Site icon L'illa dels llibres

El Festival 42 explorarà les pors contemporànies i els futurs incerts en la seva sisena edició

Naomi Ishiguro, Django Wexler, Agustín Fernández Mallo, Alicia Kopf i Carlos di Urarte encapçalen un programa amb més d’un centenar d’autors del 4 al 8 de novembre a la Fabra i Coats de Barcelona.

El Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona celebrarà la seva sisena edició del 4 al 8 de novembre al recinte de la Fabra i Coats amb una programació que convertirà la por, la incertesa davant el futur i els reptes contemporanis en els principals eixos de reflexió. El certamen reunirà més d’un centenar d’autors i autores de novel·la, assaig i còmic procedents d’arreu del món i oferirà una setantena d’activitats entre xerrades, tallers, ponències, signatures, exposicions i rutes.

L’edició d’enguany estarà comissariada per la periodista cultural especialitzada en gèneres fantàstics Karen Madrid Ribas i l’escriptora Susana Vallejo, fundadora de Phantastica. Entre els noms més destacats del cartell hi figuren Naomi Ishiguro, Django Wexler, Agustín Fernández Mallo, Jaume Oliver Ripoll, Alicia Kopf i Carlos di Urarte.

Un dels grans fils conductors del festival serà l’exploració de les pors més ancestrals. El programa inclourà convencions dedicades a H.P. Lovecraft i a la literatura de fantasmes, així com un homenatge a Richard Matheson, figura clau del terror i la fantasia contemporània, coincidint amb el centenari del seu naixement.

La reflexió sobre les pors actuals també tindrà un paper central. El festival abordarà qüestions com les distopies, les crisis climàtiques, els col·lapses socials, la gestió dels recursos o les revolucions a través de la literatura fantàstica. En aquest àmbit, les obres de Naomi Ishiguro serviran per analitzar com la ficció especulativa imagina alternatives polítiques i socials davant els grans reptes del futur.

La construcció de mons imaginaris, un dels elements essencials dels gèneres fantàstics, serà un altre dels eixos destacats. El festival posarà el focus en universos literaris que ofereixen noves perspectives sobre la realitat, amb especial atenció a les ucronies de Jaume Oliver Ripoll i a la fantasia obscura i grimdark de Carlos di Urarte.

L’art i la seva relació amb el fantàstic també ocuparan un espai destacat dins la programació. El certamen reivindicarà la capacitat de la creació artística per transformar la realitat i convertir-se en refugi davant les incerteses del present. Aquesta línia temàtica tindrà com a protagonistes figures com l’escriptora i artista visual Alicia Kopf i l’autor Agustín Fernández Mallo, referent de la postpoesia. També es retrà homenatge a Antoni Gaudí coincidint amb el centenari de la seva mort, amb activitats i rutes guiades dedicades al seu llegat.

La intel·ligència artificial serà un altre dels grans temes de debat. El festival analitzarà la seva creixent presència dins la literatura fantàstica i els interrogants que planteja sobre el futur. Autors com Django Wexler, especialista en aquesta matèria, Agustín Fernández Mallo o Alicia Kopf participaran en diverses activitats dedicades a explorar les implicacions socials, ètiques i creatives de la IA.

Com en edicions anteriors, el Festival 42 mantindrà els seus espais dedicats als premis 42, la divulgació dels gèneres fantàstics, les activitats del +42 i la connexió amb una comunitat lectora cada vegada més àmplia i diversa.

Un cartell inspirat en la creació de mons

La imatge oficial d’aquesta edició és obra de l’il·lustrador Adrià F. Marquès i presenta el gènere fantàstic com un espai simbòlic i contemporani. El cartell està presidit per una figura femenina situada sobre un llibre obert que actua com a musa del fantàstic i que desplega una gran teranyina narrativa. Aquesta xarxa visual simbolitza la creació de mons imaginaris i la interconnexió entre la fantasia, la ciència-ficció i el terror.

L’obra incorpora influències del modernisme i l’art déco reinterpretades amb una mirada actual. La tipografia, creada específicament per a l’ocasió per Ivan Castro, s’inspira en la tradició modernista i la secessió vienesa, reforçant la personalitat visual d’un festival que aspira a continuar consolidant-se com una de les grans cites europees dedicades a la literatura fantàstica.

Exit mobile version