0 Flares 0 Flares ×

El documental estrenat al programa ‘Sense ficció’, ha estat dirigit per Carles Canet i David Fontseca.

‘Les set caixes’ recull la història de Dory Sontheimer, una farmacèutica i òptica catalana d’origen alemany que va descobrir en set caixes amagades en un altell i un passat desconegut de la seva familia marcada per les persecucions dels jueus durant el nazisme.

El 7 d’octubre de 2002 és una data que recordarà, Dory Sontheimer perquè aquell dia va morir la seva mare Rosl i unes dies després, descobria en un altell de la casa materna set caixes  que li van revelar molts dels secrets familiars  que havien estat ocults durant molts anys.
Les caixes estaven plens de documents, cartes, passaports i fotografies on es parlava l’autèntic origen dels seus pares.

Dory Sontheimer va publicar en castellà el seu testimoni a l’editorial Circe i posteriorment es va editar en català al segell Angle editorial.

L’autora comentava en una entrevista a a L’Illa dels Llibres quan es va adonar del valor de la troballa ‘’va ser un cop llegida tota la documentació  què em vaig adonar del valor  històric que tenia i llavors vaig decidir escriure un llibre’’.

La història arrenca l’any 1934 quan Kurt i Rosl, dos joves alemanys però d’origen jueu  són enviats a la  Barcelona republicana,  per les seves respectives famílies, davant del creixent odi envers els jueus per part dels nazis.

Kurt i Rosl a Sant Pol de Mar (30 juny 1934)

Kurt i Rosl es coneixeran a Barcelona i viuran des de la distància la situació familiar dels que s’han quedat  a Alemanya.
Per mitjà de cartes entre els pares i els avis de Dory  som testimonis dels fets i les terribles situacions que vivien en territori nazi i dels fallits intents de portar la resta de la familia a Barcelona.
Sontheimer  assegura que ‘’Als  meus avis materns els van deportar a França  el mes d’Octubre de 1940 i malgrat els intents  de portar-los a Espanya , el cònsol de Marsella, Vicente Via Ventalló denegava el visat.  Amb aquest paper  els hi hauria salvat la vida’.

Molts familiars de Dory  Sontheimer  per la seva condició de jueus van ser exterminats a les càmeres de gas en els camps de concentració nazis com els de Treblinka, Riga o Auschwitz. Altres familiars com la germana de Kurt,  Dorel va morir a Israel en un bombardeig de les tropes de Mussolini a  Tel Aviv l’any 1940.

Alguns familiars com el tiet Julius va aconseguir arribar als Estats Units on va fer carrera militar i fins i tot va participar amb les tropes aliades en el desembarcament de Normandia.

Sobre els documents que ha trobat en les set caixes són molts els que han colpit a l’autora ‘’els arxius dels avis materns, els passaports , el canvis de nom. El document on li treien la nacionalitat alemanya al meu avi, la carta del cònsol i la llista on els hi comunicaven el que podien portar  a les seves maletes’’

En diverses ocasions i davant del desconeixement sobre els orígens familiars, Dory havia preguntat als seus pares perquè la seva família era més aviat curta. Una pregunta que mai havia obtingut resposta, potser davant de la por o el silenci que moltes víctimes de l’holocaust s’autoimposen com a mesura de protecció.  En ocasions i sense donar més detalls els seus pares li comentaven que ‘havien mort durant la guerra’.

Els seus pares es van casar el  31 de desembre del 1936 i sempre van intentar passar desapercebuts. L’ any 1939 després de la victòria franquista i per por de ser deportats de nou a Alemanya van decidir  espanyolitzar els seus noms  per Conrado i Rosita i  convertir-se a la fe catòlica.
Tal i com destaca Dory Sontheimer  ‘van renunciar al seu nom, a la seva religió, a la seva identitat, a les seves tradicions. Realment la capacitat d’integració va ser admirable’’.

El llibre que narra aquesta historia personal està dividit en set capítols corresponents a les caixes que un bon dia Dory Sontheimer va trobar a l’altell de l’habitació de soltera a casa dels seus pares.

Set caixes plenes de records que durant molts anys van estar tancades, però que ara han aconseguit revelar els seus autèntics orígens i viatjar a diversos països per poder trobar els desdendents familiars.

Malgrat escriure Les set caixes (Angle/Circe), Dory Sontheimer  assegura que  ‘és difícil perdonar quan una part de la família ha estat assassinada en camps de concentració. La rancúnia no condueix a res. Oblidar no és possible’.

 

 

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here