“CAL CREURE’S ALLÒ QUE ESCRIUS PER CONNECTAR AMB ELS LECTORS”
L’escriptora i autora de novel·les històriques se somet al qüestionari de L’Illa dels Llibres per conèixer les interioritats i confessions com a autora.
Autora de més d’una cinquantena d’obres, s’ha especialitzat principalment en la novel·la històrica amb títols com El monestir proscrit, Barcino, Escollida pels déus, L’enigma Colom, o La merla blava.
Ha obtingut diversos premis literaris, com ara el Lola Anglada de contes infantils, el Barcanova de literatura infantil (Akanuu, l’arquer persa), el Nèstor Luján de novel·la històrica (Intrigues de palau) i premis de literatura juvenil com el Bancaixa (Qui és el de la foto?), el Joaquim Ruyra (Katalepsis) o el Barcanova (Selfies al cementiri). La seva novel·la A punt d’estrena (Columna) va rebre el Premi L’Illa dels Llibres i amb la novel·la El far (Columna) va guanyar el Premi Prudenci Bertrana el 2018.
1-Com i a on busca inspiració per escriure?
No la busco, ens trobem (he, he…) Tinc molta imaginació i la faig servir. Em sento afortunada en aquest aspecte.
2-Quin seria el seu escenari ideal per escriure?
Ja el tinc. A casa, asseguda davant de la meva taula, amb el meu ordinador, envoltada de llibres, fotografies i “catxarrets” que m’agraden com els pen drive (en soc fan).
“ERA UNA LECTORA COMPULSIVA. LLEGIA TOT EL QUE DUIA LLETRA IMPRESA”
3-Quin és el primer llibre que recorda haver llegit?
No sabria dir quin va ser el primer, perquè quan era petita rellegia molt els que m’agradaven, des dels contes clàssics (el meu preferit era “La bella dorment”) a Heidi, Mujercitas, La pequeña cerillera (em feia plorar, però no me’n podia estar)… Era una lectora compulsiva. Llegia tot el que duia lletra impresa: el diari que comprava el meu pare, un anunci, “La hoja dominical”…
4-Quin llibre la va fer lectora?
He de dir que, en primer lloc, van ser els contes que m’explicava la meva mare (inventats per ella) i, l’estima pels llibres que em va inculcar el meu pare.
Però si n’he de dir un, L’illa del tresor.
5-En quin moment va decidir ser escriptora?
Quan vaig ser conscient que sempre escrivia, que per a mi era una necessitat. Tenia més de 30 anys i em vaig proposar d’intentar-ho. No em va ser gens fàcil, vaig trigar uns quants anys a publicar el meu primer llibre.
6-Completi la frase; la literatura és…….
La vida escrita. És història, imaginada o basada en la realitat.
7-Quin gènere no escriuria mai i per què?
Mai no diguis mai. Qui “em mana” és la idea i com n’hi hagi una que se’m fiqui el cap, m’hi esmerçaré el que calgui perquè surti.
8-Quin autor o autora admira?
La llista seria interminable, però en diré uns de nostrats: en Joan Lluís-Lluís (per la genialitat i el domini de la llengua), la Blanca Busquets (per la sàvia capacitat d’empatitzar amb el lector), la Maria Barbal (per la prosa elegant i el contingut contundent), la Carme Riera per l’excel·lència…
9- Què busca en una novel·la?
Passar-m’ho bé, ficar-me en un altre món, interessar-me… Qui llegeix i qui de rebot escriu, viu més, sense cap mena de dubte.
10- En una novel·la el més important és…
Que no li caigui de les mans al lector, que no avorreixi.
A banda de les obvietats: ben escrita, documentada, argument ben travat…
“PER A MI SEMPRE ÉS UN REPTE ESTRUCTURAR ALLÒ QUE VULL EXPLICAR AMB COHERÈNCIA.”
11-Quina és la part més complicada en el procés de creació d’una novel·la?
Cada novel·la té la seva complexitat. Però per a mi sempre és un repte estructurar allò que vull explicar amb coherència.
12-Quin llibre ha rellegit diverses vegades i per què?
Entre d’altres: Meditacions de Marc Aureli, perquè m’ajuda a trepitjar de peus a terra i a no donar importància a coses que no en tenen.
“EL BAGATGE LECTOR ÉS LA BASE DEL QUAL CAL PARTIR PER PODER ESCRIURE”
13-Quina novel·la li hauria agradat escriure?
El bagatge lector és la base del qual cal partir per poder escriure, és el gran mestratge, però a mi el que m’agrada és escriure’n de noves, que siguin ben meves.
14-Quin personatge literari li hauria agradat crear i per què?
La resposta està relacionada amb la pregunta anterior. Pel que fa als personatges, m’agrada crear els meus, els que jo soc capaç de confegir.
En Guerau de l’Enigma Colom, l’Eulàlia d’A punt d’estrena, l’August de El Far, l’Eric de Katalepsis, la Berta d’Estripar la teranyina, la Minícia de A Bàrcino…
“CAL CREURE’S ALLÒ QUE ESCRIUS PER CONNECTAR AMB ELS LECTORS”
15-Alguna fórmula per atreure lectors?
Ser molt sincera amb l’escriptura. Cal creure’s allò que escrius per connectar amb els lectors.
16- Quina novel·la no faltaria mai en la seva biblioteca?
Anna Karenina de Lev Tolstói
17-Recorda alguna anècdota viscuda com a autora?
Quan vaig guanyar el premi Don-na amb la novel·la El darrer buit, que publicava el club Don-na conjuntament amb l’Institut Català de la dona, em van demanar una fotografia meva. Jo em vaig pensar que seria per la solapa o per la contracoberta… I quina va ser la meva sorpresa quan vaig veure el llibre publicat amb el meu “careto” a la coberta. Ho havia d’haver preguntat, és clar, però mai no m’ho hauria imaginat. En aquell moment no em va fer gens de gràcia. Ara, ha quedat en una anècdota.
18- Ser escriptora és….
Una manera de viure, com deia Gustave Flaubert. Sempre “escric”.
19-Un consell per a futurs escriptors?
Que reflexionin sobre si el que volen és ser escriptors o “fer d’escriptors”, ja que és un ofici dur i solitari en el qual s’inverteixen moltes hores (no cal dir que els que fem novel·la històrica, moltes més) que no són remunerades. Com qualsevol altra activitat creativa, ha de ser una necessitat.
20-Com li agradaria ser recordada?
Ais, no m’agrada la idea, perquè això vol dir que ja no hi seré. Però posats a ser transcendents… com una bona persona amb sentit de l’humor.
