Cinc anys d’agraït naufragi. L’equip de Llegir en cas d’incendi i L’illa dels llibres.

L’equip de Llegir en cas d’incendi escriuen un article sobre  els cinc anys de L’illa dels llibres.

 Avui em poso a escriure aquest article per a celebrar els cinc anys de L’illa dels llibres. Qui escriu això és el responsable d’un altre web de cultura, Llegir en cas d’incendi, pàgina que durant molt de temps alguns han assenyalat com la competència directa de L’illa dels llibres. Aquells que ho diuen no saben que entre Jordi Milian, el Robinson d’aquest web, i l’equip de Llegir en cas d’incendi hi ha tanta competència, tanta deslleialtat i joc brut, que de tant en tant quedem per sopar, riure i intercanviar opinions sobre literatura. Tant és així, que si quedava algun dubte sobre la suposada competitivitat, L’illa dels llibres i Llegir en cas d’incendi es van declarar pàgines agermanades. La unió fa la força. I així, compartim estones, materials, entrevistes, moments divertits i inquietuds que van dirigits a vosaltres, els lectors.
Ni l’equip que hi ha darrere de L’illa ni de Llegir ens guanyem la vida amb això. Passem hores llegint, anem a rodes de premsa, a presentacions, parlem amb autors, tot pensat en crear continguts que siguin atractius.
El senyor Milian mai perd la il•lusió, mai deixa de comprar llibres sobre la comunicació a Internet per estar una mica més a prop de tots vosaltres i, de pas, sortejar alguna novel•la o facilitar-vos els primers capítols de les novetats. Una dedicació que dura ja cinc anys (és diu ràpid, però no oblidem que fa cinc anys això de tenir blocs i webs era una cosa que encara no havia quallat).
Pàgines com L’illa dels llibres son necessàries a la xarxa perquè resolen dubtes, entretenen, informen, fan família i fan lectors. Estem en un moment en què la cultura està cada cop més sacrificada als mitjans i les empreses culturals comencen a canalitzar els seus esforços cap a la xarxa, perquè saben que amb un cop de Google, qualsevol té tota la informació al seu abast i per sempre. I perquè saben també que el que es mou per la xarxa es mou per il•lusió.
Que un portal com L’illa dels llibres es mantingui en forma (més en forma que mai, diria jo), després de cinc anys es esperançador. No sé quan ni com se li va ocórrer a Jordi Milian batejar el web amb aquest nom, però al final resulta que quan la cultura s’enfonsa als grans mitjans, sempre ens queden petites illes on l’aposta és i serà sempre lluitar per la difusió de la literatura pel simple plaer de fer-ho. Des de l’equip de Llegir en cas d’incendi, amics i agermanats, que a nosaltres no ens posin una balsa per sortir de l’illa. Som i serem sempre agraïts nàufrags a casa vostra.

L’equip de Llegir en cas d’incendi
http://www.llegirencasdincendi.es/