Les 15 recomanacions de L’illa dels llibres per aquest estiu.
Clica a les imatges per a més informació.
El ruido de las cosas al caer. Juan Gabriel Vásquez (Alfaguara).
La nevada del cucut. Blanca Busquets (Rosa dels vents).
L’última causa perduda. Dennis Lehane (Rba-Magrana).
Vaclan i Lena. Harley Tanner (Edicions 62/ Lumen).
No obris els ulls. John Verdon (Proa/ Roca).
Honrarás a tu padre. Gay Talese (Alfaguara)
Empremtes que mai s’esborren Camilla Lackberg (Amsterdam/Maeva)
Acceso no autorizado. Belen Gopegui (Mondadori)
Escollida pels déus. Maria Carme Roca. (Columna)
Parlal’s de mil batalles, reis i d’elefants. Mathias Enard. (Columna/Mondadori)
La princesa de Jade. Coia Valls (Columna/Suma).
La casa cantonera. Silvia Alcantara (ed 1984).
Després de Laura. Jordi Cabré (Proa).
L’últim dia abans de demà. Eduard Marquez (Empúries).
Purga. Sofi Okasen (La Magrana/Salamandra).
Vota la teva novel·la preferida. Tens temps fins el dia 10 de setembre.
Sorry, there are no polls available at the moment.
He votat “Escollida pels déus”. M’ha agradat aquesta novel.la pel seu rigor històric, per la història entretinguda i intel.ligent que explica i pel llenguatge sempre acurat i melòdic de l’escriptora Maria Carme Roca.
L’Escollida pels Deus, ha estat un dels llibres que més he disfrutat ultimament . Seguir una história hambientada a l’època dels grecs a les nostres terres , imaginan els llocs on passa, a la tan coneguda Ampuries, no te preu.
L’últim dia abans de demà és una obra d’art –l’art també hi és present en sentit literal, perquè en aquest cas l’autor afegeix la fotografia a la música i la pintura de novel•les anteriors -, escrita per un valent amb una bona dosi de talent.
Es tracta d’un text curt en extensió, que es llegeix d’una tacada, perquè una vegada el comences, ja no pots parar de llegir, però de llarga digestió, que demana una segona lectura més pausada per poder-lo pair i interioritzar.
No només es mereix la consideració del llibre de l’estiu, com si fos la cançó de la temporada, perquè no estem parlant d’una moda passatgera ni d’un èxit editorial calculat, sinó d’una novel·la genial en la forma i emotiva en el contingut, de les que resisteixen el pas del temps i la lectura en veu alta. Això sí, l’experiència és personal i intransferible, com el D.N.I. Us la perdreu?.
He llegit el darrer llibre de la Lackberg, però no m’ha acabat de convéncer, . El meu llibre , de moment , és Plora.pàtria estimada i ara, estic a punt de començar Sol a Berlín.
El llibre Empremtes que mai s’esborren de Camila Lackberg us el recomano per aquest estiu , m’ha enganxat molt ….