L’autora de ‘Wolfgang’, ‘Juno”, “Pluja d’estels” i “Les altres mares” respon a les preguntes del divan de L’Illa dels Llibres. 

Laia Aguilar a més d’escriptora de novel·les és guionista i ha participat en diversos projectes com ‘El cor de la ciutat’, ‘Ventdelplà’, ‘Infidels’, ‘Olor de colònia’, ‘El Príncipe’ o ‘Merlí’.

1-Com i a on  busca inspiració per escriure?
La inspiració em ve de qualsevol lloc: un escenari, un personatge, una anècdota que m’han explicat, un record d’infantesa. A partir d’aquesta espurna intento estirar del fil fins a fer-ne una història. “Pluja d’estels” parteix d’un escenari real i “Wolfgang” d’un personatge, per exemple. Cada història viu un procés diferent.

2-Quin seria el seu escenari ideal per escriure?
El meu escenari ideal és una casa sense nens – almenys durant unes setmanes- i un despatx on pugui tancar-me sense que ningú em molesti. Però el cert és que escric en un espai de pas i que m’enduc l’ordinador allà on sigui. Fins i tot he escrit en bars o a l’avió!

3-Quin és el primer llibre que recorda haver llegit?
Recordo una col.lecció de llibres que em va fascinar quan era petita “El pequeño vampiro”, es deia. També tinc un gran record de “El zoo del Pitus”, o de “El dia dels Trífids”, o de “Quin dia tan bèstia”. Però n’hi ha molts d’altres. També em fascinaven els còmics d’Astèrix i Obèlix o de Tintín.

 4-Quin llibre li va fer lectora?
“El diari d’Anna Frank”.

“Quan tenia uns divuit anys vaig decidir que el que més m’agradava del món era inventar-me històries”

5-En quin moment va decidir ser escriptora?
Quan tenia uns divuit anys vaig decidir que el que més m’agradava del món era inventar-me històries. Aleshores vaig estudiar comunicació audiovisual i em vaig especialitzar en guió. Durant un temps – anys- vaig dedicar-me a escriure històries per la televisió i el cine. En aquest món ho vaig aprendre tot. Però un dia vaig decidir que tenia una història i que aquesta no havia de ser una pel.lícula sinó un novel.la. Vaig escriure “Wolfgang” i a partir d’aquí em vaig començar a fascinar pel món de la literatura. Fins ara. El fet d’inventar històries em ve de molt lluny; de la infantesa.

6-Completi la frase; la literatura és…….
(No puc completar la frase perquè la resposta va variant segons el moment i les pròpies vivències. La literatura és vida, és imaginació, és evasió, és mirall, és finestra, és veritat i alhora és mentida, és terapèutica, és ànima, és viatge… és tantes coses!).

“No em veig escrivint una novel·la històrica”

7-Quin gènere no escriuria mai i per què?
No em veig escrivint una novel·la històrica. No m’agrada massa la feina de documentar-me ni es tracta d’un gènere que a priori llegeixi ni m’interessi gaire. Però no se sap mai. De fet, darrerament he llegit una novel.la històrica que m’han agradat molt.

8-Quin autor o autora admira i per què?
Delphine de Vigan. Per la profunditat i la senzillesa. “Les gratituds” o “Les lleialtats” són dues grans novel.les de capçalera.

9- Què busca en una novel·la?
Depèn de l’època o del moment. Normalment busco una veu o un personatge. Una veu que em cridi, que em fascini, que em sembli singular… O bé un personatge que m’interessi, que tingui contradiccions internes, que em sorprengui o em desconcerti… També hi ha novel.les que em meravellen per l’estil, per com estan escrites.

“Em meravella el domini que alguns autors tenen de la paraula, del llenguatge”

10- En una novel·la el més important és…
El personatge o els personatges. Sempre els personatges. També em sembla important la veu i el to. I l’estil en el que ha escrita. Em meravella el domini que alguns autors tenen de la paraula, del llenguatge.

“Em resulta molt més fascinant la creació dels personatges”

11-Quina és part més complicada en el procés de creació d’una novel·la?
Cada novel·la m’ha suposat un nou repte en aquest sentit. Per mi la part més complicada acostuma a ser l’escriptura del segon acte. És a dir: tot el que passa a la part del mig. Acostumo a saber plantejar les històries i a saber tancar-les però sovint em costa crear argument en tota la part que hi ha al mig. La creació de la trama se’m pot fer pesada i feixuga. Em resulta molt més fascinant la creació dels personatges.

12-Quin llibre ha rellegit vàries vegades i per què?
N’hi ha molts i en cito uns quants: “La ciutat i la casa” de Natalia Ginzburg, “Les gratituds”, de Delphine de Vigan, “Massa felicitat”, d’Alice Munro, “La balada del cafè trist”, de Carson McCullers, “Sempre hem viscut al castell”, de Shirley Jackson, “L’última nit”, de James Salter,“Una altra vida encara”, de Theodor Kallifatides i uns quants més.

13-Quina novel·la li hagués agradat escriure?
M’hagués agradat escriure l’esplèndid recull de contes “Friday Black” de Nana Kwame. Són contes amb una imaginació desbordant, que creuen ficció i realitat, amb estructures precises i un gran ús del llenguatge.  També m’hauria agradat escriure “Les gratituds”, de Delphine de Vigan. Per la senzillesa, la profunditat, el llenguatge i els grans personatges.

14-Quin personatge literari li hagués agradat crear i perquè?
Hi ha molts personatges literaris que m’hauria agradat crear. Molts. Però ara em ve al cap l’Amelia, la protagonista de “La balada del cafè trist”, de Carson McCullers. Es tracta d’una dona que regenta una tenda en un poblat del sud dels estats Units i que s’enamora d’un geperut que li assegura que és el seu cosí. El personatge d’ella és ple de matisos. Em suggereix afecte, tristesa, desesperança, soledat, amor, fortalesa, determinació, fragilitat… és una dona fascinant i plena de matisos.

15-Alguna fórmula per atreure lectors?
Cap ni una.

16- Quin novel·la no faltaria mai en la seva biblioteca?
“Mecanoscrit del segon origen” de Pedrolo, “Cròniques de la veritat oculta” de Calders, algunes novel.les de la Rodoreda i  també tots els autors i autores que he citat abans.

17-Recorda alguna anècdota viscuda com a autora?
Moltes. I les més emocionants sempre són amb els nens. La novel.la “Wolfgang”, per exemple, m’ha donat molt alegries. Nens i nenes que han estat abandonats pels seus pares que se m’acosten i m’expliquen la seva història, nens i nenes que tenen coeficients extraordinaris i que se senten reconeguts amb el personatge. Nens i nenes que em regalen dibuixos, escrits, poemes, que han fet curtmetratges sobre el personatge… la fascinació dels nens o joves davant les històries que els toquen la fibra no deixa de sorprendre’m. Escriure per nens i joves és molt gratificant.

“Ser escriptora és una alegria, però també pot ser un patiment, i també és un somni, i un maldecap, i un honor…”

18- Ser escriptora és….
(També depèn de l’època i del moment. Ser escriptora és una alegria, però també pot ser un patiment, i també és un somni, i un maldecap, i un honor, i un camí, i un sentit profund que he decidit que jo dono a la vida… i tantes i tantes coses alhora!).

19-Un consell per a futurs escriptors?
Llegir molt i deixar anar la imaginació. I sobretot gaudir de la lectura!

“Arribar al cor dels lectors. Quan això passa és preciós”

20-Com li agradaria ser recordada?
No tinc cap necessitat de ser recordada. Cap ni una. Però sí que m’agradaria que algú es recordés de les meves històries o d’alguns dels meus personatges. Si hi ha algú que s’ha sentit commogut per algun dels meus personatges ja em sento més que afortunada. Arribar al cor dels lectors. Quan això passa és preciós.

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here