L'illa dels llibres

El Divan de L’Illa amb Núria Pradas

L’escriptora se somet al qüestionari de L’Illa dels Llibres per conèixer les interioritats i confessions com a autora. 

Núria Pradas va publicar el seu primer llibre ‘Sol d’hivern’ l’any 1995 i és autora de les novel·les ‘La noia de la biblioteca’, Somnis a mida’, ‘La pintora del barret de palla’, ‘L’aroma del temps’, ‘Sota el mateix cel’ i “Tota una vida per recordar” (Premi Ramon Llull 2020) i de més 50 novel·les infantils i juvenils.

1-Com i a on  busca inspiració per escriure?
No sé si la paraula correcta és buscar. Per descomptat, la inspiració no sempre es busca sinó que sovint es troba. Crec molt en allò que es diu que les històries et venen a buscar. El que passa és que sovint ho fan quan no toca. Estàs escrivint una cosa, i te n’apareix una altra que et sembla molt interessant i que has de desar en un calaix fins que arribi el moment. Jo acostumo a treballar bastant amb aquest ritme. Tinc un munt de llibretes on deso possibles i futures novel·les.
També pot passar que se t’acudeixi una idea genial i que t’hi aboquis amb tota l’ànima. En resum, segons la meva opinió, la inspiració per escriure no obeeix unes normes ni uns ritmes fixos.

“Es necessita ben poc per escriure”

2-Quin seria el seu escenari ideal per escriure?
Acostumo a escriure al meu estudi, envoltada de les coses (llibres, llibretes, diccionaris…) que sé que hauré de necessitar. Com més gran em faig, més manies tinc. Necessito sentir-me envoltada de tot de coses meves. Un exemple: una figureta que representa el follet de la creació que em va regalar la meva filla (quina vergonya, això no ho havia dit mai en veu alta..).
De fet, però, es necessita ben poc per escriure. Es pot fer arreu. Això sí, el follet de la creació que no falti… 

3-Quin és el primer llibre que recorda haver llegit?
Els meus primers llibres me’ls va regalar el meu avi. Tinc consciència de les Historietes Exemplars d’en Folch i Torres. Ell me les va regalar totes. Anava als Encants i em venia a veure amb un nou volum a les mans. Quin fart de plorar! Suposo que puc dir que soc lectora gràcies al meu avi.

4-Quin llibre el va fer lectora?
Mirall Trencat. La vaig llegir de molt joveneta, abans d’anar a la Universitat i de conèixer l’obra de Mercè Rodoreda. És la primera novel·la que em va arribar al cor, que me’l va encongir, que vaig desitjar no acabar mai i que vaig llegir tan de pressa que es va acabar de seguida. Encara avui en dia somio a escriure alguna cosa remotament semblant a Mirall Trencat.

“Durant molts anys vaig ser una professora que escrivia”

5-En quin moment va decidir ser escriptora?
No hi va haver un moment concret en el meu cas. Com a professora de Llengua i Literatura feia tallers d’escriptura amb els meus alumnes i, més tard, un taller de Teatre on vaig escriure les primeres peces pròpies. Un estiu vaig voler provar d’escriure una novel·la infantil. Quan la vaig tenir acabada, no vaig saber què fer-ne. La vaig ensenyar al gran Joaquim Carbó i ell em va animar a portar-la a alguna editorial. Aquí va començar tot.

El cert és que durant molts anys vaig ser una professora que escrivia. El punt d’inflexió va arribar quan vaig decidir ser escriptora i prou. M’hi vaig llençar de cap, però ja era coneguda dins de la LIJ. No me n’he penedit mai.

6-Completi la frase; la literatura és…….
… la meva vida.

7-Quin gènere no escriuria mai i per què?
En literatura per a adults soc fidel a un gènere costumista, centrat en un període històric concret i amb les dones de protagonistes. En Juvenil i infantil he tocat molts més gèneres. Un que se’m resisteix és el de terror. No he escrit cap novel·la juvenil de terror perquè no en sé i perquè fer el que va fer Poe amb paraules em sembla dificilíssim.

8-Quin autor o autora admira i per què?
Molts, és clar. Admiro profundament Rodoreda perquè comparteixo amb ella el concepte de novel·lar. Però hi ha molts altres autors/es que m’agraden encara que la seva manera de veure la literatura no sigui la meva o em quedi més lluny. I com que la resposta és molt poc concreta, faré una provatura de llista tot i saber que potser demà aquesta llista ja seria diferent: Allende, Läckberg, Caso, Posteguillo, Martin, Cabré…

9- Què busca en una novel·la?
Que la història m’interessi, que em digui alguna cosa.
Que em commogui literàriament.
Que hi pugui aprendre alguna cosa (humanament i literàriament).
Que passi a formar part de la meva memòria literària.

 10- En una novel·la el més important és…
S’hi val dir TOT?… Si hi penso amb deteniment, arribo a la conclusió que si la història que anem a explicar no ens commou, no és important per a nosaltres com a autors, l’estructura trontollarà. És a dir, podem explicar bé una mala història? Segurament sí, però aleshores no commourà, el missatge no arribarà i el lector possiblement es quedi només amb un exercici literari fred. 

11-Quina és part més complicada en el procés de creació d’una novel·la?
Lligant-ho amb el que acabo de dir a la pregunta precedent, jo diria que la recerca d’una bona història i la seva preparació, cosa que inclouria la documentació, la creació dels personatges i de l’estructura narrativa, és la part fonamental a l’hora de començar a bastir una novel·la. Si això no trontolla es van superant altres problemes que puguin anant sorgint.

12-Quin llibre ha rellegit vàries vegades i per què?
Molts. Mirall Trencat. La Plaça del Diamant… Aquests per plaer i perquè de tant en tant he de retrobar-me amb la Rodoreda.
Mecanoscrit de segon origen de Manuel de Pedrolo l’he llegida i l’he fet llegir moltes vegades durant la meva època de mestra.  Actualment, he tornat a una relectura reposada de Dickens.

“El meu somni secret és ser com la Rodoreda”

13-Quina novel·la li hagués agradat escriure i perquè?
Crec que ja he contestat aquesta pregunta. A hores d’ara ja us deveu haver adonat que el meu somni secret és ser com la Rodoreda…

14-Quin personatge literari li haguès agradat crear i perquè?
M’hauria agradat crear un personatge femení com el d’Anna Karenina. O com el de la Regenta. O, potser també, com el de Pilar Prim. Dones exposades a una època i a unes circumstàncies que els van a la contra. M’encanten aquests personatges.

15-Alguna fórmula per atreure lectors?
Primer escriure amb l’ànima. I, després, escoltar-los, atendre’ls en els clubs de lectura, per les xarxes. Agrair-los que estiguin a prop nostre. Jo procuro fer-ho sempre. De les estratègies de marketing ja en té cura l’editorial.

16- Quin novel·la no faltaria mai en la seva biblioteca?
Un clàssic medieval, un clàssic del XIX, una bona novel·la històrica, una de molt negrota i un best seller 

17-Recorda alguna anècdota viscuda com a autora?
Moltes! N’hi ha per fer-ne una novel·la. Recordo entrar a una llibreria i veure una senyora amb un llibre meu a les mans, preguntant al llibreter si era bo o no.
Em vaig sentir examinada, és clar. Crec que se’l va endur.

“Ser escriptora és un privilegi i un regal que m’ha donat la vida”

 18- Ser escriptora és….
Un privilegi i un regal que m’ha donat la vida.

19-Un consell per a futurs escriptors?
Quan em pregunten això mateix als clubs de Lectura, o a les escoles i Instituts, sempre responc amb la fórmula: constància- disciplina- paciència.
Com més anys passen i més experiència tinc, més segura estic que són els tres puntals on descansa la feina de l’escriptor.

20-Com li agradaria ser recordada?
M’agrada viure en el present. Quan jo no hi sigui n’hi ha prou que em recordin, qui m’hagi de recordar, com una persona honesta.

Exit mobile version