Site icon L'illa dels llibres

El periodista Aureli Vázquez s’endú la primera edició del Premi de Novel·la Històrica de Vallirana

La novel·la “La mujer del miliciano” s’ha imposat a la seixantena d’obres presentades i està ambientada a la Guerra Civil.

La novel·la, ambientada en la Barcelona de la Guerra Civil, narra la vida en la rereguarda, aportant un punt de vista poc usual en la literatura del conflicte: el d’una dona anglesa, esposa d’un milicià del POUM, que arriba a Barcelona acompanyant el seu marit, un idealista, de qui es veurà separada quan ell és destinat al Front d’Aragó.

“La mujer de miliciano”, és una novel·la sobre ideals, espionatge i lluita per la supervivència en la Barcelona de la Guerra Civil, a través de la mirada d’una anglesa que acompanya el seu marit milicià.

El periodista i escriptor Aureli Vázquez ha donat detalls de la novel·la a L’Illa dels Llibres.

Què suposa rebre el primer premi de Novel·la Històrica de Vallirana?
Guanyar un concurs literari sempre és un estímul importantíssim per a un escriptor, però si es tracta d’un premi de prestigi com aquest, amb un jurat qualificat i de gran nivell, la satisfacció és doble. A més, hi ha al darrere una editorial combativa i seriosa com Diëresis que publicarà la novel·la aviat, i això és doble premi. El jurat em va traslladar el gran nivell de les novel·les presentades (63 en total), i aquest reconeixement me’l prenc com un honor i una responsabilitat. L’honor de ser el primer guanyador d’aquest Premi de Novel·la Històrica i la responsabilitat de ‘defensar’ la meva novel·la tan bé com pugui públicament. ‘La mujer del miliciano‘ anirà sempre acompanyada de l’etiqueta ‘Obra guanyadora del I Premi de Novel·la Històrica de Vallirana’, i això és un orgull per a mi i alhora un pes sobre les meves espatlles!

Precisament ha guanyat el premi amb la seva primera novel·la?
N’havia escrit d’altres, però fins ara les tenia al calaix sense polir perquè no n’estava convençut, del resultat. Amb La mujer del miliciano‘ vaig tenir bones sensacions des del primer moment i vaig creure en el projecte. Que al final acabis guanyant un Premi com aquest és el colofó, inesperat i gratificant, a molts mesos de feina intensa.

Quin ha estat el punt de partida de “La mujer de miliciano”?
La Guerra Civil era un període que sempre m’havia interessat, però mai havia pensat que escriuria una novel·la ambientada en aquest conflicte. Llegint ‘Homenatge a Catalunya’ de George Orwell – un dels meus autors favorits -, em va cridar l’atenció les al·lusions que feia a la seva dona, Eileen, que l’esperava a un hotel. Orwell relatava el dia a dia a la trinxera, o les trifulques polítiques del moment, però jo no podia deixar de preguntar-me què estaria fent la seva dona a la Barcelona de rereguarda.

Va sorgir en aquell moment la seva vessant de periodista?
Aquesta curiositat em va portar a investigar i a documentar-me sobre les condicions de vida a la Barcelona de començaments del 1937: la relació amb una cultura desconeguda, la incertesa pel futur immediat, l’escassedat d’aliments, la necessitat de fer una vida relativament ‘normal’, amb cinema, espectacles, bars… sabent sempre que l’amenaça franquista estava molt present. Tot això, en un context d’autèntica revolució, amb empreses col·lectivitzades i la classe obrera somiant per primer cop amb una vida més justa. La cosa no acabaria bé, com ja sabem…

Què  podrem llegir a la novel·la?
Una història humana, centrada en la figura femenina de l’Emma, dona d’un idealista anglès allistat a les milícies del POUM. Ella és el centre d’un seguit de personatges que lluiten per la supervivència en una ciutat que se sent optimista… però que no les té totes. La seva immersió en la vida local la portarà a conèixer un llibreter erudit que ja està de tornada, o un enginyer enigmàtic que dirigeix la construcció de peces d’aviació per a la República. Però també a personatges entranyables com un jove enllustrador que neteja botes, una bailaora de flamenco que somiava amb ser Carmen Amaya, un emprenedor que vol crear un periòdic de la rereguarda…

M’he permès també introduir alguns personatges literaris, un humil homenatge a alguns dels meus referents de la literatura, com ‘Nada’ de Carmen Laforet. També té un fort protagonisme l’esperpèntic Max Estrella de Luces de Bohemia, que en el fons hi és present durant tota la novel.la.

Assegura que no es tracta d’una novel·la més sobre la Guerra Civil.
Sobre la Guerra Civil se n’ha escrit molt, moltíssim. De fet, mentre preparava la novel·la, vaig sentir aquest comentari més d’un cop. I amb raó! Però jo sabia que el meu punt de vista era molt específic, diferent a la majoria de llibres que jo havia llegit. Volia fer una foto fixa de la Barcelona que lluitava per sobreviure; una ciutat que esperava una tempesta imminent de final incert. I, alhora, ‘La mujer del miliciano’ és una reflexió sobre la pròpia condició humana i sobre com ens deixem portar pels extrems fins al punt d’anul·lar la raó.

Creu que encara queden històries per narrar sobre la Guerra Civil?
Sí, sens dubte! La prova és que se segueixen venent llibres sobre la Guerra Civil com a best-sellers. Crec que queden històries per narrar sobre qualsevol esdeveniment històric, perquè els punts de vista de cada narrador són únics. El repte no és tant descobrir fets nous, sinó trobar nous punts de vista.

Quan es publicarà “La mujer del miliciano”?
La novel·la es publicarà a l’Editorial Diëresis durant el primer trimestre del 2023.

 

El jurat  de la primera edició del Premi de Novel·la Històrica de Vallirana ha estat format per les escriptores Glòria Sabaté i María Pilar Queralt del Hierro; la periodista cultural Pilar Argudo; la directora de la biblioteca de Vallirana, Eva Cañadas; així com, pels editors de Diëresis, José Ángel Martos i Teresa Amiguet, a més del periodista i escriptor Raúl Montilla, impulsor de la iniciativa amb l’Ajuntament de Vallirana.

Exit mobile version