“No es pot escriure sense ser un gran lector” confessa l’escriptor al divan de L’Illa dels Llibres.
Xulio Ricardo Trigo és autor de les novel·les ‘L’homenatge’, ‘Les veus del Liceu’, ‘El somni de Tàrraco, ‘L’objectiu del crim’, Entre les ombres” ,”La noia de la resistència’ entre d’altres.
Trigo ha consolidat una carrera literària on destaquen especialment les novel·les històriques i les seves incursions en el terreny de la novel·la negra. En els darrers anys també ha destacat per la seva tasca com a fotògraf.
“La memòria barreja experiències i escrivim amb ella, al seu costat”
1-Com i a on busca inspiració per escriure?
Penso que hi ha dos tipus d’idees, les de la vida viscuda i les que t’arriben des de l’experiència artística. Pot ser a partir d’alguna escena quotidiana que més tard es presenta, d’alguna lectura, d’algun film o sèrie. Tot parteix, en tot cas, des d’una premissa: la memòria barreja experiències i escrivim amb ella, al seu costat. També, com a fotògraf, m’inspira capturar imatges d’allò que m’agrada, persones, paisatges, objectes. No és estrany que més tard acabin figurant en les meves novel·les.
“Amb l’edat t’assalta una mena de sentit de la responsabilitat”
2-Quin seria el seu escenari ideal per escriure?És variable amb el pas del temps. Abans feia servir música de fons, em donava ritme, o escrivia als cafès. De fa anys que no puc fer-ho. Ara mateix m’estimo més els escenaris tranquils, casa meva, silenci, si pot ser a l’aire lliure. Amb l’edat t’assalta una mena de sentit de la responsabilitat. Penses que després vindran els lectors i lectores i intentes donar-los el millor de tu, sense interferències.
3-Quin és el primer llibre que recorda haver llegit?
Recordo molt Els germans Karamazov, de Dostoyevski. Tenia tretze anys i llegia moltes novel·les de quiosc que intercanviava per uns cèntims. Un dia, a la muntanya de novel·les, hi havia aquesta i la vaig agafar. La vaig llegir sense entendre gaire cosa, però va ser el començament. Em vaig enganxar amb els russos i després van venir els anglesos, els sud-americans. Tot un recorregut fins arribar a la nostra literatura, sobretot a autores com Mercè Rodoreda o Víctor Català…
4-Quin llibre li va fer lector?
Possiblement els autors russos i anglesos del XIX, però la maduresa lectora em va arribar amb els sud-americans del boom, Onetti, Cortázar, García Márquez. Potser destil·laven vida per tots els porus o tal vegada en van agafar en un moment molt important de l’adolescència, quan estava construint l’imaginari que em convertiria en escriptor.
5-En quin moment va decidir ser escriptor?
Em recordo des dels 10-12 anys amb una càmera de fotos a les mans i un quadern on prenia notes d’experiències i viatges. Potser és el germen. Més tard ve la necessitat de viure altres vides, potser perquè no tens prou amb la teva pròpia. La decisió conscient potser als 14-15 anys.
6-Completi la frase; la literatura és…
Una forma d’expressió que ens acosta als altres i ens completa com a éssers humans.
“En aquests moments, més que mai, podem parlar d’una literatura híbrida”
7-Quin gènere no escriuria mai i per què?
A aquestes altures he tocat molts pals i crec que no tornaria a escriure ciència-ficció, per exemple. No em sento preparat. Però sovint escrivim llibres que participen de diversos gèneres. En aquests moments, més que mai, podem parlar d’una literatura híbrida.
8-Quin autor o autora admira?
Es podrien dir uns quants, però un dels que més han quedat en la meva memòria és Juan Rulfo. Escriure dos llibrets de cent pàgines cadascú, Pedro Páramo i El llano en llamas i passar amb aquesta rotunditat a la història de la literatura! També per l’experiència dels seus ambients, dels personatges… No és fàcil trobar novel·les que t’impacten d’aquesta manera.
“La principal funció d’una novel·la és entretenir el lector o lectora”
9- Què busca en una novel·la?
La principal funció d’una novel·la és entretenir el lector o lectora, entretenir per donar-hi una altra cosa, potser més important però no en primer lloc, l’oportunitat de trobar històries, reflexions, personatges que ens facin créixer. I com no? Una escriptura acurada, una bona estructura. Escriure no és redactar, no hauria de ser-ho.
10- En una novel·la el més important és…
Que l’escriptor conegui el seu ofici i sigui capaç de portar-nos de la mà, trobar-hi sensacions desconegudes i fer-les nostres. Material memòria, deia José Ángel Valente.
11-Quina és la part més complicada en el procés de creació d’una novel·la?
Potser quan ja la tens bastant avançada i has de viure en ella, has d’acompanyar els personatges i compartir la seva memòria. Viatjar per les seves pàgines com si fossis -que de fet ho ets- el Déu que ha creat totes aquelles vides. És un moment difícil, exigent.
12-Quin llibre ha rellegit vàries vegades?
Rayuela, de Júlio Cortázar. És un desplegament literari que et fa la vida més entenedora. I també llegim per això, per entendre el món en totes les seves accepcions.
13-Quina novel·la li hagués agradat escriure i perquè?
Posar-se en la pell d’un altre escriptor és un gran exercici. Potser voldria veure la vida com William Faulkner, escriure com García Márquez, pensar com Ernesto Sábato. Però només per un temps limitat, per intentar entendre la seva grandesa.
“M’interessen els personatges que recorren diversos llibres”
14-Quin personatge literari li hagués agradat crear i perquè?
M’interessen els personatges que recorren diversos llibres. És un gran desafiament al que tot escriptor s’hauria d’enfrontar alguna vegada. Per exemple el comissari Maigret, de Simenon.
15-Alguna fórmula per atreure lectors?
Escriure bé i procurar mantenir l’interès als nostres llibres. És una fórmula universal i crec que única.
16- Quina novel·la no faltaria mai en la seva biblioteca?
Sens dubte Rayuela, de Cortázar, o Jane Eyre, de Charlotte Brönte. Per raons molt distintes.
17-Recorda alguna anècdota viscuda com a autor?
Sempre n’hi ha, d’anècdotes. Però potser la que més em va impactar va passar en un Sant Jordi, quan em vaig acostar a una paperera que hi havia molt a prop d’un famós televisiu que signava exemplars. Em vaig adonar que la paperera era plena dels seus llibres, que la gent pagava 20 euros per la foto i ja en tenien prou.
18- Ser escriptor/a és….
Una manera de viure, una oportunitat per ficar-se en la pell de múltiples personatges i enriquir el nostre pas per aquest món.
“No es pot escriure sense ser un gran lector”
19-Un consell per a futurs escriptors?
Llegir bona literatura. No es pot escriure sense ser un gran lector.
20-Com li agradaria ser recordat?
Fàcil. Com un escriptor a qui li agradava comptar amb els lectors i lectores.
