De “La península de las casas vacías” a “La ciudad de las luces muertas”, l’escriptor confirma amb el Premi Nadal 2026 una de les veus més singulars de la narrativa actual.
La literatura torna a demostrar que pot il·luminar fins i tot quan tot sembla apagat. David Uclés ha estat distingit amb el Premio Nadal de Novela 2026 per La ciudad de las luces muertas, una obra ambiciosa i profundament simbòlica que situa Barcelona al centre d’un col·lapse tan inquietant com poètic: una ciutat que, durant vint-i-quatre hores, perd tota llum i tots els temps alhora.
La novel·la arrenca amb una imatge d’una potència visual extraordinària. Barcelona queda privada tant del sol com de l’enllumenat artificial. Només persisteix un resplendor blau d’origen incert i la llum primitiva del foc. Aquest apagament no és només físic, sinó també temporal: totes les Barcelones possibles —les del passat, el present i el futur— convergeixen en un mateix espai. Muralles romanes que tornen a alçar-se, edificis desapareguts que reapareixen i una Sagrada Família finalment acabada com a símbol d’un temps que s’ha desbordat.
A aquest escenari d’èpoques superposades, David Uclés hi afegeix una dimensió encara més simbòlica: el retorn a la vida de figures clau de la cultura i la literatura, que protagonitzen trobades tan improbables com carregades de significat. En una successió d’escenes d’alt voltatge poètic, Pablo Picasso fa plorar Simone Weil; Julio Cortázar retrata Carmen Laforet; Joan Miró barnissa els transeünts com si la ciutat sencera fos un llenç viu; Roberto Bolaño s’avança a la seva pròpia mort; Gabriel García Márquez fuig en una barca, i George Orwell protegeix Montserrat Caballé, Núria Espert i Jordi Savall dels projectils de la guerra. Artistes i escriptors tornen a la vida “d’una manera kafkiana” i esdevenen protagonistes d’un relat coral on la història, la memòria i la imaginació dialoguen sense jerarquies. El fil conductor és un fotògraf capaç de revelar amb la seva càmera allò que encara no ha passat, mentre pintors, músics, actors i escriptors uneixen les seves disciplines per entendre què ha provocat la pèrdua de la llum i com es pot recuperar.
L’art esdevé, així, consciència col·lectiva i últim refugi davant el col·lapse. La paraula, la pintura o la música no només expliquen el món, sinó que el sostenen. La ciudad de las luces muertas funciona com una faula contemporània sobre el poder de la creació, suggerint que fins i tot en la foscor més absoluta la llum pot tornar, sempre que algú s’atreveixi a imaginar-la.
Una carta d’amor a Barcelona
L’origen del projecte es remunta a fa cinc anys, quan Uclés volia presentar-lo al Premi Montserrat Roig. Amb aquesta idea al cap, l’autor es va instal·lar mig any a Barcelona per, en les seves paraules, “empapar-se de tota la ciutat” i escriure el que defineix com una autèntica declaració d’amor. La constància ha estat decisiva: després d’intentar-ho reiteradament al Nadal entre 2010 i 2020, i d’haver abandonat temporalment el propòsit, aquest estiu va decidir tornar-hi amb la convicció que una novel·la així havia de trobar el seu lloc. El resultat, va confessar emocionat en recollir el premi, ha estat “un dels dies més feliços de la meva vida”.
D’Iberia a la ciutat sense llum
El reconeixement arriba després de l’èxit de La península de las casas vacías (Siruela, 2024), una obra que va situar Uclés en el centre del panorama literari. En aquella novel·la, l’autor recreava un país fictici —Iberia— per revisitar la Guerra Civil espanyola des d’una perspectiva allunyada del relat historicista però profundament connectada amb la veritat emocional del conflicte. A través de la família Ardolento i d’una quarantena de personatges, construïa un retrat polièdric d’un país ferit, on el realisme conviu amb elements de fantasia d’una gran força simbòlica.
Escenes d’intensitat poètica —soldats que alliberen cendra, ombres cosides, pobles que aprenen a fingir la mort— convertien aquella “península de les cases buides” en una metàfora poderosa de la postguerra: espais deshabitats, memòries fracturades i un futur incert.
Amb La ciudad de las luces muertas, Uclés fa un pas més enllà. Manté una prosa rica i envoltant, capaç de transitar entre l’epopeia i la intimitat, però amplia l’ambició formal i simbòlica fins a convertir Barcelona en un organisme viu, fet de capes de temps, d’art i de memòria. El Premi Nadal no només reconeix una novel·la brillant, sinó la consolidació d’un autor que ha convertit la imaginació en una manera d’entendre —i d’il·luminar— la realitat.
