L’escriptor i periodista va deixar escrit  al llibre “El meu ofici” (La Campana, 2008) com hauria de ser el seu comiat.

L’editorial La Campana a través de les xarxes de Pengui Llibres ha recordat el text “Apunt de necrològica” que va escriure Josep Maria Espinàs.

«El senyor Josep M. Espinàs ha mort sense haver resolt un petit problema: quin seria el tema per a l’article de l’endemà. De tota manera, sovint li passava el mateix, però, com que no es moria, tenia temps de formular alguna discreta idea i així els articles han anat sortint cada dia durant anys.

Ha estat una persona que havia escrit molts llibres, però quan en començava un altre no estava condicionat pel currículum.

Va rebre molts premis, que mai va creure merescuts ni immerescuts. Els agraïa, perquè era un ciutadà cortès, però no els tenia en consideració.

No va creure en la Qualitat sinó en les qualitats, ni en l’Èxit sinó en els èxits, ni en el Lector sinó en els lectors, potser perquè sabia que ell no era l’Espinàs sinó els espinassos.

Va arribar a vell sense proposar-s’ho, respectant els metges que no li van imposar cap règim ni li van prohibir fumar amb pipa.

Les seves últimes voluntats són aquestes. Que en el seu comiat no se li facin més elogis dels indispensables, si pot ser amb frases ben construïdes, perquè en la seva situació no es podrà defensar del ridícul. I que, sortint del tanatori, la gent procuri no parlar de política, ni de religió, ni de l’estat de la llengua catalana: que parlin de la calor, si fa bon dia, o de la pluja, si és que plou. I, sobretot, que no tinguin el mal gust d’aplaudir. El difunt agrairà que els assistents comparteixin el seu silenci».

Josep M. Espinàs (Barcelona 1927- 2023).

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here