L’escriptora sueca continua amb la sèrie iniciada ara fa més de 10 anys amb ‘La princesa de gel’
Camilla Lackberg ha consolidat una carrera com a escriptora de novel·la amb la sèrie protagonitzada per Ericka Falck i Patrik Hedström ambientades a la població sueca de Fjällbacka. Läckberg ha venut milions d’exemplars de les seves novel·les i ha estat publicada en 55 països i a 38 llengües.
Els títols de la sèrie el formen La princesa de gel, Els crits del passat, Les filles del fred, Empremtes que mai s’esborren, Crim en directe, L’ombra de la sirena, Els vigilants del far, La mirada dels àngels, El domador de lleons i La bruixa que han publicat en català i castellà les editorials Amsterdam llibres i Maeva respectivament.
FJÄLLBACKA, EL POBLE NATAL DE CAMILLA LÄCKBERG
Seguidora de l’escriptora Agatha Christie, ha desenvolupat les seves històries al poble on va néixer, Fjällbacka, un petit poble de pescadors del segle XVII situat a la costa oest de Suècia a 140 km de Goteborg.
Fjlallbacka és una població que no supera els 1.000 habitants però durant l’estiu rep molts turistes que gaudeixen d’un indret tranquil gràcies a les postes de sol, els esculls i les platges.
La tranquilitat de la població és converteix en l’escenari perfecte per ambientar els crims de les seves novel·les.
Avui en dia, gràcies a la sèrie de novel·les, ha situat al mapa aquesta població que ja s’ha convertit en lloc de peregrinatge per part dels lectors de Camilla Läckberg.
‘LA BRUIXA, UN CRIM ACTUAL QUE CONNECTA AMB LA CACERA DE BRUIXES DEL SEGLE XVII
La novel·la ‘La bruixa’ és la desena de la sèrie protagonitzada per Ericka Falck i Patrik Hedström.
La desaparició d’una nena de quatre anys en una granja dels afores de Fjällbacka fa reviure una tragèdia succeïda tot just fa trenta anys. Aleshores, una nena va ser trobada surant al mateix estany on ara ha mort la petita Linnea. Dues noies de tretze anys van ser acusades del crim, tot i que no van arribar a trepitjar la presó per raons d’edat.
Després d’aquells fets d efa trenta anys, una de les noies ha portat una vida tranquil·la al poble i l’’altra, en canvi, s’ha convertit en una diva de Hollywood, qui casualment ara ha tornat a Fjällbacka per rodar una pel·lícula sobre Ingrid Bergman.
Després de la troballa del cos sense vida de la petita Linnea comencen les sospites i les pors i busquen una relació entre el crim de fa 30 anys i en els fets ocorreguts exactament en el mateix lloc però quatre-cents anys abans, quan la persecució per bruixeria s’estenia implacable per tot Suècia.
Camilla Lackberg assegura que ‘Les bruixes de Sagan són sempre dones malvades, però per a mi la paraula “bruixa” té més aviat una càrrega positiva. Després de llegir sobre les persecucions per bruixeria en Bohuslän, queda clar que la majoria de les dones acusades i assassinades eren dones fortes i independents amb un coneixement que moltes altres dones i homes no tenien.’ Afegeix que ‘aquestes persones es veien com una amenaça i es van convertir en víctimes quan va començar la caça de bruixes’
Läckberg aprofitant la promoció de la novel·la assenyala que ella també ‘He sofert una caça de bruixes per tenir una parella més jove que’ a més de denunciar que avui en dia ‘Hi ha caça de bruixes a les xarxes social’’ i malgrat que ‘Avui no cremem bruixotes, però els seus caçadors segueixen molt actius a les xarxes’.
