L’Illa dels Llibres ha entrevistat a Maria Dolors Sàrries i Jordi Fernando els socis fundadors de l’editorial catalana.
Jordi Milian. Barcelona
Els socis i editors de Meteora fan balanç dels quinze anys de l’editorial que ha comptat amb un catàleg que aplega narrativa, assaig i poesia.
Víctor Alexandre, Pilar Aymerich, Agustí Bartra, Patrícia Gabancho, Teresa Juvé, Nèstor Luján, Joan Perucho, Marta Pessarrodona, Mònica Batet, Sebastià Bennasar, Teresa Broseta, Llorenç Capellà, Antònia Carré-Pons, , Carles Duarte, Empar Fernández, Agustí Pons, Susanna Rafart, Maria Carme Roca, Albert Salvadó, Màrius Sampere, Olga Xirinacs i Teresa Juvé són alguns dels autors que formen part del catàleg de Meteora.
Jordi Fernando i Maria Dolors Sàrries també comenten els esforços que suposa per una editorial independent sobreviure en el món editorial sense renunciar a la qualitat.
Per què van decidir ara fa 15 anys obrir una editorial?
Per una sèrie de circumstàncies personals vam deixar les nostres respectives feines de funcionaris i vam voler muntar una empresa que ens fes il·lusió, que ens motivés a totes les hores del dia i que estigués vinculada a la nostra formació de filòlegs. No podia ser una altra que una editorial.
Amb quins objectius es creava l’editorial?
Meteora volia publicar llibres que cobrissin diferents col·leccions: ficció, no ficció, llibre d’art, biografies il·lustrades, poesia…. També volia publicar bones obres d’autors novells que buscaven i mereixien un espai al mercat. Va néixer amb un esperit generalista sense tancar-se a cap publicació que mereixés ser publicada.
Aquest objectius s’han aconseguit?
En algunes col·leccions sí i en d’altres no. Ara seria impossible publicar els llibres d’art que van fer quan vam començar. Seria caríssim. I no hem pogut continuar-la, per exemple.
També hem vist que la col·lecció en castellà de novel·la, donada la distribuïdora que havíem tingut abans, no arribava a tots els lectors que havia d’arribar. I l’hem hagut d’aturar durant uns anys.
Hem restringit més el camp de les nostres publicacions. Cada vegada hem pogut publicar més originals i això necessita més temps. Menys col·leccions, per poder tenir més dedicació a cadascuna d’elles.
El 30 de novembre celebren els 15 anys. Com ho pensen celebrar?
Bàsicament volem celebrar-ho perquè estem sortint d’un any terrible. La nostra antiga distribuïdora va fugir, el 2014, amb les vendes de més de quatre mesos de 60 editorials. Això va implicar perdre molts diners, la meitat del nostre estoc i gairebé haver de començar de nou. Aquest octubre ha fet un any de tot això i ara, amb molt d’esforç estem sortint d’un pou.
Volem celebrar, fonamentalment, que seguim aquí i amb moltes ganes de continuar endavant.
Com valoren aquests 15 anys?
Hem tingut moments bons, molt bons i alguns de francament terribles. Suposo que com en tot negoci en època de crisi.
Però estem contents. Treballem en allò que més ens agrada, els llibres. I si tornéssim quinze anys enrere tornaríem a fundar Meteora.
Com ha evolucionat el sector editorial durant aquest temps?
El sector editorial ha anat canviant. S’han centralitzat un munt d’editorials en grans grups i també s’han creat moltes editorials petites amb moltíssima força. El llibre digital s’ha anat obrint camí i s’ha demostrat que el llibre en paper persisteix malgrat tots els canvis.
La crisi ha fet que els editors haguem de canviar estratègies i deixem la tranquil·litat dels despatxos per fer molt treball de camp. Visitar llibreters, parlar amb lectors, muntar fires,… Com qualsevol empresa, si es vol tirar endavant cal evolucionar amb els temps.
Com resisteix una editorial petita i independent en el món editorial amb grans grups que ocupen bona part del mercat?
Les petites editorials cobreixen els espais que els grans grups deixen. Sempre n’hi ha. Els editors petits som artesans del llibre. Ho fem gairebé tot. Els grans grups busquen, per sobre de tot, els resultats finals; que surtin els números sempre.
Els petits publiquem el que volem. De vegades, com és en el cas de la poesia o bé d’obres molt minoritàries, sabem que els números no sortiran del tot, però volem publicar el llibre perquè creiem que així ha de ser. Aquestes apostes es poden fer perquè altres col·leccions alimenten les que no produeixen tants beneficis. Però proporcionen moltes satisfaccions.
En els darrers anys hem estat testimoni de la creació de noves editorials independents. Quines són les avantatges o inconvenients d’una editorial com Meteora?
Sobretot la llibertat de publicar el que volem. Això és el més important. Hem intentat mantenir uns principis que no hem deixat de banda en cap moment en aquests 15 anys. Crec que ens hem fet un lloc i un nom a base de demostrar que publiquem qualitat. Ha estat una lluita dura, però creiem que ha valgut la pena.
Una editorial petita només ha de passar comptes amb ella mateixa. I això és un gran privilegi.
Que va suposar formar part l’any 2013 de l’Associació Llegir en Català l’any 2013 amb d’altres editorials independents?
Estem en el món de la globalització. I Meteora i un seguit de 8 editorials més hem cregut que junts podem viure i créixer molt millor junts que sols.
Pensem que associar-nos amb Llegir en Català, sense perdre ningú la seva independència editorial, és una manera de tirar endavant en aquest món. Deixem de banda que som competència i sumem esforços en molts camps. Creiem que sumar és millor que restar, sempre.
Fa més de dos anys que vam començar aquesta iniciativa i això ens ha permès arribar cada dia més lluny. Tant davant de l’Administració, com anant a fires nacionals i internacionals, com fer-nos sentir dins de les Associacions d’Editors i Llibreters, per exemple.
Creiem que aquesta és la manera de poder tirar endavant sent petit i independent.
Narrativa, poesia i assaig formen part del catàleg de Meteora. Com definirien la línia editorial de Meteora?
És generalista. Tenim molts bons llibres d’assaig, de ficció i sobretot de poesia. I així volem continuar. Podem presumir d’haver publicat, gairebé, els millors poetes en llengua catalana. L’any 2016 volem reiniciar la publicació de ficció també en castellà.
Quins criteris es segueixen alhora de confeccionar el catàleg i decidir els títols?
Meteora és un equip de dues persones. És molt fàcil, normalment, decidir què volem i què no volem al nostre catàleg.
El que mana, per sobre de tot, és la qualitat. Tant en la forma com en el fons. No ens val una bona història si no s’explica bé, amb un llenguatge correcte i amb estil literari.
També els anys han fet que autors ja de renom vinguin a buscar-nos per publicar les seves obres i no som nosaltres qui busquem els autors.
Rebem molts originals. No podríem publicar-los mai tots. Tenim projectes interessants que ens arriben cada dia.
El que sí que fem és no publicar més d’allò que no serem capaços de promocionar i editar com cal. No ens deixem emportar per l’entusiasme de determinats projectes. Si els autors no es poden esperar, els perdem. Però volem que la qualitat passi per sobre de la pressa.
La poesia representat un dels eixos destacats de Meteora amb obres de Marta Pessarrodona i Màrius Sampere.
La col·lecció Mitilene, de poesia, que dirigeix Jordi Cervera, és una de les nostres col·leccions més lloades. Tenim el bo i millor. Llibres premiats, autors de màxima qualitat i Premis Nacionals.
Volem continuar publicant poesia. Però rebem tantíssimes peticions que tenim llista d’espera fins més enllà del 2017. No es pot publicar tot perquè una editorial és, no ens n’oblidem, un negoci també. I publicar només poesia seria inviable.
Crec, com he dit abans, que el més important és mantenir un equilibri entre totes les col·leccions.
Fins i tot heu recuperat la poesia de Joan Perucho.
Hem recuperat Perucho i Agustí Bartra.
Calia reeditar autors que ja eren introbables. Per això, hem publicat quatre dels primers llibres d’en Perucho amb una introducció llarga de Jordi Cervera que va ser amic personal de l’autor. Així la gent el pot recuperar.
També hem fet el mateix amb Agustí Bartra. Hem publicat els últims poemes sota el nom de “El gall canta per tots dos”. Els va escriure al seu llit de mort quan estava ja ingressat a l’hospital del qual ja no en va sortir. Els que dedicava a la seva dona, Anna Murià.
Va ser una publicació pòstuma. Justament el 1983, un any després de la seva mort. El llibre està comentat pel gran crític D. Sam Abrams.
Amb la novel·la ‘La trampa’, heu incorporat al segell l’escriptora Teresa Juvé.
Teresa Juvé és, sense dubte, la degana de les lletres catalanes. Té 94 anys i una vida que ha plasmat al llibre “Tu ets jo”. Aquells llibres on la realitat supera la ficció sense dubte.
La senyora Juvé, vídua d’en Pallach, té una sèrie de novel·les històriques i detectivesques, ambientades al segle XVI, amb un protagonista comú, Jaume Plagumà. Nosaltres, hem continuat amb un llibre més de la col·lecció perquè creiem que té una qualitat altíssima.
Ella, escriu cada dia, incansablement. També és una de les autores del llibre de la Marató d’enguany.
També heu apostat per noves veus narratives com Mónica Batet.
Mònica Batet ha escrit tres novel·les. Meteora li ha publicat les dues últimes. És una grandíssima novel·lista. I el temps ens donarà la raó. Té un estil tan propi que tothom pot deduir, només llegint mitja pàgina, que Batet és l’autora del text.
Tothom que ha llegit algun llibre d’ella vol el següent perquè enganxa. Creiem que ja no és una promesa, és una realitat.
Quins títols destacaríeu del catàleg?
Això és molt difícil de dir perquè cada llibre té el seu pes específic dintre de la nostra editorial. Em quedaré amb els últims perquè aquests no haurien estat possibles sense la publicació i les vendes dels primers. Antònia Carré-Pons amb “És l’amor que mou el cel i les estrelles”, novel·la històrica imprescindible; l’última de la Mònica Batet “Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres” (de ficció). “La Barcelona dels tramvies i altres textos” de Nèstor Luján a cura d’Agustí Pons i Jordi Amat (de no ficció).
De poesia destacaria un poemari excepcional, “Mur” de Gemma Gorga. Però sí que em mullaré amb una novel·la que considero la millor que hem publicat en aquests 15 anys i que no em cansaré de recomanar “El carro de Selene” de Llorenç Capellà. El millor llibre que pot haver publicat un editor. No el coneix massa gent perquè va patir la fuga de la nostra anterior distribuïdora i va pagar-ne les conseqüències. No és just. És d’aquells llibres que mereixen una segona oportunitat.
Quin futur li espera a Meteora?
Acabar de superar la crisi que ens afecta a tots, continuar endavant deixant enrere aquest any horrible que hem viscut i no deixar de rebre bons originals. I, si a més a més de tot això, algun llibre arriba a reimprimir-se moltes vegades, serà la glòria.
Quines són les apostes per la campanya de Nadal?
Per aquest Nadal 2015 les apostes són, a part de les dues novel·les esmentades d’Antònia Carré-Pons i de Mònica Batet, el llibre de ficció (que no ho és tant) sobre la Guinea Equatorial escrit per Gemma Freixas “Malabo i les cendres”. Guinea és la gran desconeguda. L’únic país africà on l’espanyol és l’idioma oficial i on hi ha la renda per càpita més alta de tota Àfrica i també la misèria més absoluta.
De no ficció continuem promocionant el llibre de Victòria Cardona “Teixint el tapís de l’amistat” perquè creiem que destil·la uns valors que ara mateix fan molta falta en la societat on vivim.
De poesia, acabem de publicar l’últim llibre d’un poeta dels grans, “La causa dels exilis” de Ricard Ripoll. Juntament amb Gemma Gorga autora de “Mur”, Rosa Vilanova amb “La perfecció de la molla” i Jordi Valls amb “L’illa misteriosa” (per citar-ne alguns, només) creiem que els amants de la poesia i de la bona literatura tenen molt on escollir i triar per regalar i regalar-se.
