L'illa dels llibres

Abdulrazak Gurnah “No pots llançar un llibre a un tanc per aturar-lo, però la literatura pot ensenyar-te a combatre la tirania”

El Nobel de Literatura presenta la publicació de la novel·la “A la vora del mar” recuperada per La Magrana i Alfaguara on tracta qüestions habituals en la seva literatura com són el desarrealment i la migració.

Abdulrazak Gurnah va néixer a Zanzíbar a Tanzània l’any 1848 i amb divuit anys es va exiliar al Regne Unit. Aquest desarrelament ha format part de la seva producció literària, com també han estat qüestions referents a la migració o el postcolonialisme.

Viu al Regne Unit on van començar a escriure als 21 anys des de l’exili anglès. Es tracta d’un autor que ha escrit obres en anglès i compta amb una desena de novel·les publicades.

L’any 1980 va accedir a la universitat Bayero Kano a Nigèria. Després, es va traslladar a la universitat de de Kent on va obtenir el seu doctorat en 1982. En l’actualitat, és professor i director dels estudis de grau en el departament d’anglès. Les seves recerques se centren en el postcolonialisme, així com el colonialisme especialment relacionat amb Àfrica, el Carib i l’Índia.

Gurnah va rebre el  Premi Nobel de Literatura 2021 per «la seva comprensió inflexible i compassiva dels efectes del colonialisme i del destí dels refugiats en l’abisme entre cultures i continents”.

LA VISIÓ CANVIANT DELS REFUGIATS SEGONS EL SEU ORÍIGEN

L’escriptor ha participat en una roda de premsa internacional on ha comentat detalls de la seva obra literària i de la seva experiència personal. Ha recordat que “amb divuit anys vaig marxar del meu país i ho vaig fer sense la meva família”. Gurnah recalca que “durant molts anys m’ha tractat com un estranger al país on he viscut”, malgrat arribar a ser professors de la Universitat de Kent.

Sobre el desarrelament afirma que “pots sentir-se desarrelat a pocs quilòmetres de casa i no cal marxar a molt lluny per sentir el desarrelament”.
Sobre la migració assegura que es tracta d’un fenomen global que afecta milions de persones, però “la violència i la guerra fan que haver de marxar del teu país sigui més traumàtic”.”A la vora del mar”, la novel·la que ara recupera La Magrana i Alfaguara en català castellà respectivament, Gurnah ja parlava de la migració, un tema que avui en dia té més rellevància.
Els moviments migratoris assenyala que es produeixen del sud al nord i recorda que “Hi ha països europeus on es parla i es tracten els migrants i refugiats com si fossin criminals”

Davant de la situació a Ucraïna i els més de tres milions de refugiats que ha provocat la guerra afirma que sent “compassió al veure l’atac cruel sobre les llars de moltes persones”. Assegura que els ucraïnesos tenen sort perquè molts hi han respost amb la compassió dels països veïns, però no tots els pobles són tan ben rebuts.
Per Gurnah, el fet que Europa senti més simpatia pels refugiats ucraïnesos no és cap novetat o sorpresa perquè “els ucraïnesos, són els seus veïns i gairebé són part de la seva família, però és trist que aquest afecte no s’estengui a altres pobles com els sirians afganesos o iraquians”. Aquest fet es deu a “un cert racisme” per la reticència a l’acollida de refugiats.

“ESPERO TENIR TEMPS PER CONTINUAR ESCRIVINT”

L’any 2021 es va convertir en el primer autor africà negre en trenta anys a ser guardonat amb el Nobel de Literatura. Aquest fet es deu segons el seu parer “al provincianisme de l’acadèmia sueca” i a les seves decisions principalment europees.
Es pregunta quants autors xinesos, japonesos o indis tenen el premi Nobel de Literatura. En cap cas, Gurnah vol criticar a l’acadèmia, però sí que puntualitza aquesta mirada i decisions més europea perquè existeix “un eurocentrisme en el premi i no valora prou la literatura d’altres indrets”.

Guanyar el Nobel de Literatura, reconeix l’autor, va suposar una gran alegria i “un gran honor formar part de la llista d’autors que tant admiro i és fantàstic que tanta gent vulgui llegir-te i conèixer la teva obra. Però rebre el màxim guardó literari suposa “que no et deixa ni un instant poder escriure i segurament metre estigui responent preguntes no tornaré a escriure”. Malgrat tot, afirma que “estic content de respondre les preguntes, però voldria tornar a tenir escriure”.

“LA LITERATURA PERMET HUMANITZAR EL LLENGUATGE”

Abdulrazak Gurnah  recorda que la literatura no combat la tirania amb la força afirmant que  “No pots llançar un llibre a un tanc per aturar-lo, però la literatura pot ensenyar-te a combatre la tirania”.
Assegura que no creu que un dictador llegeixi un llibre i canviï en el seu pensament i reconegui els seus errors, però la literatura ens pot donar suficient informació perquè no permetin que els tirans abusin de nosaltres i ens pressionin.
La literatura segons el seu parer “permet humanitzar el llenguatge perquè les persones puguin entendre millor el món. La literatura és el pont que ens connecta amb coses que no sabem i ens permet entendre els coneixements més acadèmics”.

“A LA VORA DEL MAR”

“A la vora del mar”, novel·la publicada l’any 2001 i que ara recupera en català i castellà les editorials La Magrana i Alfaguara, està  protagonitzada per dos refugiats de Zanzíbar que es troben en una petita ciutat costanera d’Anglaterra.

En Saleh Omar arriba a l’aeroport de Gatwick des de Zanzíbar, una illa llunyana de l’oceà Índic. Porta una bossa petita on té desada la seva possessió més preuada: una caixa de caoba plena d’encens. Temps enrere, en Saleh havia estat propietari d’una pròspera botiga de mobles. Tenia una casa. Havia tingut muller i filla. Ara demana asil d’aquell paradís amb el silenci com a única protecció. Per la seva banda, en Latif Mahmud, un home que manté un vincle pretèrit i desconegut amb en Saleh, viu tranquil·lament al seu pis de Londres. Quan tots dos es troben en una ciutat de la costa anglesa, el lector descobrirà una història farcida d’amor i de traïcions, de seducció i de possessió, de diferències atàviques i de prejudicis. La història d’unes persones que, amb desesperació, miren d’arribar a bon port enmig dels oratges del seu temps.

 

Exit mobile version