illa de Santa Helena “havia de ser el personatge més lúcid de tots”.

El Bigcripi no és l’únic monstre de l’illa de Santa Helena. El monstre poden tenir moltes cares i aparences. Amb l’aparició de monstres en la nostra societat sovint “sacrifiquem la seguretat per la llibertat”.

Exit mobile version