Norma editorial publica les noves aventures de la mà de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero.
Corto Maltés va néixer en 1887 i va desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola. Almenys, així ho va voler Hugo Pratt, l’autor italià mort l’any 1995 va crear una llegenda del còmic europeu que ha aconseguit transcendir tots els mitjans i convertir-se en una de les millors obres de la història. Estimat per molts i personatge molt conegut la figura de Corto Maltés sempre havia estat lligada al seu autor original…
Juan Díaz Canales, conegut per ser el guionista de ‘Blacksad’, i Rubén Pellejero, dibuixant de ‘Dieter Lumpen’, han acceptat el repte de tornar a explicar les aventures sobre Corto Maltés. Els autors espanyols van rebre la trucada de Patricia Zanotti, editora que gestiona els drets de les obres d’Hugo Pratt, i no van dubtar ni un instant en acceptar l’oferta.
Així és com ha nascut ‘Corto Maltés: Sota el sol de mitjanit’ , que acaba de publicar Norma Editorial en versions en castellà i català.
Són 96 pàgines a tot color i amb esbossos i escrits que complementen el còmic que presenta una nova història del mariner situada l’any 1915, només un any després de ‘La balada de la mar salada’ (1967), on es va presentar aquest carismàtic personatge.
Corto Maltés rep una herència i ha de creuar l’oceà i viatjar a l’Amèrica de principis del segle XX. Amb un breu capítol on el protagonista col·labora amb el seu amic i rival Rasputín, s’introdueix un autèntic homenatge a Hugo Pratt que continua al llarg del viatge. Tot i que el secundari de luxe no té massa rellevància a aquest nou còmic, té l’oportunitat de dir “Aquí està Rasputín” i de deixar clar que serà un personatge recurrent en els propers números que continuaran realitzant els historicistes espanyols.
Com acostumava a fer Pratt, Díaz Canales, col·loca a personatges reals de l’època interaccionant amb Corto. Els que més criden l’atenció en aquest volum són, sense cap mena de dubte, Waka Yamada i Matthew Henson. Yamada és una de les pioneres japoneses del feminisme, pràctica que va realitzar després d’haver sigut una esclava sexual durant anys. La seva breu però intensa aparició al còmic aporta el carisma femení que es requereix entre tant personatge masculí, a més de servir per retre un sentit homenatge a la seva història.
Matthew Henson va ser la primera persona a arribar al pol nord, però en tractar-se d’un home afroamericà no va arribar a oficialitzar-se. Al nou còmic es detalla la seva faceta d’explorador; tot i que es manté la majoria de la seva història aportant un matís molt interessant on el guionista aconsegueix jugar amb la problemàtica racial existent a aquella època.
Són molts els personatges rellevants de ‘Sota el sol de mitjanit’ que sorprenen al lector per ser, realment, personatges extrets de la realitat. Però el que és més sorprenent és que no hi hagi quasi ficció en molts d’aquests personatges. Tot i que Hugo Pratt es permetia molta llibertat en el moment d’inventar-se les històries fictícies de les persones reals que utilitzava, Díaz Canales ha fet un pas més i ha intentat que s’aproximin tot el que puguin a la realitat. Això sí, sempre sense perdre l’esperit d’aventura que caracteritzen aquestes històries.
Tenint en compte això, està clar que l’elecció dels autors ha estat totalment encertada, sobretot si tenim en compte el passat de cadascun d’ells. Tant Rubén Pellejero com Juan Díaz Canales reconeixen haver-se inspirat en Corto Maltés a l’hora de dibuixar ‘Dieter Lumpen’ i d’escriure Blacksad, i això pot veure’s amb facilitat a aquestes històries.
Sobre aquesta similitud, Pellejero destaca que “Lumpen, com també Corto Maltés, és un viatger, un aventurer que va viatja per indrets exòtics buscant sempre l’aventura que realment es troba pel camí”. Díaz Canales, per la seva part, ha dit que “Tant Corto com Blacksad són antiherois. Tenen la mirada que a vegades sembla cínica però que, al fons, és compromesa. Són persones que, tot i saber que les coses no van bé, creuen que val la pena intentar millorar-les. No es tracta de perdedors, sinó de gent que tot i gaudir d’una mirada intel·ligent i crítica sobre la realitat, encara tenen un fons d’idealisme”.
Però si bé han pogut escollir al guionista per la similitud de Corto Maltés amb Blacksad, pel que Rubén Pellejero es basa, més aviat, en el seu estil clàssic que tants punts en comú té amb Hugo Pratt. Posar una de les últimes obres de Pratt al costat de ‘Sota el sol de mitjanit’ revela que, efectivament, Pellejero a aconseguit adaptar l’estil del mític autor i fins i tot l’ha perfeccionat amb les noves tècniques digitals que s’han incorporat en els darrers anys.
‘Corto Maltés: Sota el sol de mitjanit’ és la prova latent que els autors de còmic espanyols estan a l’avantguarda del mercat, sobretot quant a qualitat es refereix.
Corto Maltés ha tornat i aquest cop per quedar-se com la llegenda en què ja s’ha convertit.
ARTICLE DE JUAN CARLOS SALOZ
FOTOGRAFIES NORMA EDITORIAL
