”El lector del tren de les 6.27”, una faula molt literària

Jean-Paul Didierlaurent ha triomfat amb una novel·la curta que s’acosta a la faula on la literatura i la passió pels llibres hi juga un paper fonamental.

el lector de les 6.27L’escriptor francès debuta amb El lector del tren de les 6.27 (Columna/Seix Barral) i ho fa amb una novel·la protagonitzada per Guylain Vignoles, un jove d’uns trenta anys que treballa a la STRN (Societat de tractament i reciclatge natural), una empresa dedicada a la destrucció de llibres.

El jove es dedica a trinxar l’allau de llibres que arriben dia a dia al magatzem i que provenen de les editorials que descarten aquelles obres que han perdut interès i ja no es venen.

La màquina a qui anomenen la ‘Cosa’ o la ‘Bèstia’ es converteix en un personatge més de la novel·la. És el mostre que destrueix els llibres, una tasca necessària en el sector davant de l’allau de publicacions que s’editen diàriament, i que servirà per poder publicar-se uns altres.

‘’ni rastro de los libros que apenas unos minutos antes yacían en el suelo de la nave. No quedaban más que esas hilachas grises que la Cosa expulsava por su espalda bajo la la forma de gruesos zurullos humeantes, cuya caída en las cubetes emitía horribles ruidos acusosos. Esa tosca pasta de papel servirà al´gun día no lejano para fabricar otros libros, de los que cierto número acabarà de nuevo aquí, entre las mandíbules de la Zerstor 500.

Guylain Vignoles viu la seva feina com una mena de càstig i està en desacord amb el destí de milers i milers de llibres que acaben sent trinxat per la màquina Zerstor 500.

La seva vida s’ha limitat al cercle de casa a la feina, una rutina que es veu trencada cada matí convertint-se en el lector del tren de les 6.27. Abans de plegar de la seva feina, Guylaain s’emporta a casa alguns fulls que han quedat atrapats en la màquina per assecar-los a casa i llegir-los en veu alta l’endemà al matí durant en el trajecte de tren.
Amb  les lectures, el protagonista de la novel·la intenta donar una segona oportunitat als textos, però sobretot trenca la rutina del seu dia a dia.

La novel·la compta amb tot un seguit de personatges entranyables com Giusseppe a qui un accident amb la portada_el-lector-del-trenmàquina de trinxar llibres l’han deixat sense les dues cames però que no es resigna a recuperar-les algun dia.
Cal destacar també el vigilant de la fàbrica que recita versos alexandrins o de dues senyores grans que meravellades de les lectures al tren, conviden al protagonista a fer un recital en una residència de la gent gran.
O la mare a qui telefona un cop a la setmana fent-li creure que treballa en una gran editorial, amagant-li la seva feina com a botxí de llibres.

Gràcies a la literatura també descobreix l’amor de la seva vida. Un dia troba per casualitat en un seient del tren un USB que conté el diari d’una netejadora d’un centre comercial. El protagonista de la novel·la intentarà per tots els mitjans descobrir qui és l’autora del diari amb l’ajut d’en Giusseppe.

Jean-Paul Didierlaurent ha escrit una novel·la original plena d’optimisme amb galeria de personatges que el lector recordarà i que formen part de la faula que ha creat l’escriptor francès.