L'illa dels llibres

El Divan de L’Illa amb Màrius Serra

L’escriptor se somet al qüestionari de L’Illa dels Llibres per conèixer les interioritats i confessions com a autor. 

Màrius Serra destaca per ser escriptor, periodista, traductor i també enigmista.  és autor de les obres “L’home del sac”, “Mon oncle”, “Farsa”, “Quiet”, “Plans de futur” a més de les novel·les escrites amb Oriol Comas “Fora de joc a Montserrat”, “Jugar-s’hi la vida” i “La novel·la de Sant Jordi”. També s’ha encarregat de l’actualització  de la novel·la “Tirant lo Blanch” de Joanot Martorell.

1-Com i a on  busca inspiració per escriure?
A la vida, que tot ho inclou: la lectura, les relacions humanes, els viatges, qualsevol experiència que et passi. Més que buscar inspiració, vaig per la vida amb les finestres obertes.

“M’encanta escriure en moviment, sobretot en trens”


2-Quin seria el seu escenari ideal per escriure?
M’encanta escriure en moviment, sobretot en trens, sobretot si porto la meva música als auriculars per aïllar-me de converses que em puguin distreure. Escric  mà, a les pàgines dretes dels blocs que porto i de vegades agafo fluïdesa en l’escriptura i ja no paro.

3-Quin és el primer llibre que recorda haver llegit?
No recordo haver llegit contes, de nen, i cada vegada que em demanen així crec que me n’invento un per sortir del pas. Avui diria que un dels primers que vaig llegir per pròpia iniciativa va ser ¡Viven! aquella tragèdia d’uns supervivents d’accident aeri als Andes. Ara veig que va sortir quan jo tenia onze anys. Jo el vaig llegir perquè se l’havia comprat ma germana Mercè, que llavors en tenia vint.

4-Quin llibre el va fer lector?
Els primers que vaig llegir de Julio Cortázar. Historias de cronopios y famas, que em va fascinar y 62/modelo para armar, tot i que d’aquest no en vaig entendre gran cosa.

5-En quin moment va decidir ser escriptor?
De sempre. Encara era un nen quan em van seleccionar a l’escola per participar en el concurs de redacció de Coca-cola. Hi vaig anar i vaig guanyar un dels premis locals: una bossa d’esport i una càmera kodak instamatic. Suposo que allò encara em va motivar més, però la decisió de fer públic el que escrivia, després de passar-me l’adolescència escrivint narracions, va ser quan vaig acabar la carrera. Ja havia canviat de llengua i vaig decidir buscar editor. Després de dos refusos editorials vaig presentar un text d’història ficció al premi el Brot de Narrativa per a menors de 25 anys que convocava l’editorial Pòrtic i la setmana següent de guanyar-lo, em van trucar de Columna per publicar-me un recull de narracions que els havia enviat. El mateix mes vaig publicar Amnèsia a Pòrtic i Línia a Columna.

6-Completi la frase; la literatura és…….
l’ànima.


“No se m’acut cap motiu per renunciar a escriure res.”


7-Quin gènere no escriuria mai i per què?
No se m’acut cap motiu per renunciar a escriure res.

8-Quin autor o autora admira i per què?
Tots els que troben la veu i persisteixen. La llista és canviant. Tinc els seus preferits però soc poc mitòman i gens partidari dels panteons, les plèiades i els mestratges. En podria dir un de diferent cada dia. Avui puc dir Perec.

9- Què busca en una novel·la?
Com a lector busco un lloc paral·lel on viure durant un temps, fent preguntes que abans no m’hagi fet i posant-me en pells alienes. Com a escriptor, tot això mateix i  trobar el doll inexplicable que m’empeny a escriure.

10- En una novel·la el més important és…
Qui explica la història i des d’on. És a dir, el punt de vista.

11-Quina és part més complicada en el procés de creació d’una novel·la?
Depèn de cada novel·la, perquè a mi m’agrada que cada vegada l’experiència sigui diferent, però si per exemple és una novel·la en codi realista que conté elements de la realitat documentada, el moment més crític és allunyar-se de tots els documents, treure’s la disfressa d’historiador i confiar en la imaginació, la invenció i la inconsciència. És a dir, creure en la ficció i gaudir-ne.

12-Quin llibre ha rellegit vàries vegades i per què?
Tirant lo Blanc, per raons diverses, la més remarcable de les quals és que el vaig acabar reescrivint de cap i de nou.

13-Quina novel·la li hagués agradat escriure i perquè?
Vida i opinions de Tristram Shandy, de Sterne, per no haver de sentir ningú definir què és i què no és una novel·la.

14-Quin personatge literari li haguès agradat crear i perquè?
El bon soldat Švejk, perquè és un personatge tan aferrat a la literalitat que posa de manifest l’absurditat de les estructures militars.


“Escriure bé és la fórmula perfecta”


15-Alguna fórmula per atreure lectors?
Escriure bé és la fórmula perfecta.

16- Quin novel·la no faltaria mai en la seva biblioteca?
A portrait of the artist as a young man, de James Joyce.

17-Recorda alguna anècdota viscuda com a autor?
Cada cop que he firmat un llibre que no havia escrit jo perquè el lector em confonia. Ho he fet amb llibres de Sergi Pàmies, de Màrius Carol i un Sant Jordi, per pietat, vaig falsificar la signatura de Sarah Lark perquè un pobre marit de Sabadell que s’havia confós d’hora li pogués regalar a la seva dona una novel·la signada de la seva autora preferida. M’hi vaig prestar jo perquè el vaig veure molt desesperat i perquè el Comas i jo, que estàvem allà per signar alguna de les novel·les de la sèrie Comas i Coma, no teníem ningú a la cua.

18- Ser escriptor és….
Escriure.

19-Un consell per a futurs escriptors?
Que llegeixin i no tinguin mai pressa.

“La posteritat se me’n fot totalment. El món s’acaba quan mors.”

 

20-Com li agradaria ser recordat?
La posteritat se me’n fot totalment. El món s’acaba quan mors.

Exit mobile version