De setembre a novembre, el catàleg d’Angle Editorial s’omple de novetats que dialoguen amb les grans qüestions humanes: la felicitat, la vergonya, la identitat, l’herència emocional, la maternitat o la veritat íntima que només pot emergir de l’escriptura.
Setembre: ètica antiga, herència emocional i el Marroc contemporani
Obre foc Sèneca amb La vida feliç (3 de setembre), una reflexió essencial sobre la felicitat que travessa segles per interpel·lar-nos avui. Amb traducció de Núria Gómez Llauger, aquest breu tractat filosòfic reivindica el viure segons natura i convida a una existència equilibrada entre la virtut i el plaer.
El 10 de setembre arriba una de les joies del trimestre: M’emportaré el foc de Leïla Slimani, la culminació d’una trilogia que ha estat celebrada arreu. Ambientada al Marroc dels anys vuitanta, la novel·la ens submergeix en la vida de dues germanes marcades pel llegat familiar i la tensió entre tradició i modernitat. Slimani hi desplega la seva capacitat narrativa per convertir una història íntima en un mirall d’una societat en transformació.
Julian Barnes torna el 17 de setembre amb Canviant de parer, un assaig punyent i elegant sobre la capacitat de mutar les pròpies conviccions. El britànic analitza com i per què canviem d’opinió i com això transforma la nostra relació amb el món. Un exercici de lucidesa i intel·ligència.
El mateix dia es publica Destí heretat de Noémi Orvos-Tóth, psicòloga hongaresa que planteja una tesi inquietant: som hereus de les ferides familiars, de les històries que no es conten, dels silencis. Amb una mirada empàtica i clínica, el llibre proposa eines per comprendre com el passat familiar configura les nostres decisions i emocions.
Octubre: experiments literaris i veritats incòmodes
L’1 d’octubre és el torn de Sheila Heti amb Els diaris alfabètics, una peça insòlita i fascinant. L’autora canadenca desconstrueix una dècada dels seus diaris i els reordena alfabèticament, creant un artefacte literari que barreja filosofia, joc i introspecció. Zadie Smith no ha dubtat a dir-ne: «un clàssic en potència».
El 8 d’octubre, Martina Hefter sacseja les emocions amb Ei, hola! Com estàs?, una novel·la punyent sobre amor, pèrdua i les fantasies digitals. Juno, l’artista protagonista, brega amb la malaltia del marit mentre busca evasió en xats nocturns amb un estafador africà. Un relat agosarat sobre la solitud contemporània, que ha estat premiat i aclamat a Alemanya.
El 15 d’octubre, Bel Olid posa veu als tabús amb La mare incompleta, un assaig testimonial sobre els laberints de la reproducció assistida. Lluny del discurs idealitzat, Olid dona veu a desenes de persones que han passat per aquest procés, visibilitzant-ne el desgast emocional, els fracassos i les incerteses. Un llibre necessari que obre debat i consciència.
Novembre: la vergonya com a empremta vital
Culmina la tardor amb una de les autores més reverenciades dels darrers anys: Annie Ernaux, Premi Nobel de Literatura. El 5 de novembre es publica La vergonya, un text cru i revelador que parteix d’un episodi traumàtic de la infantesa de l’autora –el seu pare intentant matar la seva mare– per explorar el sentiment de desclassament, de culpa i de silenci. Ernaux hi despulla les ferides familiars amb la seva prosa precisa, gairebé quirúrgica.