Seixanta anys després de la seva primera publicació, El zoo d’en Pitus, de Sebastià Sorribas, torna a ocupar un lloc destacat a les llibreries amb una nova adaptació en format còmic.
La iniciativa no només recupera una de les obres més influents de la literatura infantil i juvenil catalana, sinó que la reinterpreta amb l’objectiu de fer-la arribar a les noves generacions de lectors, en un context marcat per la força del llenguatge visual.
Publicada el 1966 i guardonada amb el Premi Folch i Torres, la novel·la original es va convertir en un fenomen editorial sense precedents. La història d’una colla d’infants d’un barri popular que decideixen organitzar-se per ajudar un amic malalt va connectar immediatament amb el públic per la seva capacitat de combinar aventura, humor i valors com l’amistat, la solidaritat i el compromís col·lectiu. Amb el pas del temps, l’obra s’ha consolidat com una lectura imprescindible en l’àmbit educatiu i com un referent indiscutible de la literatura catalana contemporània.
Un origen marcat per la casualitat
L’èxit d’El zoo d’en Pitus (La Galera), però, té uns orígens gairebé accidentals. El mateix Sorribas explicava que la llavor del llibre va sorgir arran d’un concurs literari a l’empresa Motor Ibérica, on treballava als anys seixanta. “Vaig escriure un conte infantil en tres quarts d’hora i el vaig presentar”, recordava. La victòria en aquell certamen va ser el punt d’inflexió que el va portar a apostar per la narrativa infantil.
Decisiva també va ser la intervenció de l’escriptor Paco Candel, veí seu en aquell moment. Després de llegir els textos, Candel va descartar el relat destinat a adults i va elogiar el conte infantil, tot assenyalant que era aquest el que tenia valor literari. Aquella opinió va empènyer Sorribas a desenvolupar la història i presentar-la al Premi Folch i Torres de 1965, que acabaria guanyant. L’autor mateix admetia que, sense aquella cadena de casualitats, potser mai hauria escrit la novel·la.
La força d’uns personatges inoblidables
Un altre dels factors clau de l’èxit del llibre va ser la seva dimensió visual. Les il·lustracions de Pilarín Bayés van contribuir decisivament a fixar l’imaginari dels personatges i a fer-los reconeixibles per a generacions de lectors. Sorribas destacava la capacitat de l’artista per dotar cada personatge de trets distintius que facilitaven la identificació, mentre que Bayés subratllava que la clau de la vigència de l’obra rau en la seva qualitat literària i en la sinceritat amb què tracta els sentiments.
Segons la il·lustradora, els infants continuen parlant dels protagonistes “com si fossin companys de classe”, una prova de la proximitat i autenticitat dels personatges. Malgrat els canvis socials i culturals, El zoo d’en Pitus ha mantingut intacta la seva capacitat de connectar amb el públic, fet que l’ha convertit en un clàssic transversal.
El salt al còmic: un projecte amb vocació de continuïtat
Amb motiu del seixantè aniversari de l’obra, l’editorial ha impulsat una adaptació en còmic que busca renovar el relat sense trair-ne l’essència. El projecte està liderat per l’editor i especialista en el sector Carles M. Miralles, que ha assumit el repte amb una doble voluntat: respectar l’obra original i, alhora, adaptar-la als codis narratius contemporanis.
Miralles ha explicat que la novel·la forma part del seu imaginari personal des de la infància, i que aquesta vinculació emocional ha estat clau en el desenvolupament del projecte. Recorda especialment escenes que li van quedar gravades, com la cova del Papu Fred o la cacera de la rata de claveguera, i assegura que donar una nova vida a aquestes aventures és “un somni fet realitat”.
Una nova mirada gràfica
La reinterpretació visual recau en la il·lustradora Maria Martínez, coneguda com a Galleta Maria, una artista amb una trajectòria vinculada a l’art urbà i una marcada sensibilitat social. El seu estil aporta una nova energia al relat, amb una proposta gràfica contemporània que dialoga amb l’obra original.
Martínez reconeix que el projecte ha estat tan estimulant com exigent. D’una banda, ha volgut retre homenatge a Pilarín Bayés i preservar l’essència de les il·lustracions originals; de l’altra, ha afrontat el repte de reinterpretar una història molt coneguda i adaptar-la a l’actualitat. L’objectiu, segons explica, ha estat construir una narració visual atractiva, capaç de connectar amb els lectors d’avui sense perdre la identitat del relat.
Entre la fidelitat i la reinterpretació
L’adaptació al còmic es mou en un equilibri complex entre la fidelitat al text original i la necessitat d’innovar. Manté intactes els valors que han convertit l’obra en un clàssic —l’amistat, la solidaritat i el treball col·lectiu—, però introdueix un ritme narratiu més dinàmic i una posada en escena visual que reforça l’impacte de la història.
A més, la nova versió planteja una actualització dels personatges i del seu entorn, imaginant com serien els infants de la colla en el context actual. Aquesta revisió permet acostar el relat a les sensibilitats contemporànies, sense desvirtuar-ne el missatge original.
Un clàssic que es reinventa
Amb aquesta adaptació, El zoo d’en Pitus no només celebra el seu aniversari, sinó que reafirma la seva vigència dins el panorama cultural català. El projecte exemplifica com els grans clàssics poden reinventar-se i trobar nous formats per continuar interpel·lant els lectors.
Més enllà d’una simple adaptació, el còmic es presenta com una relectura que posa en valor la força narrativa de l’obra i la seva capacitat d’adaptació. En un moment en què el còmic viu una etapa de renovat prestigi, aquesta proposta contribueix a consolidar-lo com un vehicle cultural de primer ordre.
Sis dècades després, la colla d’en Pitus continua viva. I ho fa demostrant que les històries basades en l’amistat, la solidaritat i la iniciativa col·lectiva no passen de moda, sinó que troben noves formes d’explicar-se.