L'illa dels llibres

Brit Bennett i les reflexions sobre la identitat i els orígens a “La meitat evanescent”

La jove escriptora sorprèn amb una segona novel·la i s’erigeix com un dels nous talents de la literatura nord-americana. HBO ja prepara una sèrie basada en la novel·la.

Foto d’Emma Trim. Cedida per Random House Mondadori.

Brit Bennett és un dels noms emergents de la literatura nord-americana. Amb trenta anys ha aconseguit convertir-se en una de les revelacions literàries a qui comparen amb Toni Morrison i James Baldwin, però Bennett brilla amb llum pròpia després del seu debut amb “The mothers” i “La meitat evanescent” (Periscopi /Literatura Random House) amb les traduccions de Marc Rubió i Carlos Milla en català i castellà respectivament.

DUES GERMANES BESSONES I DUES MANERES DIFERENTS D’AFRONTAR ELS ORÍGENS I LA IDENTITAT

Bennett, arrenca la novel·la “La meitat evanescent” amb la Stella i la Desiree, dues germanes bessones idèntiques, que decideixen fugir de Mallard, una comunitat negra de Louisiana que, generació rere generació i mitjançant matrimonis mixtos, intenten fer cada vegada més clar el color de la seva pell. Al cap d’uns anys, una d’elles viu a Califòrnia fent-se passar per blanca, mentre que l’altra ha tornat a Mallard amb la seva filla, fosca com el carbó. Tot i la distància i les mentides que les separen, les seves vides i les de les seves filles es tornaran a creuar.
Bennett reflexiona sobre si allò que som, és innat o bé ens fem a nosaltres mateixos, i com els orígens poden marcar les nostres vides.

RENEGAR DELS ORÍGENS

La història de la novel·la va iniciar-se amb una conversa amb la seva mare originària de Louisiana que li va comentar l’existència d’un poble que estava obsessionat amb el color de la pell “sempre em va sorprendre aquella història i pensava que podria ser l’inici d’una novel·la” assegura l’autora en una roda de premsa telemàtica. “L’existència d’aquell lloc era més mitològic que històric, no vaig trobar cap registre, però em vaig documentar en comunitats semblants que van existir a Louisiana.”

“La meitat evanescent” tracta qüestions sobre el pes dels orígens i com repercuteixen en les nostres decisions. Unes germanes bessones Desiree i Stella Vignes, nascudes en el petit poble de Mallard decideixen fugir als anys cinquanta i començar de zero. “Vaig pensar en la idea de dues bessones idèntiques que procedissin d’un mateix lloc, però que cadascuna escollís un camí diferent”. Amb aquesta novel·la, Bennet recorda que “ha suposat tornar la meva família i a la meva història, però sobretot, a les qüestions sobre la identitat i el racisme que tant ens plategem ara”.

Anys després de la fugida, cadascuna de les germanes viu una vida diferent, Stella ha renunciat als seus orígens racials i ha començat una nova identitat com a dona blanca en una comunitat benestant de California. Desiree, fugint dels maltractes del seu marit, decideix tornar amb la seva filla a Mallard. Les noves vides de Desiree i Stella també marcaran les de les seves filles Jude i Kennedy que tindran identitats i color de pell totalment diferents.

REPRIMIR-SE A ETIQUETAR I CATEGORITZAR A LES PERSONES

Escrivint la novel·la, Bennett es va qüestionar sobre les idees que tenia al voltant de la identitat “Quina visió tinc dels altres, com tendeixo a etiquetar a les persones o sobre com em veig a mi mateixa”.

En el cas del personatge de Kennedy, la filla de Stella assegura que “en vaig haver d’aturar perquè no sabia com identificar-la des del punt de vista racial. Si era blanca o negra”, llavors “Vaig descobrir que el que volia era assignar-li una categoria, però jo no volia fer-ho. Aquella necessitat de posar una etiqueta a una persona que potser no la necessitava”. Aquest pensament i reflexió li va suposar “la gran revelació escrivint la novel·la i aquella necessitat de jutjar, de categoritzar o d’etiquetar, vaig intentar reprimir-la”.

Foto autora Miranda Barnes. Cedida per Random House Mondadori

FINGIR LA TEVA RAÇA

La potència dels seus personatges permet reflexionar sobre la identitat “Pensar en personatges com Stella que vol passar per blanca, neix en una Louisiana segregada i en deu anys té la possibilitat que una família negra visqui en un barri de blancs” Assegura que és un canvi dràstic amb la seva filla viu al Nova York dels anys 80.

La idea de Bennet no és nova i assenyala que existeixen moltes novel·les que tracten sobre el fet de fer-se passar per la raça o la identitat que no és, “fingir al teu propi color de la pell, com per exemple la novel·la “Passing” de Nella Larssen”. Bennett afirma que “Aquesta idea de fingir la teva raça caracteritza una mica els Estats Units, el poder reinventar-te i acceptar-te d’una altra manera”.

Les seves reflexions van molt més enllà de l’aspecte més racional “Una de les coses que més admiro de la literatura sobre la simulació o el fet de fer-se passar, és que no només se centra en el tema racial i tenen molt a veure també amb la sexualitat, en el gènere o inclús en la classe social i crec que totes aquestes dimensions estan interconnectades”
En definitiva, “Volia reflexionar com tots aquests personatges s’estan transformant constantment en el seu pas pel món, tant si es fan passar per una altra raça o gènere”.

LA IDENTITAT MÉS ENLLÀ DE LA RAÇA

El tema de la identitat s’amplia a les qüestions referents al gènere també. La filla de Desiree, que intentarà treure’s els estudis de medicina, iniciarà una relació amb un home trans que encara no ha fet la transsició d’home a dona.

Documentar el personatge de Reese no va ser fàcil “Va ser molt complicat perquè estava descrivint un personatge molt diferent de mi i a més en una època on encara, no havia nascut.” En una època on la comunitat trans no era tan visible com ara i vaig haver de descobrir testimonis d’aquella època i per sort tinc amics meus que em va ajudar en la part documental”. Tractar la qüestió de la transsexualitat li permet contrastar amb el personatge de Stella que intenta canviar d’intentat i negar el seu color de pell i deixar de ser qui era abans, com Reese que vol fer la transició de dona a home. Uns canvis per intentar ser un mateix a diferència de Stella que vol canviar per deixar de ser qui és. A més dels temes racionals també reivindica els drets de la comunitat LTGBIQ.

Descriu una relació sana, un fet poc habitual en la seva obra i que assegura que escassegen en la literatura, però “m’alegro de poder descriure una relació de gent que s’estima i es respecta i que els dos fan el seu propi viatge d’acceptació”

La novel·la Bit Bennet vol “reflexionar sobretot entre els anys 60 i 80 passant per la lluita per llibertats civils i els anys posteriors. Una etapa de la història on apareixen molts canvis radicals en la societat als Estats Units. Assegura que “Té salts monumentals en la història i també hi ha personatges que es troben un bucle en l’àmbit racial i no avancen”.

DESPRÉS DE TRUMP

Preguntada sobre que ha estat el pitjor de l’era Trump comentat “no sé que ha estat el pitjor, perquè hi ha 

moltes coses. Trump va revelar una sèrie de fractures que ja existien i les va fer emergir. La gent va aprofitar les seves opinions i es va reafirmar en les seves paraules per molt horroroses que fossin i això no crec que desapareixerà. Hi ha els milions de persones que l’han votat i no han marxat i per aquest motiu, penso que no canviarà gaire”. Què espera del govern de Biden?, respon “No ho sé, però de moment, espero que sigui millor”.

SENSE UN GUIÓ PREVI I AMB ADAPTACIÓ TELEVISIVA

Sobre aspectes més tècnics en el procés de creació literària confessa que “Quan començo una novel·la, no tinc un guió perquè crec fer un esquema previ abans és com posar-te deures”. Afirma que comença les seves novel·les “amb el que m’interessa i estirar del fil. Quan començo a donar-li forma al projecte, he de prendre decisions per saber cap a on anar. Quan he finalitzat aquesta primera etapa, sí que tinc una pissarra on  poso cartellets i fitxes i llavors intento que el meu projecte arribi a la seva conclusió, però a l’inici em moc per l’instint”

La cadena HBO ha comprat els drets per adaptar la novel·la en forma sèrie de televisió. La producció, assegura, “està en l’inici del procés i seré la productora executiva i no escriuré el guió, però estaré ajudant en la part més creativa. Estic molt il·lusionada”
Sobre com s’ha rebut la novel·la em sembla sorprenent, sobretot perquè tracta un tema molt americà i s’inicia en una comunitat molt petita.

 

Exit mobile version