L’escriptor mallorquí, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ha pronunciat una glossa inaugural reivindicativa en què ha defensat la força transformadora dels llibres, ha alertat sobre el futur de la llengua catalana i ha reclamat recuperar el plaer de llegir. La 44a edició de La Setmana se celebra al passeig Lluís Companys de Barcelona fins al 27 de setembre.
La literatura com a eina de transformació, de pensament crític i de defensa de la llengua catalana ha protagonitzat la inauguració de la 44a Setmana del Llibre en Català. L’escriptor mallorquí Biel Mesquida, distingit enguany amb el 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural, ha pronunciat la glossa inaugural d’una cita que fins al 27 de setembre convertirà el passeig Lluís Companys de Barcelona en un gran punt de trobada entre escriptors, editors, llibreters i lectors.
Sota el títol Una sola lluita: la literatura, Mesquida ha ofert un discurs reivindicatiu en què ha defensat la creació literària com una forma de resistència davant les injustícies, les desigualtats i les amenaces que afecten la llengua catalana. L’autor ha presentat la literatura com un espai de llibertat capaç de despertar consciències, generar coneixement i transformar la manera d’entendre el món.
«No he vengut a dur-vos la pau sinó la lluita; no he vengut a dur-vos el benestar, sinó la insurrecció», ha afirmat Mesquida a l’inici de la seva intervenció, en què s’ha definit com a escriptor i «soldat de la cultura». L’autor ha assegurat que la literatura sempre ha estat present en les lluites humanitzadores, en la defensa dels drets i en la construcció d’una societat més justa.
En aquest sentit, ha reivindicat la necessitat de despertar el pensament crític a través dels llibres: «Fer ballar les neurones és una de les feines fonamentals de la literatura de tots els temps».
La defensa del català i el paper del sector editorial
Un dels eixos centrals de la glossa ha estat la situació de la llengua catalana. Mesquida ha advertit de les amenaces que, segons ha denunciat, afecten el seu futur, especialment davant el retrocés de l’ús social del català i el creixement dels moviments neofeixistes.
L’escriptor ha situat el llibre com un instrument essencial per preservar la llengua i la cultura i ha afirmat que «el llibre en català és una eina de salvació nacional, és un tresor de la intel·ligència i una vacuna contra l’anorreament».
Mesquida també ha reivindicat la vitalitat del sector editorial català i ha destacat la feina col·lectiva dels professionals que fan possible que els llibres arribin als lectors. Ha atribuït aquesta vitalitat a escriptors, editors, distribuïdors, llibreters, bibliotecaris, revistes, difusors i institucions culturals, que contribueixen a mantenir una producció literària diversa i activa.
L’autor ha reclamat que la defensa de la llengua catalana sigui un compromís compartit per tots els territoris de parla catalana i ha defensat que el Pacte Nacional per la Llengua hauria de tenir una dimensió que anés més enllà de Catalunya.
«El Pacte Nacional per la Llengua hauria de ser un pacte de tota la Nació», ha manifestat Mesquida, que també ha reivindicat la seva identitat com a escriptor mallorquí nascut al País Valencià i ha reclamat la implicació de les institucions i de la societat civil en la defensa del català.
La literatura com a espai de llibertat, emoció i coneixement
Al llarg de la glossa, Mesquida ha construït una extensa declaració d’amor a la literatura a través d’una successió d’imatges, metàfores i reflexions sobre la capacitat dels llibres per enriquir l’experiència humana.
L’escriptor ha definit la literatura com «una mestra de vida» i «la fàbrica de l’atenció sense la qual no existim», i ha defensat que llegir permet ampliar la mirada, descobrir altres realitats i desenvolupar la sensibilitat.
També ha reivindicat la capacitat de la creació literària per emocionar i transformar el lector, i ha assegurat que «una altra vida és la literatura, i encara més vides permet viure».
Per a Mesquida, els llibres no són únicament una font d’entreteniment o coneixement, sinó una manera de relacionar-se amb el món i amb els altres. En aquest sentit, ha defensat la literatura com un espai d’hospitalitat i convivència que permet escoltar diferents veus i llenguatges sense imposicions.
L’autor ha presentat la literatura com una eina contra l’autoritarisme, el racisme, l’odi i les desigualtats, i ha reivindicat el seu paper en la construcció d’una societat més oberta i solidària.
Suport als docents, bibliotecaris i escriptors empresonats
El tram final de la intervenció ha estat marcat per diverses reivindicacions socials i culturals. Mesquida ha reclamat la llibertat del raper Pablo Hasél i dels escriptors empresonats arreu del món, i ha expressat el seu suport a la tasca del PEN Català en la defensa de la llibertat d’expressió.
L’escriptor també ha mostrat la seva preocupació per la pèrdua dels hàbits lectors entre els estudiants i per les dificultats de comprensió lectora. En aquest sentit, ha advertit de les conseqüències que atribueix a la generalització dels dispositius digitals i als canvis continus dels plans d’estudi.
Mesquida ha expressat la seva solidaritat amb els mestres que reclamen una educació catalana, inclusiva i amb recursos adequats, així com amb els bibliotecaris que treballen per democratitzar l’accés a la cultura i fomentar la lectura.
La reivindicació dels professionals de les biblioteques ha tingut un protagonisme especial en un discurs en què l’autor ha defensat la necessitat de garantir que els llibres arribin a tota la ciutadania i que les biblioteques continuïn sent espais de difusió cultural.
«Cal llegir per sentir i pensar i passar gust!»
Mesquida ha tancat la glossa amb una reflexió sobre la necessitat de recuperar la capacitat d’emocionar-se, pensar i llegir en una societat marcada, segons ha advertit, per les tensions socials i les regressions en matèria de drets.
L’autor ha reivindicat la literatura com una eina per desmuntar prejudicis, combatre els discursos d’odi i transformar la realitat a través del coneixement i la sensibilitat. «En un temps de regressions múltiples en què els odis corren arreu i les massacres esclaten», ha defensat la necessitat de transformar el caos en «bondat, bellesa, fraternitat, compassió i llibertat».
La seva intervenció ha culminat amb una crida a reivindicar la lectura com una experiència que uneix emoció, pensament i plaer. «La literatura, i aquesta 44a Setmana del Llibre en Català que la presenta i representa, ens diu que sentim i pensam massa poc. Cal sentir per poder pensar, i pensar per poder sentir! Cal llegir per sentir i pensar i passar gust!»
Mesquida ha acomiadat el públic amb una última recomanació que ha condensat el to vitalista de la seva intervenció: «I sobretot, estimau, que llegir fa tornar guapos!».
La 44a Setmana del Llibre en Català continuarà fins al diumenge 27 de setembre amb una àmplia programació de presentacions literàries, converses amb autors, signatures de llibres, recitals, tallers, concerts i activitats familiars. Durant aquests dies, el passeig Lluís Companys es convertirà en un gran aparador de les novetats editorials en català i en un espai de trobada per fomentar la lectura i acostar la literatura a nous públics.
Fotografies: Setmana del Llibre en Català
GLOSSA
UNA SOLA LLUITA: LA LITERATURA
Biel Mesquida
58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural
Grafittis
Qualsevol lloc de poder s’erigeix sobre un cementiri
La literatura és ruptura perpètua: perpetuum mobile
Bona gent amadora dels llibres, com a escriptor, com a soldat de la cultura, he d’afirmar que la literatura literalment i en tots els sentits és l’objectiu únic d’aquesta 44a Setmana del Llibre en català. No he vengut a dur-vos la pau sinó la lluita; no he vengut a dur-vos el benestar, sinó la insurrecció. La literatura sempre ha estat en la primera línia de les lluites humanitzadores, contra el calcigament dels drets, contra les ignoràncies, per les savieses, i per la pràctica de la felicitat de les persones.
Aquí teniu un maníac de l’abraçada nova. Per una nova abraçada llarga i bella em llanç dins els vostres cervells talment un bèstia salvatge que cerca remourel’s, despertar-los, per vivificar-los, per fer-los sentir amb tots els sentits alhora. Perquè ballin, perquè dansin, perquè facin matx. Fer ballar les neurones és una de les feines fonamentals de la literatura de tots els temps. Cal militar activament, modestament però eficaçment, per les llums (les lumières) i contra l’obscurantisme.
En un temps de clam de clams per l’emergència lingüística del català, amenaçats per la pujada vertiginosa dels neofeixismes de tota casta i condició que volen encara més minoritzades la llengua i la cultura catalanes, residualitzades que la voldrien fins a la desaparició, el llibre en català és una eina de salvació nacional, és un tresor de la intel·ligència i una vacuna contra l’anorreament. Però, sobretot, és la realitat d’una renaixença editorial provocada per escriptors, editors, distribuïdors, llibreters, bibliotercaris, revisters, difusors i institucions culturals que ens enrevolten per tots els cantons i que són un mostrador de vida literària a balquena, a betzef, a cor que vols.
La literatura és l’horitzó de l’existència: té lloc per a l’emoció, és l’espai d’un pathos, es troba a l’entreforc de tots els sabers i esdevé utopia pura del llenguatge.
La literatura són ulls d’humans (morts o vius) que esclaten de vida.
La literatura és silenci en estat sòlid.
La literatura és una mestra de vida.
La literatura és resurrecció.
La literatura és una forma d’expressió que opera amb signes extremadament precisos.
La literatura és la gota d’aigua que pot salvar el planeta.
La literatura és un tapís amb trama i ordit fets de nuus ben travats.
La literatura t’arriba al cap i al cor, als sentits i a tots els òrgans.
La literatura lluita contra els fal·lòcrates i els espermatòcrates.
La literatura em fa veure amb quina rapidesa la ploma em segueix la vida.
La literatura és un feix de funcions relatives per damunt l’existència humana.
La literatura ajuda a travessar la fosca nit de les petites morts de cada dia.
La literatura és un palimpsest ratat d’escletxes per on la llum s’escola.
La literatura és la forma més important d’humanització i de civilització.
La literatura és la fàbrica de l’atenció sense la qual no existim.
Un espai de llibertats, és la literatura.
La literatura t’obri de pinte en ample les portes del país de les mil i una esgarrifances de plaer.
La literatura comença quan un humà de la prehistòria clava les mans damunt l’argila de la cova i hi escriu, s’hi inscriu, s’hi escriu.
La literatura és un bosc de constel·lacions que cada dia cauen del cel i adoben la terra.
La literatura són els fondals que arrelen dins els mots i els cruien.
La literatura espargeix percepcions de l’infinit entre la inèrcia i la convulsió.
La literatura ens constitueix en intersecció entre el món i el llenguatge.
Una altra vida és la literatura, i encara més vides permet viure.
La literatura són encarnacions i encantacions, llistes i procaces proliferacions.
La literatura ens fa de l’ull el gran escoltador.
La literatura només té efectes benèfics, sense malignes efectes secundaris.
Vida a la vida, vida a la llengua, llengua a la llengua.
La literatura fingeix que la vida és fingiment de vida.
La literatura són panteixos imparables d’alè vital.
La literatura és un diccionari infinit d’invisibles.
La literatura juga amb el foc, i s’hi crema i hi reneix.
Guareix, la literatura, és sanadora sempre.
La literatura serveix per dir que per la merda racista i insolidària de país que ens està quedant benvinguda sia la substitució demogràfica. Ja fa tard!
La literatura recull i fa viure tots els llenguatges possibles en una mena de polifonia on cap pot imposar-se de manera autoritària.
Espai-temps d’hospitalitat és la literatura. Casa oberta als migrants, als desvalguts, als qui necessiten asil, alçau-vos, damnats de la terra!
La literatura és una metgia, contra els tirans, contra el necrocapitalisme, contra l’odi, contra la desigualtat, contra la injustícia, contra el mal.
La literatura és el canal de sortida de la vida que permet anar més enllà de vida mateixa.
Energia fraternal, la literatura!
La literatura ens reconnecta amb el món emocional, el món racional, el món inconscient, el món invisible, el món imaginatiu…
La literatura és una reserva inacabable de sabers…
L’únic que permet escoltar la llengua forta del poder seria la literatura. Sí, la literatura fa trampes amb la llengua, la capgira i la despulla del seu poder directiu.
La literatura ens permet escriure la lectura per apreciar el plural de textos que la constitueixen.
La literatura és com aquesta heroïna raciniana que mor de conèixer-se i viu de cercar-se.
La literatura és la grafia complexa de les traces d’una pràctica: la pràctica d’escriure.
I en nom d’aquesta llista de literatures acabaré amb quatre mots tan necessaris de la veritat d’ara i aquí.
No hi ha dret que un cantant i artista, un humà per mor de l’escriptura es trobi tancat a la presó des de fa quatre anys. Llibertat per a Pablo Hasél i llibertat per tots els escriptors del món empresonats que el PEN català defensa!
No hi ha dret que la generalització de dispositius digitals i la crisi de l’educació amb uns canvis continus dels plans d’estudi sostreguin la capacitat d’esforç, l’atenció per la comprensió lectora i la pèrdua de l’hàbit de llegir dels estudiants.
Solidaritat amb els mestres que lluiten per una educació catalana, per una educació inclusiva, per una educació completa, per uns recursos adequats a les necessitats i pel reconeixement del prestigi social.
Solidaritat amb els bibliotecaris que lluiten perquè els llibres arribin als usuaris, per crear espais de difusió de la lectura, perquè es democratitzi la cultura.
El recent manifest de representats d’entitats culturals del Països Catalans denuncia les greus amenaces que pesen damunt la llengua catalana. Des de l’ofensiva judicial i política que sofreix el català i el retrocés del seu ús social entre els joves a la marginació de l’idioma en l’atenció pública. Necessitam accions potents i un compromís col·lectiu per garantir el futur del català com a eix vertebrador de cohesió i acollida. El Pacte Nacional per la Llengua hauria de ser un pacte de tota la Nació. Ningú no té dret a considerar que en Biel Mesquida no pertany a la nació catalana pel fet de ser un escriptor mallorquí nascut al País Valencià. Si no hi ha Països Catalans no hi ha Catalunya. Ja us hi podeu posat tan forts com vulgueu! El Pacte ha començat per Catalunya i li cal la implicació de tot el Govern de la Generalitat de Catalunya per començar, i encara la implicació de la societat civil d’aquí i la d’allà si és que no podem comptar amb els governs dels altres territoris.
Sí, cal repetir-ho ben clar i català: veurem aquestes coses si som capaços de parlar-ne i de posar-nos-hi.
En un temps de regressions múltiples en què els odis corren arreu i les massacres esclaten, en què els clixés de tota casta fan matx, cal desmuntar les aparences, radiografiar els desigs, transformar el caos en bondat, bellesa, fraternitat, compassió i llibertat.
La literatura, i aquesta 44a Setmana del Llibre en Català que la presenta i representa, ens diu que sentim i pensam massa poc. Cal sentir per poder pensar, i pensar per poder sentir! Cal llegir per sentir i pensar i passar gust!
Visca la llengua i la cultura catalanes!
Visca el Països Catalans!
I sobretot, estimau, que llegir fa tornar guapos!
Telloc, agost-setembre, MMXXVI
Biel Mesquida
58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural
