David Cirici reivindica l’art de Miró a ”El lladre del Guernica”

L’escriptor publica una novel·la basada en fets reals sobre la desaparició del quadre El segador de Joan Miró.

El-lladre-del-guernicaEl pintor Joan Miró va rebre l’encàrrec de pintar un mural amb motiu de l’Exposició Universal de París (1937) per ser exposat en el Pavelló de la República, al costat d’una de les obres més importants de Pablo Picasso, ‘’El Guernica’’.
Miró va pintar ‘El segador’’, una pintura a l’oli en 6 panells celotex que després de l’exposició de París va desaparèixer i actualment es conserven només algunes fotografies en blanc i negre com a testimoni de l’obra.

‘’ No li sembla bé el segador?-va dir Miró-. El pagès representa el meu país. No seria el primer que pinto. Els pagesos són la terra mateixa. Ha vist algun dels meus pagesos? Una línea, una pipa, una barretina. Coses essencials…. Els pintors pintem perquè tenim moltes coses a dir que no es poden dir en paraules, vet aquí’’

L’obra de Joan Miró és molt possible que fos destruïda, però ara, la novel·la ‘El lladre del Guernica’ de David Cirici recupera part de la seva història i també essència.

Tot i que el títol  d”El lladre del Guernica” (Proa) fa referència a l’obra de Picasso, la novel·la es centra en El segador de Miró i David Cirici ens trasllada al París del 1937 per recrear l’ambient de l’època i la relació que es va establir entre els dos pintors i les diferències existents entre ells.

Picasso i Miró agafen pes a la novel·la i les converses que estableixen sobre l’art i les seves obres.mMiró sentia certa admiració per Picasso i la seva obra malgrat la diferència existent entre els dos pintors.

‘’-Blanc i negre i aquest punt de blau i de rosadenc, aquest malva clar que no sé si el veig de veritat o me l’imagino.
-Hi és- va riure Picasso.
-Agradarà perquè al públic li esteu regalant el plaer d’interpretar, de descobrir, de llegir la pintura: qui és el guerrer, què vol dir l’espasa trencada, què vol dir el llum que porta la dona, qui és la dona, què significa el toro i què significa el cavall.’’

Cirici també ens situa en l’actualitat quan la pintora Lorenza rep l’oferta d’una galerista d’art de falsificar l’obra perduda de Miró.
Darrere de l’encàrreg hi ha la revenja a un antic professor i aquest fet amplia la galeria de personatges marcats per les relacions que intenten buscar un lloc i situar-se al món.
Per aconseguir una falsificació perfecta, malgrat la dificultat, Lorenza voldrà entendre el món de Miró i captar l’essència del pintor fent una immersió absoluta.

‘’Per la Lorenza, pintar El segador a partir de les poques fotografies que en quedaven era molt més que un repte tècnic. La Lorenza volia submergir-se en aquell mes d’abril de 1937 i reviure les emocions de Joan Miró. Volia connectar amb la ràbia que li feien, al pintor, les notícies de la guerra, que arribaven des d’Espanya. Volia reviure la seva competència amb Pablo Picasso’’

Gràcies a les dues històries separades en el temps coneixerem que els nazis havien iniciat una operació per robar El Guernica de Picasso però que finalment el quadre desaparegut va ser El segador de Joan Miró.
Els nazis van fer desparèixer milers i milers de quadres, alguns van ser cremats i destruïts i d’altres venuts o intercanviats.

David Cirici reivindica l’art, especialment el modern i ho fa amb coneixement de causa amb una història real que volgut afegir tocs de ficció.

‘’Ningú és capaç de falsificar els passos d’una ballarina. Són cops, esquitxos, i no es pot falsificar una onada que va contra una roca.’’