L’escriptora mallorquina ha rebut el 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes convocat per Òmnium Cultural en l’acte celebrat al Palau de la Música Catalana.
Omnium Cultural lliura el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a persones que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, han contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
Enguany l’escriptora Antònia Vicens l’ha rebut per ser una “amant de les paraules, una de les màximes exponents de la potència literària dels Països Catalans, i una dona que ens recorda la importància de la nació completa, l’estima pel territori i el seu paisatge i la lluita pels ideals”.
Vicens molt emocionada ha agraït el premi “Estic molt emocionada després de veure aquest acte sobre la meva vida. M’han caigut llàgrimes perquè m’hi he reconegut”. “M’he passat la vida aferrada a les paraules. Tinc una falera que mai em deixa voler deixar de trobar les paraules a les constants humiliacions, a les llengües menystingudes i minoritzades, i a les nacions sense estat i a les guerres que mai acaben”.
Antònia Vicens finalitzava el seu discurs d’agraïment animant a no claudicar davant els atacs constants a la llengua: “Orgull de ser catalans i universals, no sucumbiu, no us arronseu a amenaces incidioses. Durant les hores baixes, dies grisos, la nit més blanca, no oblideu que hi som i que contra la força de les paraules, el poder de la poesia i el saber dels nostres morts, ningú no hi podrà fer res”.
El poeta Sebastià Portell, ha estat l’encarregat de fer la glosa i ha repassat la trajectòria de la premiada, a qui ha definit com una “jove poeta”, i volgut lloar la seva valentia literària plasmada des del primer dia en la seva obra, primer en forma de novel·la i més tard en forma de poemes. Per Portell, l’ecriptora “Ha confrontat l’ànima i el cos, ha invocat, com el credo, els vius i els morts, ha fet que hi ressonessin veus que no tothom vol escoltar”. Antònia Vicens “ha obert per als lectors escletxes sinuoses des d’on albirar la bellesa i l’horror del món; ens ha apropat a un altre país de nom potser inventat anomenat Misteri” segons ha destacat Sebastià Portell.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, li ha fet entrega del guardó en el transcurs d’un acte creat expressament per a l’ocasió, al Palau de la Música Catalana. Antich ha volgut fer una ica d’autocrítica al fet que dels 54 premiats amb el guardó del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, només vuit en són dones. “Tenim la voluntat d’esmenar aquesta invisibilització històrica de les dones escriptores amb les que hem après a mirar el món: des del 2016, de set premis, cinc dones. Falta molt camí per recórrer, però la via és aquesta”.
Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, Montserrat Abelló, Maria Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó, Marta Pessarrodona i Maria Barbal són les altres dones que han rebut el premi en anteriors edicions.
Antònia Vicens, nascuda a Santanyí, 1941, compta amb una extensa obra publicada al llarg de la seva vida que inclou novel·la, poesia poesia, narrativa breu, contes per a joves i textos periodístics. Va publicar la primera obra, Banc de fusta, amb 25 anys. Un any després guanya el prestigiós Premi Sant Jordi de Novel·la amb 39º a l’ombra.
La primera incursió al gènere poètic és al 2009, amb la publicació del recull Lovely. El seguirà Sota el paraigua el crit, i Fred als ulls, de 2015, que rep el clam unànime de la crítica. El recull Tots els cavalls rep el premi Cavall Verd Josep Maria Llompart de l’Associació al millor poemari de l’any en llengua catalana. El 2017 rep l’encàrrec d’escriure el poema oficial per al Dia Mundial de la Poesia de la Institució de les Lletres Catalanes, que es tradueix a 20 llengües. El 2020 publica Pare què fem amb la mare morta.
