Un tastet de….. ‘El Llibre de la Marató 2012’

L’illa dels llibres gràcies a l’editorial Ara Llibres us ofereix, com cada any un petit tastet.

Des de l’any 2008 es publica El Llibre de La Marató. Una bona oportunitat per col·laborar en una causa benèfica i solidària que al mateix temps ens dóna l’oportunitat de poder llegir relats inèdits de destacats escriptors.

Aquest any els textos que hi apareixen tenen com a fil conductor la idea de solidaritat que cada autor i creador ho ha expressat a la seva manera, a través d’una història, d’una reflexió personal o d’un recurs gràfic.

Maria Barbal, Andreu Buenafuente, Salvador Macip, Àlex Rovira, Albert Om, Salvador Espriu, Forges, Francesc Torralba, Sebastià Alzamora, Toni Batllori, Carles Capdevila i  Josep Ma. Fonalleras

El Llibre de La Marató ha estat publicat per TV3 i Ara llibres.  L’illa dels llibres gràcies a l’editorial Ara Llibres us ofereix, com cada any un  petit tastet.

Francesc Torralba: La solidaritat més enllà dels tòpics
”La solidaritat és el vertader antídot a la indiferència i a l’individualisme. És una experiència d’unitat, un lligam invisible que cohesiona els pobles i les nacions. No és un acte que es mou en un únic sentit.
Tots necessitem ser ajudats; tots experimentem la necessitat de consol i d’estima. La solidaritat es desenvolupa en diferents direccions i sentits. És l’ajuda mútua, l’intercanvi de béns materials i immaterials, un intercanvi que fa créixer i multiplica exponencialment el potencial que cadascú posseeix individualment.
El Tot és més gran que la suma de les parts. La unió de les persones al voltant d’una causa fa possible el que, d’entrada, semblava impossible.”

Albert Om: Habitació 133
“Jo venia d’un hospital on estaves acostumat a dir «t’operarem i veuràs com tot anirà bé». Doncs el primer dia que vaig començar a treballar aquí, entro en una habitació i una noia jove em diu: «M’estic morint o què?». No vaig saber què respondre. Però no vaig marxar, em vaig quedar allà amb ella i crec que això és el que li va agradar. Saber que l’acompanyaria en aquell viatge. Aquí et sents molt útil, molt a prop de la persona.”

Blanca Busquets: Olor d’àngel
“De vegades em demano com és que abans no havia caigut en això, com és que abans ni m’havia passat pel cap que un pessic del que jo tinc pot ser un gra de sorra per ajudar a construir una muntanya màgica que ens pot salvar la vida.”  (…)
“Em vaig quedar amb la boca oberta i vaig notar una alegria que em tirava coll amunt i que m’embolcallava tot. Ja sé que és impossible, però ahir vaig voler pensar que aquell àngel l’havia salvat jo. I ara diré una cosa que potser també sembla impossible, però puc jurar que va anar així: quan ella era uns metres més enllà, es va girar, em va somriure i em va saludar amb la mà”

Salvador Macip: La història d’en Max
“Els metges que investiguem i estem lluny dels pacients, del factor humà, correm el perill de perdre de vista aquesta perspectiva.
Per això haver conegut en Max m’ha ajudat a recordar per quina raó inverteixo una bona part del meu temps a mirar la vida a través d’un microscopi.”

Sebastià Alzamora:  Chirivel, 18 km
“En Pau va decidir tallar el despropòsit.
—Antonio, abans no m’ha dit què fa la Lola —el to li va sortir insidiós.
El vell va callar novament. En Pau el va mirar pel retrovisor i va veure que acotava el cap.
En Pere va escampar la vista a través de la finestra del cotxe i es va fixar en la lluna damunt el castell de Vélez. Li va semblar que era minvant, però mai no n’estava segur.”

Maria Barbal:  Com si al davant hi tinguessis un mirall
’’I potser, l’únic que he tret en clar del que, en principi, era confús és que en la solidaritat, no s’ocupa sempre el mateix cantó: qui la practica i qui la rep s’intercanvien els papers segons les circumstàncies. Que un dia tu ets el feble idesprés potser ets el fort, o a la inversa. I això sí que ho explica la pel·lícula, que l’amistat sorgeix de manera natural; quan deixes la por de banda i mires l’altre com si davant teu hi tinguessis un mirall’’

Àlex Rovira:  Cap pessimista no ha descobert mai el secret de les estrelles
“Molts esclavatges s’esvaeixen davant la nuesa a la qual ens sotmet la mort propera, inesperada o la seva amenaça. No és resignació. Tampoc no és abandonament. La puntada de peu rebuda ens pot despertar de cop i volta.”