L’escriptor i historiador francès narra en un assaig els fets de la Primera Guerra Mundial
Max Gallo afirma que l’infern del segle XX es va forjar durant 1914. Aquests dotze mesos van decidir la destí del món i que ara ha volgut narrar en aquest primer assaig sobre la I Guerra Mundial.
L’autor destaca per ser un dels historiadors més importants a França i ha novel·lat les biografies de Robespierre, Garibaldi, Napoleó i Juli César a més de la sèrie ‘Los romanos’.
Gallo ens ofereix ara, un retrat sobre els fets que van protagonitzar la I Guerra Mundial a ‘1914.El destino del mundo’ (Roca editorial)
Una guerra que tothom pensava que seria curta ‘’ Sí que és cert que es confiava, si podem utilitzar aquesta paraula, en què la guerra seria curta i que els soldats tornarien al final de l’estiu o a la tardor. Però que en qualsevol cas la guerra no s’allargaria més enllà de 1914. Era evidentment una il·lusió. No podien imaginar el potencial d’energia que alliberaria aquesta guerra. Una energia agressiva, energia ideològica, energia també perquè es va perfeccionar l’armament. I la guerra va durar fins a l’11 de novembre de 1918.”
Max Gallo assegura que l’any 1914 va ser decisiu pel futur del món i que la guerra que va començar aquell any no va finalitzar fins l’any 1991, amb la guerra dels Balcans ‘’ Caldrà esperar fins a 1989, amb la caiguda del Mur de Berlín, aixecat pels russos, i la dissolució de la Unió Soviètica en 1991 perquè la Primera Guerra Mundial tanqui la seva última porta: la guerra dels Balcans. Iugoslàvia i Txecoslovàquia, creacions del Tractat de Versalles, es dissolen. Els serbis assetgen Sarajevo. Belgrad és bombardejada. En el mateix lloc en què va ser assassinat l’arxiduc Francesc Ferran el 28 de juny de 1914 es tanca el cicle obert per la Primera Guerra Mundial”.
Max Gallo en aquest primer assaig sobre la Primera Guerra Mundial prefereix explicar la guerra des de les trinxeres donant protagonisme als testimonis escrits que han deixar diversos soldats com un oficial de 60 anys que descriu el dia a dia a les trinxeres ‘’La vida del soldado en las trincheras es terrible (…) Se trata de verdaderos agujeros en los que el soldado debe quedarse agachado con los nervios destrozados por un cañoneo continuado. Cada tres días se releva a los hombres. Salen de allí en un estado indescriptible de fatiga física y sobre todo moral, algunos de ellos casi atontados”.
Un altre oficial confessa; “La artillería es impotente contra las trincheras profundas. Para que el obús le haga daño al adversario, no debe impactar contra el borde, sino caer dentro de la trinchera y eso solo puede ser producto del azar. Por eso estamos enterrados unos frente a los otros, sin que sea posible prever la solución para esta verdadera guerra de asedio y desgaste”.
L’autor francés destaca a l’assaig la poca preparació militar dels francesos davant els nous avanços tècnics alemanys, la falta d’estratègia o directament una organització nefasta, i un uniforme poc adequat per a la guerra (els pantalons són vermells) delmen als francesos que moren a centenars en cada ofensiva.
També denuncia en aquest primer volum la miopia dels polítics, la manipulació de la premsa i, sobretot, l’oblit posterior dels milers de morts de 1914.
Els més de 10 millions de morts de la Primera Guerra Mundial s’han de sumar els cinquanta milions de morts de la Segona Guerra Mundial.
Un assaig més sobre els efectes de la Primera Guerra Mundial en l’any del seu centenari.
